no sóc d’aquelles que se’n van a l’Índia o a Sudamèrica a col·laborar amb projectes de desenvolupament. Respecto la gent que ho fa i, fins i tot, n’admiro a molts. Però jo prefereixo una altra via: actuar sobre l’entorn més immediat (que també li fa bona falta). Crec que això és molt més efectiu. Sens dubte, coneixem molt millor les necessitats i els problemes de la família, dels amics o dels conciutadans que les de la gent de l’altra punta del món. I és evident que tenim més eines per influir sobre el nostre entorn més directe que sobre la política internacional o la macroeconomia. De fet, aquest és el principi de les ONG’s que millor funcionen: fer petites accions, però estratègiques perquè el triomf d’alguns membres d’un poble, s’extengui a tota la comunitat i després, qui sap, si a tot el país. Saben que si llences de manera decidida una pedra a l’aigua, al seu voltant hi neix un cercle i un altre i un altre....tot de cercles concèntrics que poden fer canviar el rumb del món. La incoherència rau en què molts apliquen aquest raonament a la “cunxinxina” (que ja està bé), però se’l desen al calaix quan són al seu poble.
Ja fa molt temps que sóc conscient que la meva felicitat depèn de la dels que m’estimo. Fa una mica menys que sé que l’alegria dels companys, dels veïns d’escala, de qui et ven el pa o et talla els cabells també m’ajuda. I encara fa un xic menys que sóc conscient que aquest efecte també es produeix a l’inrevés.
Des que sé tot això, intento cada dia llençar la meva pedra a l’aigua. Ho faig enfocant la meva feina com un servei cap als que me n’ofereixen tants altres a mi, sent honesta, lloant els encerts i denunciant les injustícies, donant un somriure als que trobo aquí i allà, disculpant-me i perdonant, traient les urpes davant allò que s’ho val i demostrant-los als meus que els estimo.
Hi ha dies que me n’oblido de fer-ho, però, les bromes de les noies del súper, la trucada d’una amiga o els petons de la meva mare em tornen – de seguida- a posar al meu lloc. I és que la revolució comença per un mateix. Si no ho tenim clar, és impossible canviar res de res.
