dissabte 24 maig 2008
els regants del Baix Ter n’estan farts. Ells fa mesos que no reguen. Estalvien la poquíssima aigua de què disposen per poder-ho fer quan sigui realment imprescindible per la supervivència de les collites. Els biòlegs gironins continuen donant l’alarma: el riu va molt baix i això facilita la vida de les espècies invasores i dificulta la de les autòctones. Els ciutadans controlen l’aixeta per estalviar aquest recurs tan preuat. Tot això per a què? Per la sequera? No ben bé.
El Ter baixaria abundant sinó fos perquè gran part del seu cabal –més del que la llei marca com a màxim a transvasar per tal de no destruir el riu- es desvia cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Diuen que s’ha de ser solidari, que és normal que calgui més aigua on hi viu més gent i on s’hi concentra la major part de l’activitat econòmica de Catalunya. Sí, és lògic. Però sota aquesta frase hi ha una gran equivocació: els que decideixen han concentrat la indústria, els serveis, la cultura..., en definitiva, els recursos artificials a Barcelona. S’han oblidat de la resta del territori i només se’n recorden a l’hora d’espoliar-li els recursos naturals i humans.
Els agricultors del Ter, de l’Ebre i totes les persones que es manifesten contra els transvasaments demanen alguna cosa més que una bona gestió de l’aigua. Demanen poder viure i treballar al seu territori i que els seus fills també puguin fer-ho.
El Ter baixaria abundant sinó fos perquè gran part del seu cabal –més del que la llei marca com a màxim a transvasar per tal de no destruir el riu- es desvia cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Diuen que s’ha de ser solidari, que és normal que calgui més aigua on hi viu més gent i on s’hi concentra la major part de l’activitat econòmica de Catalunya. Sí, és lògic. Però sota aquesta frase hi ha una gran equivocació: els que decideixen han concentrat la indústria, els serveis, la cultura..., en definitiva, els recursos artificials a Barcelona. S’han oblidat de la resta del territori i només se’n recorden a l’hora d’espoliar-li els recursos naturals i humans.
Els agricultors del Ter, de l’Ebre i totes les persones que es manifesten contra els transvasaments demanen alguna cosa més que una bona gestió de l’aigua. Demanen poder viure i treballar al seu territori i que els seus fills també puguin fer-ho.
