dimecres 28 maig 2008
després d'aproximadament 4 anys de servei públic, aquest dilluns al vespre m’acomiadava de Ràdio Blanes. Amb un ple ordinari. Abans, durant la seva presentació, vaig dir alguna cosa així com “el trist espectacle en què s’ha convertit la política blanenca”. Estranyament, el ple va transcórrer amb total i absoluta normalitat, sense insults, falses acusacions, discursos elevats de to, injúries i calumnies. Abans d’acabar, però, el regidor del PDB (Partit Democràtic de Blanes) anunciava que presentaria una querella criminal contra el grup dels socialistes. Vaja, no m’havia equivocat en les previsions.
D’altra banda, dimarts al matí, a primera hora, m’assabento a través d’alguns companys periodistes que Anna Vega (PP) ha presentat una denúncia contra Neus Serra (CiU) per certs comentaris despectius contra la seva persona que s’han publicat al seu bloc. La regidora dels populars a Malgrat creu que Serra no els hauria d’haver permès i afirma que la denúncia és de caràcter personal i no polític.
De la mateixa manera, espero, que la despesa econòmica que comporta aquest habitual intercanvi de denúncies també sigui personal i no política. És a dir, que no l’acabem pagant els ciutadans. Estic fart de les ximpleries d’una bona part d’impresentables que es dediquen a fer de la política municipal el trampolí que els llença continua i inevitablement de cap a una piscina sense aigua.
D’altra banda, dimarts al matí, a primera hora, m’assabento a través d’alguns companys periodistes que Anna Vega (PP) ha presentat una denúncia contra Neus Serra (CiU) per certs comentaris despectius contra la seva persona que s’han publicat al seu bloc. La regidora dels populars a Malgrat creu que Serra no els hauria d’haver permès i afirma que la denúncia és de caràcter personal i no polític.
De la mateixa manera, espero, que la despesa econòmica que comporta aquest habitual intercanvi de denúncies també sigui personal i no política. És a dir, que no l’acabem pagant els ciutadans. Estic fart de les ximpleries d’una bona part d’impresentables que es dediquen a fer de la política municipal el trampolí que els llença continua i inevitablement de cap a una piscina sense aigua.
