dilluns 23 juny 2008

llargues cues de vehicles a les carreteres catalanes i col·lapses a les entrades i els centres dels municipis turístics com Malgrat, per posar un exemple proper. Peatges atapeïts i encara de pagament, clàxons sonant enfurismats, insults avocats sense control ni motiu aparent a través de les finestretes dels cotxes per conductors estressats fugint de la avorrida i monòtona vida quotidiana de les grans ciutats, menyspreu als cambrers i cambreres de bars i restaurants, poca paciència a les caixes dels supermercats, exigències a les dependentes de les botigues de roba, carn, fruita i verdura; cares desconegudes mirant-te amb recel pel damunt de les espatlles, l’esperpèntica visió diària de centenars de pollastres empalats giravoltant-los infinitament fins a convertir-los en àpats rostits en els locals de menjar per a “empotrar”; l’olor abominable de cremes solars, desodorants i colònies refrescants barates, la venda d’ulleres de sol homologades i sense homologar; la proliferació de gelats de torró, maduixa, iogurt, nous i aloe vera; la horripilant música estrident dels espectacles d’artistes vinguts a menys que actuen a la zona hotelera i que entorpeix el funcionament habitual i correcte de les oïdes; els gossos que fan caca i pipí i els amos que no ho recullen, els contenidors plens a vessar de plàstics, cartrons i mobles a les vuit, les onze, les dotze, les tres i les set de la tarda... tot plegat, i alguna cosa més, és el resultat del símptoma inequívoc que ha arribat i s’ha implantat descaradament i sense previ avís un any més l’estiu i les seves més directes conseqüències.
Em regalima la primera gota de suor. Respiro. Reflexiono. M’ho agafo bé. Esperaré que passi de llarg el més aviat possible i començaré a demanar cafès amb gel, per esmorteir el cop.