dimecres 4 juny 2008llegeixo el preàmbul on es diu que “l’assoliment dels objectius de l’ordenança passa, en primer lloc, per portar a terme activitats educatives, preventives i de foment dels valors de convivència i civisme, essent que l’activitat sancionadora es planteja com a solució davant el fracàs o el rebuig de les mesures proposades.”
Molt probablement hi ha comportaments individuals i col·lectius que mereixin d’una especial atenció i mitjançant programes educatius elaborats amb la coordinació entre els diferents agents, es poden prevenir sempre des del discurs raonat. Suposo que a l’aprovació d’aquesta norma l’hi acompanyaran tot un paquet d’activitats, programes i mesures educatives i preventives, ja que, en cas contrari, s’estarà començant la casa pel teulat.
Si em paro a pensar què m’inspira el terme Ordenances Cíviques penso en allò de, “si que en som de destralers la societat civil”: embriagats pels bars, pixant pels carrers, nuus per la platja, realitzant “publicitat dinàmica” pels drets socials, ambientals, … jugant en llocs que no toquen, demanant almoina, oferint serveis sexuals, estenent la roba, piròmans, ,… Si he de ser sincera la majoria dels comportaments definits en l’Ordenança no em sembla que hagin de ser criminalitzats. Es parla de respecte i tolerància però no cal una Ordenança per a defensar aquests drets, només cal que ens dirigim a qualsevol norma suprema que ja els garanteix. L’Ajuntament de Malgrat vol exercir el control dels seus habitants i ens demana que col·laborem, però és un control fictici que es disfressa de termes com convivència i seguretat, quan realment el que hom s’hi troba són prohibicions que fan de Malgrat una vila menys activa, més desconfiada i en estat d’alerta contínua, que es preocupa més del mobiliari urbà que de les persones, i que deixa al marge als més febles.
No acostumo a fer cites de polítics, però en aquest cas sento que és adequada aquesta frase emprada per un company d’ofici en un article sobre les Ordenances Cíviques de Barcelona,
«Esto de matar moscas a cañonazos es típico de los gobiernos de derechas.»
( Pasqual Maragall, El País, 12/02/02)
Núria Casajuana
advocada
Escrits
Totalment d'acord amb la Núria. Em recorda al PP del govern español durant l'últim mandat on constantment feien referència a la manca de seguretat a l'estat i la necessitat de més cossos policials. Semblava que havies de sortir amb por al carrer. Però si ens fixem, l'actual equip de govern quan surt als mitjans de comunicació és per parlar de la policia de Malgrat, dels robatoris que ha frenat, de les actuacions que ha realitzat....i em sembla molt bé. Ara bé, opino que la regidoria de governació no ha de ser la regidoria on es promogui més la publicitat, abans hi ha altres regidories socials que s'haurien de polir.