la bonica comarca del Maresme ha deixat la gestió del seu nou model de turisme en mans d'una Fundació privada amb el suggeridor nom de "Costa de Barcelona-Maresme", formada per un ampli ventall de representants del sector empresarial hoteler i encapçalada com a president pel sempre polèmic i controvertit exalcalde de Santa Susanna Joan Campolier. Després de la decisió de l'Estat de traspassar la carretera N-II a la Generalitat, aquesta Fundació ha posat en marxa tot un seguit d'accions per a convertir aquesta concorreguda i atapeïda via en un tram urbà que sigui aprofitable per a cada ajuntament com un espai per al seu municipi. Reclamen també la construcció de calçades laterals a la C-32 que absorbeixin el trànsit de la N-II. També exigeixen el soterrament de la via del tren de la costa maresmenca per sota la carretera o bé que es desvii i es millori. La Fundació reclama també la gratuïtat dels peatges de la C-32.

"Costa Barcelona-Maresme" argumenta aquesta iniciativa basant-se en què cal urgentment endreçar i reurbanitzar la costa degut a la perillositat de les seves infraestructures, que han quedat obsoletes, amb l'objectiu d'obrir-la al mar.

Però tot i ser una bona demanda, que ningú oblidi qui forma part d'aquest conglomerat empresarial que en nom de "salvem el planeta" ens vol fer moure el cul a tots amb arguments tendenciosos i dels quals ells en serien els màxims beneficiats. La sobreexplotació i mala gestió del sector turístic, i de la qual molts d'ells en van formar part, ha deixat el model actual ancorat en el passat, amb unes infraestructures de l'Era Terciària i un paisatge demolidor i desolat. És a dir, la postal dels anys 60 i 70 ja no ven. Ningú la compra i cal un canvi. El traspàs de la N-II els ha servit d'excusa perfecte per a un nou model d'infraestructures turístiques que els permetrà continuar engreixant els seus comptes corrents particulars. Això sí, fent-nos creure que l'interès és general.

Tenint en compte que Malgrat forma part d'aquesta marca de turisme "Costa de Barcelona-Maresme", és de lògica pensar que es dóna suport a la proposta de la Fundació presidida per Campolier de soterrar la via del tren. La qual cosa ens deixa una porta oberta a la reflexió. De què serveix la inversió milionària per les obres dels tres passos subterranis per a vianants a la mateixa via del tren que s'estan fent actualment al municipi si, potser, d'aquí a uns deu anys, s'hauran d'enderrocar per donar pas a un altre projecte?



llegir manifest aquí