Malgrat Confidencial: maig 2008

10.070. És el nombre d’intervencions que la policia municipal de Malgrat va realitzar al llarg de l’any 2007. Prop de 3.200 van ser per temes de trànsit i gairebé 2.700 van estar relacionades amb la seguretat ciutadana.

Són algunes de les dades que s’han facilitat aquest dijous al matí en el decurs de la presentació de la Memòria policial del 2007. Enguany totes aquestes xifres estaran a l’abast de tothom ja que per primer cop es penjaran íntegrament al web municipal.
El cap de la policia local de Malgrat, Joaquim Martínez, ha manifestat la seva voluntat de transparència. Per això s’està estudiant difondre una carta de serveis, una mena de llistat dels deures de la policia.
Pel que fa al trànsit, les dades reflecteixen que s’ha reduït l’accidentalitat. Per contra, han augmentat infraccions com estacionar malament. Per dissuadir els ciutadans de fer-ho, la policia contractarà una grua que circularà constantment com una patrulla més.
En relació amb la seguretat ciutadana, es van registrar 828 delictes i 891 faltes. Un 75% d’aquestes denúncies les va fer la policia local. La resta les van cursar els mossos d’esquadra.
Els delictes més habituals són contra el patrimoni. Una de les zones més conflictives és la del passeig on es concentra una major activitat a la nit. És en aquesta zona on es produeixen més robatoris a l’interior dels cotxes, delictes contra la salut pública, aldarulls i destrosses del mobiliari urbà. Malgrat tot, la memòria recull que -arran de diverses actuacions realitzades amb èxit- han disminuït significativament delictes com els furts dins de vehicles.
Una altra xifra a destacar són les 451 denúncies interposades a través d’internet. Segons el cap de la policia local, Malgrat és una de les poblacions catalanes on més s’utilitza aquest servei.
Una àrea a comentar és la de violència de gènere. El 2007 es van recollir 20 denúncies. Tot i que la xifra és baixa en comparació amb altres poblacions equiparables a Malgrat, en preocupa la tendència a l’alça: en el que portem de 2008 ja s’ha superat aquesta dada. Per mirar de fer-hi front, s’estan formant específicament algunes agents per tal de millorar el seguiment de les víctimes en cas de sospita o després d’una primera denúncia.
En la presentació de la Memòria també s’ha explicat que s’està en fase de concurs per trobar l’empresa idònia per fer-se càrrec d’un nou servei d’atenció telefònica, per atendre les trucades que actualment saturen la centraleta de la comissaria de Malgrat.
Finalment, s’ha justificat la nova ordenança de civisme. El cap de la policia, Joaquim Martínez, i el regidor de Governació, Valentí Rodríguez, han matisat que no es perseguirà ningú per qüestions menors i que calia tipificar alguns comportaments inadequats que sempre han estat motiu de moltes queixes, però contra els quals la policia no hi podia fer res en no estar recollits per cap normativa.

[+/-]

Malgrat, un any després

dimarts 20 maig 2008

potser ningú se’n recorda, però aviat s’acompleix un any de les eleccions municipals. A Malgrat, després de tot aquest temps, les coses no han canviat gaire.
La nit del 27 de maig de 2007, una vegada més, el PSC es feia amb l’alcaldia. Tot i que per la mínima. Esquerra es consolidava com a partit majoritari a l’oposició, seguit de CiU, i Iniciativa-Esquerra Unida es mantenia, també per la mínima. El clar perdedor d’aquella nit electoral va ser el PP, de dos regidors a l’Ajuntament en passava a tenir-ne només un.
Un cop esvaïts els habituals i clàssics moments d’eufòria i decepció, amb les diferents interpretacions dels resultats a la mà i després de deixar passar un temps prudencial per al diàleg i els pactes polítics, el partit de Campoy manifestava públicament que governaria amb els vuit regidors que els havia atorgat l’escrutini dels vots. És a dir, que governaria en minoria.
Però els fets ocorreguts a finals del mes d’agost del mateix any, les manifestacions espontànies d’alguns ciutadans i ciutadanes en contra de la tala d’arbres a la riera de Can Feliciano, van fer canviar les coses. La situació va posar en estat d’alerta al PSC per engegar la maquinària política per no perdre el poder, tot i l’atac frontal dels grups a l’oposició. Fruit d’això, el Partit Popular de Malgrat, després d’haver-se diluït en picabaralles internes abans de les eleccions municipals -on fins i tot el seu primer candidat va haver de presentar la dimissió-, va convertir-se en un punt d’inflexió, en decisiu. El grup, ara encapçalat per Ana Vega, es feia amb un lloc de privilegi a l’equip de govern després del suculent pacte que li van oferir els socialistes i que ha deixat l’engranatge del govern municipal en stand by quatre anys més.
Un clar exemple de que les coses no han canviat, o si més no a mi m’ho sembla, és l’escenificació del treball polític el primer dijous de cada mes, durant el ple. L’equip de govern és qüestionat constantment i amb fermesa per l’oposició, amb el silenci relatiu com a resposta. Vega, en el punt de mira polític, s’embriaga en dissertacions incoherents que compten amb l’aixopluc de l’alcaldessa i la resta de l’equip. La portaveu nacionalista, Neus Serra, ofega Campoy amb discursos dissenyats prèviament, que posen en evidència el distanciament polític i personal amb la líder dels socialistes des que ja no forma part de l’equip de govern. Teresa Verdaguer, d’Esquerra, se la nota cansada, amb propostes i demandes que cauen en un sac buit degut, moltes vegades, a la manca d’arguments i la falta de preparació. El número u d’Iniciativa-Esquerra Unida, Josep Maria Lasheras, poca cosa pot fer i dir, però treballa els seus discursos i és dels pocs que denota sensatesa i sentit comú. Finalment, Conxita Campoy... en fi, Campoy està en la seva salsa, fent i desfent a la seva manera, com ha fet sempre.

[+/-]