El passat 19 de febrer s’anunciava un nou tractament per a pal·liar les greus conseqüències de la malaltia de Crohn. Els que l’hem de suportar, dia sí dia també, se’ns van negar els ulls d’emoció continguda i de seguida ens varem abraçar al missatge esperançador dels nous messies, els anunciadors d’una possible futura pau interna (mai millor dit).
Amb èxit, un grup de metges i de professionals de la medicina de l’Hospital Clínic de Barcelona han aconseguit “implantar la teràpia cel·lular regenerativa en malalts de Crohn”. Dit així, per als que no estant avesats a tractar amb temes mèdics poden preguntar-se: què caram és això? De fet, en sentir la notícia també m’ho vaig preguntar. Però, cofoi per l’alegria del moment, no vaig voler pensar en res més. Embriagat per sentiments positius, vaig decidir deixar-me endur per la circumstància del moment, que m’ha durat fins avui.
Ara, amb un lleugera claredat envaint els meus primitius pensaments, em segueixo preguntant a què és deguda aquest cony de malaltia, quin és el seu origen, per què la patim els que la patim, d’on ve, què la provoca...? Per a tot això, sembla, que encara ningú hi té resposta. I em neguiteja.

per saber més cliqueu aquí