Què tenen en comú una terrina de caviar rus i un paquet de compreses? La resposta és que per l’Estat espanyol tots dos són capricis. Per això es graven amb el mateix IVA, del 7%.
De fet, fins fa ben poc el despropòsit encara era més gran. Fins l’any 2003, les compreses i els tampons suportaven un IVA del 16%, el més alt que existeix. Després de les reiterades denúncies d’associacions de consumidors i de dones, es va decidir rebaixar-lo. Una mesura que va costar de prendre ja que fins llavors les arques de l’estat ingressaven uns 42 milions d’euros cada any només pels impostos aplicats sobre aquests productes d’higiene íntima. Cal dir, però, que en realitat pràcticament no hem notat aquesta rebaixa ja que, casualment, els fabricants van decidir apujar el preu de les compreses, cosa la qual -en aplicar-se l’IVA com un percentatge sobre el preu del producte- compensava una mica l’estat.
Quan el PSOE va argumentar el perquè de la proposta de rebaixa va qualificar les compreses i els tampons de “productes de primera necessitat”. Segurament sense parar esment a l’estrany significat que Espanya dóna a la qualificació “de primera necessitat”.
En realitat, però, aquests articles mai s’han considerat com a bàsics. I és que el grup de productes "de primera necessitat" és molt reduït. Es tracta, bàsicament, dels ous, la llet, les hortalisses, la fruita, la verdura i la barra de pa. Aquests aliments no estan exempts de l’impost sobre el valor afegit però es graven amb un tipus reduït, del 4%. Estranyament, dins aquesta categoria també s’hi inclouen coses que no garanteixen la supervivència com les revistes, els diaris o els llibres.
En canvi, altres aliments obligats en qualsevol dieta més o menys saludable suporten un IVA major, del 7%. És el cas del peix, la carn, l’aigua embotellada o els pans especials (com l’integral o el sense sal). Se’ls grava igual que el ja mencionat caviar rus o que als refrescos. De fet, en aquesta categoria hi ha la immensa majoria dels aliments.
Finalment, hi ha l’IVA del 16% que recau per igual en productes tan diversos com una ampolla de brandy o un paquet de bolquers. La majoria del que trobem en la secció de drogueria, fins i tot una senzilla pastilla de sabó, es grava amb aquest impost.
Crec que aquesta breu exposició ja és suficient per fer-se a la idea de la tacada de diners que van directament des del nostre cistell de la compra a les arques de l’Estat i del poc sentit comú que tenen els nostres polítics. És cert que no saben com alleugerir-nos el pes de la crisi? De veritat que no tenen eines per incentivar el consum? I, que m’expliquin: No és més necessària una pastilla de sabó que una bossa de llaminadures? Per què la fruita es considera de primera necessitat i la carn no? Per què els bolquers es graven més que una ampolla de vi? Per què el govern demana a Europa que li deixi baixar l’IVA dels CD’s en comptes d’eliminar el d’un aliment tan bàsic com el pa?
Un cop més ratifico que ens prenen el pèl. Baixar l’IVA ens ajudaria a arribar a final de mes, però per l’Estat resulta car. I és que només per la rebaixa de l’impost en els productes d’higiene femenina ha deixat d’ingressar més de 20 milions d’euros cada any. Si ho fes amb altres articles és evident que les reserves espanyoles se sumirien –com la resta de mortals- en la crisi.
De fet, fins fa ben poc el despropòsit encara era més gran. Fins l’any 2003, les compreses i els tampons suportaven un IVA del 16%, el més alt que existeix. Després de les reiterades denúncies d’associacions de consumidors i de dones, es va decidir rebaixar-lo. Una mesura que va costar de prendre ja que fins llavors les arques de l’estat ingressaven uns 42 milions d’euros cada any només pels impostos aplicats sobre aquests productes d’higiene íntima. Cal dir, però, que en realitat pràcticament no hem notat aquesta rebaixa ja que, casualment, els fabricants van decidir apujar el preu de les compreses, cosa la qual -en aplicar-se l’IVA com un percentatge sobre el preu del producte- compensava una mica l’estat.
Quan el PSOE va argumentar el perquè de la proposta de rebaixa va qualificar les compreses i els tampons de “productes de primera necessitat”. Segurament sense parar esment a l’estrany significat que Espanya dóna a la qualificació “de primera necessitat”.
En realitat, però, aquests articles mai s’han considerat com a bàsics. I és que el grup de productes "de primera necessitat" és molt reduït. Es tracta, bàsicament, dels ous, la llet, les hortalisses, la fruita, la verdura i la barra de pa. Aquests aliments no estan exempts de l’impost sobre el valor afegit però es graven amb un tipus reduït, del 4%. Estranyament, dins aquesta categoria també s’hi inclouen coses que no garanteixen la supervivència com les revistes, els diaris o els llibres.
En canvi, altres aliments obligats en qualsevol dieta més o menys saludable suporten un IVA major, del 7%. És el cas del peix, la carn, l’aigua embotellada o els pans especials (com l’integral o el sense sal). Se’ls grava igual que el ja mencionat caviar rus o que als refrescos. De fet, en aquesta categoria hi ha la immensa majoria dels aliments.
Finalment, hi ha l’IVA del 16% que recau per igual en productes tan diversos com una ampolla de brandy o un paquet de bolquers. La majoria del que trobem en la secció de drogueria, fins i tot una senzilla pastilla de sabó, es grava amb aquest impost.
Crec que aquesta breu exposició ja és suficient per fer-se a la idea de la tacada de diners que van directament des del nostre cistell de la compra a les arques de l’Estat i del poc sentit comú que tenen els nostres polítics. És cert que no saben com alleugerir-nos el pes de la crisi? De veritat que no tenen eines per incentivar el consum? I, que m’expliquin: No és més necessària una pastilla de sabó que una bossa de llaminadures? Per què la fruita es considera de primera necessitat i la carn no? Per què els bolquers es graven més que una ampolla de vi? Per què el govern demana a Europa que li deixi baixar l’IVA dels CD’s en comptes d’eliminar el d’un aliment tan bàsic com el pa?
Un cop més ratifico que ens prenen el pèl. Baixar l’IVA ens ajudaria a arribar a final de mes, però per l’Estat resulta car. I és que només per la rebaixa de l’impost en els productes d’higiene femenina ha deixat d’ingressar més de 20 milions d’euros cada any. Si ho fes amb altres articles és evident que les reserves espanyoles se sumirien –com la resta de mortals- en la crisi.
