No acostumo a utilitzar símils futbolístics, però ara faré una excepció. Sovint, hi ha jugadors que estan a disgust amb el seu entrenador. Si la sensació és compartida, emprenen una estratègia: perdre. Saben que si l’equip va malament, l’entrenador serà el primer que faran fora.
Potser sóc una malpensada, però crec que els Mossos d’Esquadra estan actuant com un d’aquests equips de futbol. Els sobren motius per voler fer saltar el seu cap polític. Troben a faltar la tenacitat i el sentit comú de la consellera Tura i estan farts que des que Joan Saura n’ha pres el relleu surtin cada dia als diaris titllats de delinqüents. Des que el número u d’ICV va prendre el càrrec de conseller d’Interior, desenes de mossos s’han assegut a la banqueta dels acusats o, fins i tot, han anat a la presó per suposats delictes que fins ara mai s’havien castigat tant durament.
Les càrregues dels antiavalots contra estudiants, vianants, periodistes i tota cuca vivent arran de les protestes pel pla de Bolonya han sumat un suspès més a l’expedient de Saura. I aquest pot ser el definitiu. Les imatges són per esgarrifar-se i -curiosament- no s’han censurat. No es podien guardar al calaix unes seqüències tant espectaculars on, a més, companys i amics periodistes resultaven brutalment agredits. Les característiques de les càrregues –més que desproporcionades- les feien injustificables des dels mitjans de comunicació que tantes altres vegades han defensat el govern per decret dels polititzats caps de redacció. Permetre que els reporters estiguessin a primera línia garantia que s’enregistrés amb tot luxe de detalls la violència de la càrrega i que es donés fe de les agressions a persones que no havien realitzat cap tipus de provocació. Si a més, es feria algun periodista mentre els seus companys ho gravaven, la crítica ferotge a l’actuació policial ja quedava del tot garantida.
Crec que els comandaments dels mossos preveuen al mil·límetre les conseqüències de qualsevol acció policial i que, per tant, aquestes també les havien previst.
Admeto que tot és una suposició, però es basa en raons. He estat a unes quantes manifestacions com a periodista i mai he rebut ni un sol cop (només amb les càmeres que portem ja estem més que identificats). Sé que els antiavalots estan entrenats per resistir tantes provocacions com els facin i els he vist aguantar estoicament com els llençaven insults i objectes. Mai fins ara els havia vist dirigir els cops de porra al cap de ningú. Com tothom, sé que darrere qualsevol agent sempre hi ha una ordre clara i inequívoca que, normalment, es compleix fil per randa. El que no tinc tan clar és qui la va donar.
Dit sigui de pas -i per rebatre alguns dels disbarats que he sentit en aquests dos dies- crec que de motius perquè tots els ciutadans ens rebotem n’hi ha més que de sobres. I, sí, potser Bolonya només és l’excusa. Però, benvinguda! Em sembla que hauríem de donar les gràcies als estudiants que han liderat les protestes contra el pla de Bolonya perquè han posat en evidència la repressió i la censura que patim. Potser les seves maneres no són les idònies, però és que no n’hi ha d’altres. Els intents de fer-se sentir de manera pacífica no han fet modificar cap previsió deixant en clar que allò de la participació ciutadana és una fal·làcia. Els han impedit continuar amb les accions de resistència i, un cop més, s’ha posat de manifest que aquest suposat govern d'esquerres no tolera que li portin la contrària. Gràcies als estudiants per recordar-nos que el sistema oprimeix qualsevol dissidència i que la llibertat encara és una utopia.
Potser sóc una malpensada, però crec que els Mossos d’Esquadra estan actuant com un d’aquests equips de futbol. Els sobren motius per voler fer saltar el seu cap polític. Troben a faltar la tenacitat i el sentit comú de la consellera Tura i estan farts que des que Joan Saura n’ha pres el relleu surtin cada dia als diaris titllats de delinqüents. Des que el número u d’ICV va prendre el càrrec de conseller d’Interior, desenes de mossos s’han assegut a la banqueta dels acusats o, fins i tot, han anat a la presó per suposats delictes que fins ara mai s’havien castigat tant durament.
Les càrregues dels antiavalots contra estudiants, vianants, periodistes i tota cuca vivent arran de les protestes pel pla de Bolonya han sumat un suspès més a l’expedient de Saura. I aquest pot ser el definitiu. Les imatges són per esgarrifar-se i -curiosament- no s’han censurat. No es podien guardar al calaix unes seqüències tant espectaculars on, a més, companys i amics periodistes resultaven brutalment agredits. Les característiques de les càrregues –més que desproporcionades- les feien injustificables des dels mitjans de comunicació que tantes altres vegades han defensat el govern per decret dels polititzats caps de redacció. Permetre que els reporters estiguessin a primera línia garantia que s’enregistrés amb tot luxe de detalls la violència de la càrrega i que es donés fe de les agressions a persones que no havien realitzat cap tipus de provocació. Si a més, es feria algun periodista mentre els seus companys ho gravaven, la crítica ferotge a l’actuació policial ja quedava del tot garantida.
Crec que els comandaments dels mossos preveuen al mil·límetre les conseqüències de qualsevol acció policial i que, per tant, aquestes també les havien previst.
Admeto que tot és una suposició, però es basa en raons. He estat a unes quantes manifestacions com a periodista i mai he rebut ni un sol cop (només amb les càmeres que portem ja estem més que identificats). Sé que els antiavalots estan entrenats per resistir tantes provocacions com els facin i els he vist aguantar estoicament com els llençaven insults i objectes. Mai fins ara els havia vist dirigir els cops de porra al cap de ningú. Com tothom, sé que darrere qualsevol agent sempre hi ha una ordre clara i inequívoca que, normalment, es compleix fil per randa. El que no tinc tan clar és qui la va donar.
Dit sigui de pas -i per rebatre alguns dels disbarats que he sentit en aquests dos dies- crec que de motius perquè tots els ciutadans ens rebotem n’hi ha més que de sobres. I, sí, potser Bolonya només és l’excusa. Però, benvinguda! Em sembla que hauríem de donar les gràcies als estudiants que han liderat les protestes contra el pla de Bolonya perquè han posat en evidència la repressió i la censura que patim. Potser les seves maneres no són les idònies, però és que no n’hi ha d’altres. Els intents de fer-se sentir de manera pacífica no han fet modificar cap previsió deixant en clar que allò de la participació ciutadana és una fal·làcia. Els han impedit continuar amb les accions de resistència i, un cop més, s’ha posat de manifest que aquest suposat govern d'esquerres no tolera que li portin la contrària. Gràcies als estudiants per recordar-nos que el sistema oprimeix qualsevol dissidència i que la llibertat encara és una utopia.
