Amb els darrers fets ocorreguts a la Barcelona xupiguai encara en boca de tots, m’ha vingut a la memòria un article que vaig escriure ara fa poc més de dos anys, el dia 16 de gener de 2007. El rescato dels arxius ja que, avui, té més validesa que mai.

Faci les maletes, senyor Saura

Tant bon punt es van començar a entrellucar els nous horitzons de la gestió governamental catalana del nou President de la Generalitat, José Montilla, ja vaig avisar en cercles reduïts de la política municipal, que el nou càrrec atorgat a Joan Saura era només un parany. Després de multitud d’anàlisis dedueixo que el responsable, encara, de la conselleria d'Interior, té els dies comptats.

Sona el mòbil d’última generació del Joan.

-siiiiiiiiiiiiiiii, digui’m?
-Saura? Soy Montilla.
-hooooola President.
-que això ya está, eh?
-com? Què vol dir President?
-que t’estic agradecido por la suma de votos pero ahora ja està.
-però President...
-res Joan, res.
-estem en crisi President?
-no és crisis Saura, és estratègia. Estratègia.
-ooooooostres Presideeeeeent...
-res Saura, que això dels Mossos i los okupas no lo arregla ni Cristu, ves fent les maletes...