Esquerra de Malgrat de Mar presentava, en el decurs del darrer plenari municipal, una moció per sumar-se a la iniciativa popular nascuda amb objectiu d’abolir les corrides de braus. A aquesta demanda, el grup polític hi afegia la intenció de traslladar a la Generalitat de Catalunya el seu malestar per l'actual llei de protecció dels animals. De la qual n’estan exclosos tant els braus com els cavalls ja que els qui la van redactar i aprovar en el seu moment consideraven que s’havien de prioritzar les tradicions en detriment de la tortura i les vexacions. Un argument, penso, pobre i que respon més aviat a la pressió de certs sectors –polítics, socials i culturals.
Durant la presentació de la moció d’Esquerra, la resta de grups municipals van dir la seva. CiU, hi va votar a favor. Inciativa-Esquerra Unida també. A la seva manera i en la única intervenció que va fer durant el plenari, la regidora del PP va hissar l’esperit espanyol en defensa d’aquesta tradició retrògrada. El curiós del cas, el de l’argumentació del vot, van ser les paraules de l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy, en nom del partit dels socialistes catalans. Campoy va establir paral·lelismes. Quan això es fa, quan es comparen unes coses amb altres, tremolo. L’alcaldessa va comparar els braus amb les gallines que posen ous. Aquelles que estan tancades tota la seva vida en gàbies especialment dissenyades en qualsevol de les granges que es dedica a aquests afers i sotmeses a una llum contínua durant vint-i-quatre hores al dia, amb una finalitat exclusivament industrial, productiva i de consum.
Per uns moments, l’explicació de Campoy em va fer reflexionar. I li vaig haver de donar la raó. Penso que la vida i miracles dels braus m’importen quatre raves. Però a les gallinetes, sisplau, que algú els apagui la llum abans d’anar a dormir.