Arribem a l’equador del mandat municipal. El temps passa volant. La data coincideix amb la commemoració del 30è aniversari de la recuperació dels ajuntaments democràtics. És un bon moment per fer valoracions i per recordar com ha canviat la societat, com hem canviat nosaltres, i com ha canviat aquest poble en el decurs dels darrers 30 anys. Des de Convergència i Unió fem l’exercici de mirar enrera per encarar el futur. L’any 79 CDC va ser el partit polític que més vots i regidors va obtenir en les primeres eleccions municipals de la democràcia a Malgrat, però la major part d’aquests 30 anys els ha passat a l’oposició. Tot i així, CDC s’ha mantingut present al consistori malgratenc fent possible la política municipal.
Des de l’any 1979 l’alcaldia de Malgrat de Mar ha estat invariablement en mans del PSC. Així, doncs, el PSC fa 30 anys que és al capdavant de l’alcaldia de Malgrat, i quan acabi aquest mandat en farà 32. Paradoxalment, aquells que han reclamat “el canvi” com a símbol de normalitat democràtica durant els 23 anys de governs de CIU a la Generalitat no s’apliquen la mateixa recepta.
Sens dubte, en aquests 30 anys s’han fet coses necessàries pel progrés i el benestar de la gent de Malgrat. De fet, tot estava per fer i com és lògic el balanç presenta encerts i errors. Ni tot és blanc, ni tot és negre. Però més enllà del que es pugui criticar o aplaudir, els dos anys que portem d’aquest darrer mandat han fet més visible que mai que hi ha un cansament vital instal·lat al govern. Dona la impressió que qui governa no té un projecte estratègic clar per donar un impuls decisiu a Malgrat. Es mouen per inèrcia. Es diria que aquests dos anys han estat més presidits per les iniciatives del govern de l’Estat que no pas pel dinamisme i la capacitat de lideratge a nivell local. Hem vist lideratge local davant la imposició de l’ARE?. On era l’autonomia local?. Quin lideratge hem vist davant el trasllat d’una empresa com Henkel?. Projectes que realment podrien suposar un estímul a l’economia com l’arranjament del Passeig Marítim, l’obertura de l’Avinguda Barcelona o l’aparcament soterrat de la Plaça Catalunya segueixen adormits. Davant el context econòmic actual, el degoteig de tancament de comerços i d’empreses locals, o els reptes que tenim en turisme i pagesia el govern només té silenci. Malgrat necessita una orientació estratègica de futur que faci possible el progrés econòmic i social més enllà de l’actual desenvolupament basat en més del mateix i “qui dia passa any empeny”.
Per si això no fos suficient, la imatge negativa donada aquest mandat pel propi equip municipal davant les polèmiques de Can Feliciano, les picabaralles amb l’ACA, l’Escola Municipal de Música, la Torre de Can Serra, l’acomiadament del director del Taller Ocupacional, la futura ubicació del Centre de Salut Mental, o l’enfocament del trànsit, entre d’altres, acaben de donar el toc negatiu a Malgrat més enllà dels límits locals. Molts tenim la percepció que hi ha unes formes bàsiques a respectar i mantenir en democràcia, i que aquí no es respecten ni se’ls dona cap valor.
Vull recordar que aquest mandat presenta a Malgrat una anomalia democràtica ben singular: la majoria de votants de les darreres eleccions municipals estan representats a l’oposició. Curiosament, la dinàmica del pacte escollit per Campoy i el seu equip apaga la veu d’una gran majoria de malgratencs. Hi tenen tot el dret, és clar, però aquestes alçades ja sabem que el pacte no aporta cap canvi positiu. Al contrari. Ha conduït a mantenir poques converses amb els altres grups, no escoltar, i a la desconfiança permanent. Des de l’arrogància d’un pacte de mínims es rebutgen sistemàticament propostes ben argumentades de l’oposició i es perden oportunitats de millorar moltes coses. No han acceptat mai que l’oposició avui té una suma d’un gran valor polític per la seva representativitat.
La decadència definitiva del projecte socialista a Malgrat comença en el moment que no hi ha diàleg possible més enllà d’un PP reduït a la mínima expressió. La poca cintura, la incapacitat de l’alcaldessa Campoy i el seu equip per encaixar la discrepància i per governar els conflictes de manera encertada, la nul·la predisposició per reconèixer els errors, el refugi a l’autoritarisme, i la criminalització dels que no compartim els seus plantejaments genera una tensió innecessària a la vida política municipal. Tot això condueix de manera inexorable al final d’un cicle. Estem a mig camí, però es comença a endevinar que la necessitat de canvi avança. No es tracta d’un canvi, perquè sí. Es tracta d’obrir les finestres, de conèixer l’alternativa, d’airejar la casa, d’estimular el comerç, el turisme i el teixit productiu de Malgrat, de defensar la nostra identitat de poble, de fer un Malgrat més social i de tots. En definitiva, parlem de democràcia, de renovació, de no pensar només en la rendibilitat política immediata, de dirigir i encapçalar un projecte polític sòlid, de pensar en el futur.
Des de Convergència i Unió hem procurat en tot moment exercir la tasca d’oposició i de control de l’acció de govern amb rigor i dur a terme un paper coherent amb els nostres propis plantejaments polítics. Realitzem un intens treball, amb responsabilitat, opinant, fent propostes. Una oposició constructiva i respectuosa, amb la voluntat de demostrar que hi ha altres maneres de gestionar el municipi i de resoldre conflictes. Treballem per atresorar la credibilitat i el patrimoni polític suficient per ser el referent dels malgratencs, per construir juntament amb tots vosaltres –ciutadans, ciutadanes, col·lectius i entitats de Malgrat- una autèntica Alternativa de Poble amb capacitat per arribar al govern municipal el 2011.
Per això, aprofito per convidar-vos a la conferència “2 anys: obrim les finestres” que se celebrarà el proper dia 12 de juny al Centre Cultural. Farem balanç. Parlarem del que hem fet i del que farem. Del Malgrat que tenim, i del Malgrat que volem.
Neus Serra i Bosch
Portaveu G.M. Convergència i Unió a l’Ajuntament de Malgrat de Mar
Des de l’any 1979 l’alcaldia de Malgrat de Mar ha estat invariablement en mans del PSC. Així, doncs, el PSC fa 30 anys que és al capdavant de l’alcaldia de Malgrat, i quan acabi aquest mandat en farà 32. Paradoxalment, aquells que han reclamat “el canvi” com a símbol de normalitat democràtica durant els 23 anys de governs de CIU a la Generalitat no s’apliquen la mateixa recepta.
Sens dubte, en aquests 30 anys s’han fet coses necessàries pel progrés i el benestar de la gent de Malgrat. De fet, tot estava per fer i com és lògic el balanç presenta encerts i errors. Ni tot és blanc, ni tot és negre. Però més enllà del que es pugui criticar o aplaudir, els dos anys que portem d’aquest darrer mandat han fet més visible que mai que hi ha un cansament vital instal·lat al govern. Dona la impressió que qui governa no té un projecte estratègic clar per donar un impuls decisiu a Malgrat. Es mouen per inèrcia. Es diria que aquests dos anys han estat més presidits per les iniciatives del govern de l’Estat que no pas pel dinamisme i la capacitat de lideratge a nivell local. Hem vist lideratge local davant la imposició de l’ARE?. On era l’autonomia local?. Quin lideratge hem vist davant el trasllat d’una empresa com Henkel?. Projectes que realment podrien suposar un estímul a l’economia com l’arranjament del Passeig Marítim, l’obertura de l’Avinguda Barcelona o l’aparcament soterrat de la Plaça Catalunya segueixen adormits. Davant el context econòmic actual, el degoteig de tancament de comerços i d’empreses locals, o els reptes que tenim en turisme i pagesia el govern només té silenci. Malgrat necessita una orientació estratègica de futur que faci possible el progrés econòmic i social més enllà de l’actual desenvolupament basat en més del mateix i “qui dia passa any empeny”.
Per si això no fos suficient, la imatge negativa donada aquest mandat pel propi equip municipal davant les polèmiques de Can Feliciano, les picabaralles amb l’ACA, l’Escola Municipal de Música, la Torre de Can Serra, l’acomiadament del director del Taller Ocupacional, la futura ubicació del Centre de Salut Mental, o l’enfocament del trànsit, entre d’altres, acaben de donar el toc negatiu a Malgrat més enllà dels límits locals. Molts tenim la percepció que hi ha unes formes bàsiques a respectar i mantenir en democràcia, i que aquí no es respecten ni se’ls dona cap valor.
Vull recordar que aquest mandat presenta a Malgrat una anomalia democràtica ben singular: la majoria de votants de les darreres eleccions municipals estan representats a l’oposició. Curiosament, la dinàmica del pacte escollit per Campoy i el seu equip apaga la veu d’una gran majoria de malgratencs. Hi tenen tot el dret, és clar, però aquestes alçades ja sabem que el pacte no aporta cap canvi positiu. Al contrari. Ha conduït a mantenir poques converses amb els altres grups, no escoltar, i a la desconfiança permanent. Des de l’arrogància d’un pacte de mínims es rebutgen sistemàticament propostes ben argumentades de l’oposició i es perden oportunitats de millorar moltes coses. No han acceptat mai que l’oposició avui té una suma d’un gran valor polític per la seva representativitat.
La decadència definitiva del projecte socialista a Malgrat comença en el moment que no hi ha diàleg possible més enllà d’un PP reduït a la mínima expressió. La poca cintura, la incapacitat de l’alcaldessa Campoy i el seu equip per encaixar la discrepància i per governar els conflictes de manera encertada, la nul·la predisposició per reconèixer els errors, el refugi a l’autoritarisme, i la criminalització dels que no compartim els seus plantejaments genera una tensió innecessària a la vida política municipal. Tot això condueix de manera inexorable al final d’un cicle. Estem a mig camí, però es comença a endevinar que la necessitat de canvi avança. No es tracta d’un canvi, perquè sí. Es tracta d’obrir les finestres, de conèixer l’alternativa, d’airejar la casa, d’estimular el comerç, el turisme i el teixit productiu de Malgrat, de defensar la nostra identitat de poble, de fer un Malgrat més social i de tots. En definitiva, parlem de democràcia, de renovació, de no pensar només en la rendibilitat política immediata, de dirigir i encapçalar un projecte polític sòlid, de pensar en el futur.
Des de Convergència i Unió hem procurat en tot moment exercir la tasca d’oposició i de control de l’acció de govern amb rigor i dur a terme un paper coherent amb els nostres propis plantejaments polítics. Realitzem un intens treball, amb responsabilitat, opinant, fent propostes. Una oposició constructiva i respectuosa, amb la voluntat de demostrar que hi ha altres maneres de gestionar el municipi i de resoldre conflictes. Treballem per atresorar la credibilitat i el patrimoni polític suficient per ser el referent dels malgratencs, per construir juntament amb tots vosaltres –ciutadans, ciutadanes, col·lectius i entitats de Malgrat- una autèntica Alternativa de Poble amb capacitat per arribar al govern municipal el 2011.
Per això, aprofito per convidar-vos a la conferència “2 anys: obrim les finestres” que se celebrarà el proper dia 12 de juny al Centre Cultural. Farem balanç. Parlarem del que hem fet i del que farem. Del Malgrat que tenim, i del Malgrat que volem.
Neus Serra i Bosch
Portaveu G.M. Convergència i Unió a l’Ajuntament de Malgrat de Mar
