(Una visió romàntica i formativa de la televisió)
La família pren posició dels seus seients. Faran sofà al menjador després d’un dinar ràpid. A quarts de quatre de la tarda, després del telenotícies, comença la pel·lícula. Mutis.
El fill gran encén el televisor. L’àvia se’n fa creus que pugui entaforar-se tanta gent menuda dins aquella caixa que un cop silenciada, morta, no deixa de ser un altre moble de l’àgora de la casa. El menut no pot copsar com pot ser que hi hagi dos homes de faccions idèntiques, com dues gotes d’aigua, quan a un d’ells li sostreuen la màscara de ferro en una mateixa escena. Esquizofrènia.
El pare dorm perquè treballa de nit. La mare penca per les tardes fora de casa. El ganàpia enreda la troca. Li ven a la iaia ingènua i xacrada pels anys que al finalitzar el film i parar l’estri, els homenets que surten en pantalla desmuntaran els decorats de cartró pedra, es trauran les disfresses i marxaran a través d’aquella gepa de l’esquena de l’aparell per on és endollat al corrent de la paret. La vella, quan ningú la vegi, d’amagatotis, es dedicarà a comprovar-ho. Vol intentar enxampar els nans plegant veles.
A la biblioteca del menjador, els llibres de Verne, Stevenson o Salgari s’omplen de pols. Els Déus creadors ara són Ford, Hawks o Curtiz i tants d’altres que s’encarregaran de narrar històries protagonitzades per en Baine, en James Estiuart, l’Errol Flin o el que va fer Shane o l’actoràs aquell del sotet a la barbeta. Pistolers, pirates, cavallers, navegants i aventurers buscant el seu Godot personal. Gratuïtament podran gaudir a les seves llars d’aquestes joies del setè art mentre l’ens pública les programi a les seves graelles. No obstant, arribarà un dia on es deixaran de difondre a favor de subproductes de baixa qualitat. L’imaginari col·lectiu se’n ressentirà.
Mitot
La família pren posició dels seus seients. Faran sofà al menjador després d’un dinar ràpid. A quarts de quatre de la tarda, després del telenotícies, comença la pel·lícula. Mutis.
El fill gran encén el televisor. L’àvia se’n fa creus que pugui entaforar-se tanta gent menuda dins aquella caixa que un cop silenciada, morta, no deixa de ser un altre moble de l’àgora de la casa. El menut no pot copsar com pot ser que hi hagi dos homes de faccions idèntiques, com dues gotes d’aigua, quan a un d’ells li sostreuen la màscara de ferro en una mateixa escena. Esquizofrènia.
El pare dorm perquè treballa de nit. La mare penca per les tardes fora de casa. El ganàpia enreda la troca. Li ven a la iaia ingènua i xacrada pels anys que al finalitzar el film i parar l’estri, els homenets que surten en pantalla desmuntaran els decorats de cartró pedra, es trauran les disfresses i marxaran a través d’aquella gepa de l’esquena de l’aparell per on és endollat al corrent de la paret. La vella, quan ningú la vegi, d’amagatotis, es dedicarà a comprovar-ho. Vol intentar enxampar els nans plegant veles.
A la biblioteca del menjador, els llibres de Verne, Stevenson o Salgari s’omplen de pols. Els Déus creadors ara són Ford, Hawks o Curtiz i tants d’altres que s’encarregaran de narrar històries protagonitzades per en Baine, en James Estiuart, l’Errol Flin o el que va fer Shane o l’actoràs aquell del sotet a la barbeta. Pistolers, pirates, cavallers, navegants i aventurers buscant el seu Godot personal. Gratuïtament podran gaudir a les seves llars d’aquestes joies del setè art mentre l’ens pública les programi a les seves graelles. No obstant, arribarà un dia on es deixaran de difondre a favor de subproductes de baixa qualitat. L’imaginari col·lectiu se’n ressentirà.
Mitot
