Aquest passat dilluns, l’associació Salvem Pinya de Rosa va oferir un acte públic que va reunir més de cent persones, blanencs i veïns, alarmats pels excessos en les tasques de reducció de massa forestal a la finca. L’associació va informar de fets, contactes telefònics i accions judicials.
Fa set anys es va aconseguir reunir 18.000 signatures per aturar el projecte de construcció de tres-cents trenta xalets al paratge de Pinya de Rosa.
Ara, no fa gaire, un inversor estranger va comprar la finca per 24 milions d'euros -la Generalitat l'havia valorada en 4 milions.
A l'acte hi va assistir el naturalista i Doctor en Ciències Ambientals Martí Boada, que va parlar de crisi de sistema de vida, va comparar el valor de Pinya de Rosa amb una catedral i va defensar la importància de mantenir la biodiversitat, entre altres. Segons el naturalista, l'autèntic termòmetre de l'estat d'un país no és ni l'esperança de vida ni el PIB, l'indicador de com va un país és el nombre de peixos d'aigua dolça d'un riu. Boada, va afegir que tenim complex de sud, que als visitants del nord els duem a les fagedes i ells s'aturen a admirar suredes i pinedes; que no portem boina perquè no ens diguin on vas amb boina i que en canvi tothom s'estarrufa si ens posem una gorra de beisbol al cap.
Abans de finalitzar l’acte, va parlar un senyor del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que es va queixar que s'hagués demanat la seva dimissió. Aquest home no sabia enraonar, va confessar que no havia estat mai a Pinya de Rosa -confessió respectable si hagués afegit que tenia intenció de conèixer el paratge- i no va mostrar cap preocupació ni cap mena de sensibilitat per la defensa i la preservació de l'espai -actitud igualment respectable si es dediqués a una altra feina, no pas al medi ambient.
Ja fa sis anys que s’hauria d'haver constituït un Consell Rector que vetllés per la gestió del PNIN de Pinya de Rosa. Tot just ara se'n comença a parlar.
Amb càrrecs polítics com aquell senyor anem ben arreglats. La gent que defensa el paratge hi posa hores que treu del seu temps lliure. La gent del Departament de Medi Ambient, que disposa d'hores remunerades per dedicar-hi, mira cap a una altra banda.
Pinya de Rosa és un dels cinc espais naturals de Catalunya que haurien d'estar més protegits. Ara, amb prou feines s'hi podrà anar. Només s’hi podrà fer un tram del camí de ronda.
Un representant de l'Associació Salvem Pinya de Rosa va dir que a Mallorca ha estat passant el mateix que ara passa aquí: la compra de paratges verges de costa a mans d'inversors estrangers que en limiten l'ús públic.
Josep Hernández
Fa set anys es va aconseguir reunir 18.000 signatures per aturar el projecte de construcció de tres-cents trenta xalets al paratge de Pinya de Rosa.
Ara, no fa gaire, un inversor estranger va comprar la finca per 24 milions d'euros -la Generalitat l'havia valorada en 4 milions.
A l'acte hi va assistir el naturalista i Doctor en Ciències Ambientals Martí Boada, que va parlar de crisi de sistema de vida, va comparar el valor de Pinya de Rosa amb una catedral i va defensar la importància de mantenir la biodiversitat, entre altres. Segons el naturalista, l'autèntic termòmetre de l'estat d'un país no és ni l'esperança de vida ni el PIB, l'indicador de com va un país és el nombre de peixos d'aigua dolça d'un riu. Boada, va afegir que tenim complex de sud, que als visitants del nord els duem a les fagedes i ells s'aturen a admirar suredes i pinedes; que no portem boina perquè no ens diguin on vas amb boina i que en canvi tothom s'estarrufa si ens posem una gorra de beisbol al cap.
Abans de finalitzar l’acte, va parlar un senyor del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que es va queixar que s'hagués demanat la seva dimissió. Aquest home no sabia enraonar, va confessar que no havia estat mai a Pinya de Rosa -confessió respectable si hagués afegit que tenia intenció de conèixer el paratge- i no va mostrar cap preocupació ni cap mena de sensibilitat per la defensa i la preservació de l'espai -actitud igualment respectable si es dediqués a una altra feina, no pas al medi ambient.
Ja fa sis anys que s’hauria d'haver constituït un Consell Rector que vetllés per la gestió del PNIN de Pinya de Rosa. Tot just ara se'n comença a parlar.
Amb càrrecs polítics com aquell senyor anem ben arreglats. La gent que defensa el paratge hi posa hores que treu del seu temps lliure. La gent del Departament de Medi Ambient, que disposa d'hores remunerades per dedicar-hi, mira cap a una altra banda.
Pinya de Rosa és un dels cinc espais naturals de Catalunya que haurien d'estar més protegits. Ara, amb prou feines s'hi podrà anar. Només s’hi podrà fer un tram del camí de ronda.
Un representant de l'Associació Salvem Pinya de Rosa va dir que a Mallorca ha estat passant el mateix que ara passa aquí: la compra de paratges verges de costa a mans d'inversors estrangers que en limiten l'ús públic.
Josep Hernández
