Sóc una veïna de Malgrat. I escric per denunciar una situació que es dóna cada dia sense que ningú faci res per a posar-hi remei. Des que van tancar una de les dues oficines de "La Caixa" que hi havia al carrer de Mar, l’altra està desbordada. Hi vagis el dia que hi vagis i a l’hora que sigui, has de fer llargues cues perquè t’atenguin i fins i tot per utilitzar els caixers automàtics. He vist persones que abans d'obrir ja fan cua per evitar-ne una de més llarga després. La situació ja és pesada per a les persones que estem bé de salut, però encara ho és molt més per a la gent gran o malalta. Sense anar més lluny, l’altre dia davant meu a la cua hi havia una senyora d’uns noranta anys que va haver d’esperar de peu el seu torn. El temps passava i passava i ningú va oferir-li una cadira. Tampoc van cedir-li el torn ni cap empleat va preocupar-se per ella. Ja esgotada, la senyora es recolzava sobre la barana que hi ha davant els caixers automàtics. Veient la situació vaig preguntar al director si podia fer una queixa per escrit i ell ni tant sols va contestar-me. S’ha de dir, però, que el noi que va atendre’m després va ser molt amable i va dir-me com ho havia de fer perquè la meva queixa quedés registrada. He fet l’escrit, però també volia fer pública la situació. Crec que és injust que a les persones se’ns tracti d’aquesta manera, que la gent té coses a fer i no pot perdre hores i hores per fer una petita gestió, que amb totes les comissions que paguem, el mínim és rebre una atenció correcta. Sé que els treballadors no en deuen tenir cap culpa, però també sé que les persones hem de ser tractades com a tals i no com un ramat de xais. Paguem per un servei que avui per avui no se’ns dóna de manera correcta. Tret d'alguns que, segurament pel volum del seu compte corrent, reben un tracte de privilegi i entren directament per una altra porta.

Fina García i Clapés