Aquest matí –com cada matí- feia el repàs de premsa i de les pàgines web de diferents institucions. Entre elles, la de l’Ajuntament de Malgrat de Mar. Cada dia s’hi anuncia alguna o altra convocatòria de selecció de personal. Avui, però, se n’hi difonien cinc. D’aquests concursos públics n’han de sortir set places: un docent per l’Escola d’Adults, dos administratius per a la Policia Local, un auxiliar de secretaria, dos treballadors socials i un tècnic de suport jurídic administratiu.
Entenc que les institucions públiques necessiten personal per a poder funcionar, però els en cal tant? No són pas els Ajuntaments, els Consells Comarcals, les Diputacions, la Generalitat ni el Govern Central els que aixequen el país. Ho fan els empresaris –grans o petits-, els autònoms, els treballadors, els professionals liberals... tothom menys els funcionaris, que en comptes de generar riquesa i progrés dilapiden els impostos dels ciutadans escanyats per tanta burocràcia, ineficiència, amoralitat i sadisme. La situació econòmica actual ofega als que mouen el món, però als funcionaris no. La resposta d’alguns és: "doncs fes-te’n". La meva resposta és que si tots féssim cas a aquest poc reflexionat consell, Catalunya es convertiria en Cuba en un aclucar d’ulls. És el que volem? No m’entengueu malament. No renego de la salut pública, dels cossos de seguretat públics, de l’escola pública.... són del tot necessaris. Del que em queixo és de la seva mala gestió , dels recursos il·limitats que s’hi aboquen sense que se’n vegin els resultats. Renego de tota aquesta enorme màquina burocràtica que amb els impostos dels empresaris i dels treballadors paga sous immorals que no baixen ni per la crisi econòmica ni per l’apocalipsi. Dels diners que es gasten en estudis i tonteries. Dels que es llencen en dinars, viatges oficials i en pagar vots. Dels que es menyspreen quan es fa una obra malament i s’ha de refer dos dies després amb una nova partida al pressupost. Dels que no valoren el que costa guanyar un sou perquè el tenen segur cada mes treballin o no.
L’administració té una manera de funcionar renyida amb l’eficiència. Premia al més "listillo" i penalitza els més treballadors. Quants funcionaris hi ha que es prenen seriosament la seva feina, però cobren igual o menys que els companys que escalfen la cadira. Quanta gent fa política sense veure ni un duro mentre que altres cobren un sou per deixar-se caure un cop al mes al ple municipal.
Els Ajuntaments, els Consells Comarcals, les Diputacions, la Generalitat i l’Estat podrien fer moltes coses per lluitar contra la crisi. Podrien començar per baixar sous, per eliminar burocràcies, per millorar la seva gestió, per despatxar els "xupòpters", per aprimar el sector públic i engruixir el privat, per baixar impostos als ciutadans, facilitar la creació d’empreses i potenciar l’emprenedoria. En comptes d’això, fan tot el contrari. Cada cop hi ha més treballadors públics i més dificultats per resistir en el sector privat. Però, no us preocupeu! Si us quedeu sense feina, sempre podeu fer oposicions! I si no, tindreu quatre-cents euros al mes per subsistir, subvenció per als fills, per als avis i ben aviat cartilles de racionament. Què més volem! Mira com ens cuida el sistema! Mira com ens escanya el sistema! Com a Cuba, vaja.
Entenc que les institucions públiques necessiten personal per a poder funcionar, però els en cal tant? No són pas els Ajuntaments, els Consells Comarcals, les Diputacions, la Generalitat ni el Govern Central els que aixequen el país. Ho fan els empresaris –grans o petits-, els autònoms, els treballadors, els professionals liberals... tothom menys els funcionaris, que en comptes de generar riquesa i progrés dilapiden els impostos dels ciutadans escanyats per tanta burocràcia, ineficiència, amoralitat i sadisme. La situació econòmica actual ofega als que mouen el món, però als funcionaris no. La resposta d’alguns és: "doncs fes-te’n". La meva resposta és que si tots féssim cas a aquest poc reflexionat consell, Catalunya es convertiria en Cuba en un aclucar d’ulls. És el que volem? No m’entengueu malament. No renego de la salut pública, dels cossos de seguretat públics, de l’escola pública.... són del tot necessaris. Del que em queixo és de la seva mala gestió , dels recursos il·limitats que s’hi aboquen sense que se’n vegin els resultats. Renego de tota aquesta enorme màquina burocràtica que amb els impostos dels empresaris i dels treballadors paga sous immorals que no baixen ni per la crisi econòmica ni per l’apocalipsi. Dels diners que es gasten en estudis i tonteries. Dels que es llencen en dinars, viatges oficials i en pagar vots. Dels que es menyspreen quan es fa una obra malament i s’ha de refer dos dies després amb una nova partida al pressupost. Dels que no valoren el que costa guanyar un sou perquè el tenen segur cada mes treballin o no.
L’administració té una manera de funcionar renyida amb l’eficiència. Premia al més "listillo" i penalitza els més treballadors. Quants funcionaris hi ha que es prenen seriosament la seva feina, però cobren igual o menys que els companys que escalfen la cadira. Quanta gent fa política sense veure ni un duro mentre que altres cobren un sou per deixar-se caure un cop al mes al ple municipal.
Els Ajuntaments, els Consells Comarcals, les Diputacions, la Generalitat i l’Estat podrien fer moltes coses per lluitar contra la crisi. Podrien començar per baixar sous, per eliminar burocràcies, per millorar la seva gestió, per despatxar els "xupòpters", per aprimar el sector públic i engruixir el privat, per baixar impostos als ciutadans, facilitar la creació d’empreses i potenciar l’emprenedoria. En comptes d’això, fan tot el contrari. Cada cop hi ha més treballadors públics i més dificultats per resistir en el sector privat. Però, no us preocupeu! Si us quedeu sense feina, sempre podeu fer oposicions! I si no, tindreu quatre-cents euros al mes per subsistir, subvenció per als fills, per als avis i ben aviat cartilles de racionament. Què més volem! Mira com ens cuida el sistema! Mira com ens escanya el sistema! Com a Cuba, vaja.
