Arran la informació publicada per aquest mitjà sobre el trasllat de la seu de l’Associació de Dones de Malgrat a la Capella de l’Antic Hospital, s’ha obert una nova caixa dels trons al municipi. Si més no, ha sortit dels habituals cercles reduïts per difondre’s a nivell públic. La polèmica, doncs, està servida. No m’estranya. La línia política del perpetu govern local, instaurat des dels inicis de la democràcia, no s’ha caracteritzat mai per una marcada objectivitat en matèria de concessions i subvencions a les entitats i associacions. Incomplint, d’aquesta manera, la seva pròpia normativa. I, és clar, vist des de fora, un pensa que s’ha de ser "de" o pròxim "a" si vols tenir o fer alguna cosa.
Per una altra banda han estat les mateixes entitats i associacions les que han anat convertint l’Ajuntament en una vaca lletera. Sí. En aquella enorme i gegantina mamella que es pensen que es pot munyir i munyir de manera inacabable. I és lícit, però això té un preu que de vegades és massa alt: la pràctica constant de la genuflexió. El resultat és que la majoria d’entitats han perdut definitivament el seu sentit original per a assemblar-se a una colla de bufons al servei de la cort del rei, a qui li riuen públicament totes les gràcies mentre els hi vagi atorgant anualment la xavalla per poder organitzar alguna activitat al llarg de l’any. Fins i tot, algunes li munten les festes oficials i institucionals on tan sols hi consta el segell reial.
Així és. A llarg termini, la intenció de qualsevol òrgan de poder és anular la capacitat de judici del conjunt de la societat a través de la fragmentació del seu teixit social i cultural. És a dir, el seu objectiu és el d’esvair la més minsa possibilitat que els qüestionin les accions amb les que regeixen i controlen les nostres vides. Justament la verdadera feina de les entitats i associacions. La sardana, els gegants, les gralles, les caminades, les puntes de coixí... només han de servir d’excusa perquè un grup de persones -unides per una mateixa inquietud- es reuneixin periòdicament per posar damunt la taula les problemàtiques quotidianes que més els i ens afecten. I, si escau, demanar explicacions i solucions als seus màxims responsables. Les entitats han de ser un sector social i cultural de pressió més. I les seves eines també han de defensar i promoure els interessos col·lectius.
En definitiva, les entitats, associacions i societats han de recordar perquè es van crear i respectar-ne els orígens. Aquells dies en què es fiscalitzava els governs de torn, es condicionaven les accions polítiques i s’exigien millores en benefici de tots els ciutadans i ciutadanes. Aquells dies en què, des de diferents àmbits, se sumaven esforços i es lluitava conjuntament per aconseguir que el nostre món més immediat fos més just i més plural. Aquells dies en què, les entitats i associacions esdevenien un autèntic moviment social.
Ara, pel que sembla, algunes només volen fer aquest món a la seva mida, encara que sigui en detriment de la resta.