Sí, sens dubte. Les consultes populars per a la independència de Catalunya serveixen d’alguna cosa. Però no pas per aconseguir la independència. De moment, el que estan aconseguint les iniciatives de moltes entitats de convocar-ne o les mocions que alguns partits polítics estan presentant als ajuntaments per donar suport a aquests referèndums, és que cadascú es posicioni. Ni tan sols cal que se celebrin per poder-ne saber els resultats. Només la proposta de tirar-ne un endavant ja fa que molts es treguin la màscara que duen i expressin les seves veritables idees. Ara ho ha fet la jerarquia eclesiàstica catalana que -una vegada més- deu haver deixat amb cara de tontos a molts capellans i encara més: a fidels que sempre han estat vinculats a moviments nacionalistes, en aquest cas catalans. El Bisbat de Girona ha enviat una carta als rectors de les parròquies de la seva diòcesi donant-los una ordre:

[+/-]

no han de deixar que se celebri cap consulta sobre la independència en edificis parroquials. Ni tan sols s’han de cedir aquests locals perquè s’hi puguin celebrar les reunions prèvies per organitzar-les. L’escrit -signat pel Bisbe de Girona, Francesc Pardo- explica que estan a favor de les consultes populars, però només quan aquestes s’ajustin a la legislació vigent i es veu que aquest no és el cas. Pardo, diu que cedir un local de l’església per a acollir-ne alguna podria generar divisió entre els fidels, que tenen opinions molt variades sobre el tema. Un cop més, l’Església ha demostrat de quin peu calça. Una vegada més ha deixat clar que combat la llibertat de pensament i d’acció. Quantes menys oportunitats hi hagi de reflexionar, millor. Quantes menys oportunitats hi hagi de participar, millor. Quantes menys oportunitats hi hagi d’agafar empenta per poder canviar les coses, millor. Al poder li interessa que tot quedi com està, no fos cas que el canvi els fes caure de la trona celestial.