Amb el suport de la Policia Local, dos vehicles del Parc de Bombers Voluntaris de Malgrat de Mar i un altre de Pineda de Mar, són els qui s’han encarregat de les tasques d’extinció del foc. Han rebut l’avís al voltant de les quatre de la tarda i en poc menys de mitja hora l’han donat per extingit. Abans, han hagut de realitzar treballs de desbrossament de la zona afectada, que immediatament l’han remullat per evitar que el foc revifés.
Els bombers han apuntat que es tracta d’una zona on s’hi acumulen grans quantitats de fulles seques de pollancres. Un material que tendeix a cremar-se ràpidament. Això i la mala conservació d’aquesta petita massa boscosa -que no es neteja des de fa temps- haurien ajudat a provocar l’incendi.
En el moment dels fets el club de tennis estava obert, amb gent jugant a les pistes. Tot i això, no s’han hagut de lamentar danys personals.
| [+/-] | Es cala foc en un canyissar de Malgrat de Mar, prop d’una benzinera |
Uns 250 metres quadrats de matolls i sotabosc és el que s’ha cremat aquest passat dimarts a la tarda a Malgrat de Mar. Ha estat en una zona de canyers que hi ha entre el club de tennis i un aparcament de caravanes i que queda molt a prop de la benzinera de la carretera de Blanes a Malgrat, la BV-6001.
| [+/-] | Blanes es converteix en la primera ciutat catalana amiga dels homosexuals |
El ple de Blanes d’aquest dilluns ha aprovat adoptar l’etiqueta "gay friendly". D’aquesta manera la ciutat es compromet a ser respectuosa i tolerant amb la diversitat d’elecció de vida i a proporcionar una oferta turística i d’oci especialment pensada per a les persones homosexuals. És a dir, que des d’aquest moment s’hauran de canviar algunes maneres de fer tant a nivell públic com dels establiments privats.
La proposta ha estat del grup municipal d’Esquerra que amb aquesta etiqueta pretén atraure un sector molt rendible. Es calcul·la que dels 14 milions de turistes que visiten Catalunya, un 5% pertanyen a la comunitat gay i lesbiana, és a dir, unes 700.000 persones. El perfil d’aquests clients és el de persones entre 30 i 55 anys, residents a zones urbanes, amb un nivell cultural mitjà-alt, amb una despesa en oci i consum personal que arriba al 47% dels seus ingressos i amb una gran disposició per a viatjar durant tot l’any. Un 65% són homes gais, un 25% dones lesbianes i un 10% persones bisexuals o transexuals. En molts casos es tracta de parelles que ingressen dos sous i no tenen càrregues familiars per la qual cosa gasten força diners en el seu benestar personal.
Segons l’enquesta que cada any realitza la consultora Community Marqueting entre aquest col·lectiu, el 98% tria destinacions gay-friendly per a passar-hi els seus dies de vacances. Fins el moment, les destinacions preferides a Catalunya eren Barcelona, Sitges o Lloret de Mar. Totes tres poblacions concentren molts establiments amb aquesta etiqueta i tenen un ambient tolerant i una oferta específica per a les persones homosexuals.
Blanes és, però, la primera ciutat que assumeix l’etiqueta gay-friendly de manera institucional i genèrica per a tot el municipi. El passat 4 de maig el plenari de Lloret de Mar va rebutjar aquesta mateixa proposta presentada també pel grup municipal d’Esquerra.
La proposta ha estat del grup municipal d’Esquerra que amb aquesta etiqueta pretén atraure un sector molt rendible. Es calcul·la que dels 14 milions de turistes que visiten Catalunya, un 5% pertanyen a la comunitat gay i lesbiana, és a dir, unes 700.000 persones. El perfil d’aquests clients és el de persones entre 30 i 55 anys, residents a zones urbanes, amb un nivell cultural mitjà-alt, amb una despesa en oci i consum personal que arriba al 47% dels seus ingressos i amb una gran disposició per a viatjar durant tot l’any. Un 65% són homes gais, un 25% dones lesbianes i un 10% persones bisexuals o transexuals. En molts casos es tracta de parelles que ingressen dos sous i no tenen càrregues familiars per la qual cosa gasten força diners en el seu benestar personal.
Segons l’enquesta que cada any realitza la consultora Community Marqueting entre aquest col·lectiu, el 98% tria destinacions gay-friendly per a passar-hi els seus dies de vacances. Fins el moment, les destinacions preferides a Catalunya eren Barcelona, Sitges o Lloret de Mar. Totes tres poblacions concentren molts establiments amb aquesta etiqueta i tenen un ambient tolerant i una oferta específica per a les persones homosexuals.
Blanes és, però, la primera ciutat que assumeix l’etiqueta gay-friendly de manera institucional i genèrica per a tot el municipi. El passat 4 de maig el plenari de Lloret de Mar va rebutjar aquesta mateixa proposta presentada també pel grup municipal d’Esquerra.
| [+/-] | Comiat d’alta volada |
Aquest passat dissabte dia 27 de juny, vaig poder viure un fet sorprenent que difícilment podré oblidar en els pocs o molts anys que hem queden de vida.
Estava llegint el diari a la terrassa davant del mar, amb tota la tranquil•litat que aquesta situació em permet, mentre escoltava música suau de fons. Quan de sobte i per sorpresa un helicòpter davallà davant meu i s’aturà amb tota la seva majestuositat a pocs metres de la platja, com si talment fos una enorme au que decidís haver trobat aquell lloc que tant anhelava. De dins, un noi amb un cilindre metàl·lic s’inclinà perillosament i tragué la tapa per deixar caure unes cendres que fins a les hores restaven guardades. Jo no entenia res…
Vaig baixar fins a l’espigó on un munt de gent estava donant l’últim comiat al seu amic o familiar, en Sergi. Tot molt impactant però també molt maco. Vaig pensar que aquella era una manera preciosa d’acomiadar-se...
Em van explicar que aquell era un dels viatgers d’aquell fatídic accident en que pilot i copilot perderen la vida, en tasques d’extinció d’un incendi al Vallès. Van donar la vida pels altres sense condicionar-los un cert factor de risc en la seva activitat. El destí els hi va jugar una mala passada que ningú esperava.
A la platja molta gent era jove ja que en Sergi tenia 30 anys. Jo no tenia la sort de conèixer-lo, però aquella concentració donava idea de qui era. Flors, llàgrimes i adéus en silenci van acompanyar aquell acte.
Per un moment ningú pensava en la crisi, en la feina o en què faria aquell cap de setmana. Gràcies Sergi pels teus curts però intensos anys de vida.
Gràcies per fer-nos adonar de que encara hi han coses importants per compartir. Mai t’oblidarem!
Lluís Mateu
Estava llegint el diari a la terrassa davant del mar, amb tota la tranquil•litat que aquesta situació em permet, mentre escoltava música suau de fons. Quan de sobte i per sorpresa un helicòpter davallà davant meu i s’aturà amb tota la seva majestuositat a pocs metres de la platja, com si talment fos una enorme au que decidís haver trobat aquell lloc que tant anhelava. De dins, un noi amb un cilindre metàl·lic s’inclinà perillosament i tragué la tapa per deixar caure unes cendres que fins a les hores restaven guardades. Jo no entenia res…
Vaig baixar fins a l’espigó on un munt de gent estava donant l’últim comiat al seu amic o familiar, en Sergi. Tot molt impactant però també molt maco. Vaig pensar que aquella era una manera preciosa d’acomiadar-se...
Em van explicar que aquell era un dels viatgers d’aquell fatídic accident en que pilot i copilot perderen la vida, en tasques d’extinció d’un incendi al Vallès. Van donar la vida pels altres sense condicionar-los un cert factor de risc en la seva activitat. El destí els hi va jugar una mala passada que ningú esperava.
A la platja molta gent era jove ja que en Sergi tenia 30 anys. Jo no tenia la sort de conèixer-lo, però aquella concentració donava idea de qui era. Flors, llàgrimes i adéus en silenci van acompanyar aquell acte.
Per un moment ningú pensava en la crisi, en la feina o en què faria aquell cap de setmana. Gràcies Sergi pels teus curts però intensos anys de vida.
Gràcies per fer-nos adonar de que encara hi han coses importants per compartir. Mai t’oblidarem!
Lluís Mateu
| [+/-] | L’ADM mostra els treballs realitzats durant el curs de dibuix i pintura |
Paisatges de muntanya, marítims o urbans, però sobretot finestres i portes. Són alguns dels motius dels quadres que s’exposen, des del dia 20 de juny i fins aquest dimarts dia 30, a la biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar.
Temàtiques molt similars, però elaborades amb tècniques d’allò més variades: aquarel·la, pintura a l’oli... Es tracta d’un total de 29 obres que permeten observar la progressió de les seves autores.
Els quadres han estat realitzats pel grup del taller de dibuix i pintura de l’Associació de Dones de Malgrat (ADM) durant els mesos de febrer a juny d’aquest 2009. El taller ha estat dirigit per Montserrat Ponsa.
| [+/-] | Finestres |
Faig aquest escrit per donar la meva opinió crítica d’una exposició, la que l’Associació de Dones de Malgrat ha organitzat a la Biblioteca. Si encara no l’heu vist, està oberta des del passat dia 20 de juny fins el dia 30 d’aquest mateix mes de juny.
Sí, deu miserables dies que és l’únic que es pot oferir a Malgrat de Mar per tenir una exposició temporal oberta. El motiu és la manca d’espais? Sí, sens dubte.
Per dos motius m’esplaiaré en les tres obres exposades de Ricard Núñez: perquè ens uneix un vincle d’amistat i perquè considero que són les més interessants d’aquest recull. Un seguit d’obres amb la temàtica portes i finestres marquen un comú en les pintures de l’exposició, Ricard ha escollit dues finestres de Malgrat per seguir amb aquest joc que s’han plantejat les pintores que l’acompanyen.
Finestra I (2004) ens mostra un finestró petit i enrunat que ja no existeix i es trobava al carrer Desclapers a prop de la part del darrera del Centre Cultural; contrasta amb Finestra II (2009) que parteix d’una fotografia feta a una de les precioses finestres de Ca la Vídua Sala quan encara estava en condicions, el finestral es veu net i ben posat, no com la paret del voltant que presenta la degradació que aviat afectarà també a la finestra, inquietant.
La finestra, i allò que ens mostra, ha estat una metàfora per referir-se a les teles o quadres que ha recorregut tota la història de l’art, i en aquesta exposició juguen amb aquest tòpic, tot i que cap de les presents ens revela el principal enigma: el que amaguen. Totes resten tancades i alienes a l’espectador, no mostren res més que la seva presència. Així, La porta de Ca les Finetes de Ma. Àngels Freixas també resta tancada, però el joc de colors càlids ens transmet quelcom diferent i ens oblida l’interès per saber què ens amaga o, sí més no, el dissimula.
El contrari passa amb un quadre que no em va destacar per la tècnica, sinó per un fort sentiment que em va transmetre, aquest és Passatge dels Arcs de Glòria Baró, que, com un finestral obert, ens presenta aquest llindar i tot el que ofereix el seu interior; nostàlgia és el que em fa sentir, de veure com era tot empedrat, impol·lut, amb les seves dues pedres de guarda-rodes (de les quals, des de que es va "arreglar" el carrer de Passada només en queda una), i tota la força que transmet aquesta gola que t’absorbeix cap a aquest reducte històric de Malgrat i que, alhora, expulsa els abusos de la contemporaneïtat, de la mateixa manera que l’autora desdibuixa el terra per uns corrents d’aigua que baixen per aquest empedrat que avui dia té més forats que lloses. Disculpeu, els que em coneixen saben que no puc evitar treure la part emotiva quan em refereixo al meu barri!
El tercer i últim quadre que presenta en Ricard es titula Nova York (2009) i jo el resumiria dient que ens mostra una línia roja, una línia que es veu en diferents formes fins acabar integrada en l’espectador. M’explico: aquesta línia, que em proposo com a tema d’aquesta aquarel·la, ressegueix els edificis del fons, les ondulacions de l’aigua, tot sinuosament fins que resseguint la base de l’Estàtua... Ep! es dispara, travessa els ulls de la noia, i deixa el quadre romput per la meitat. I com arriba fins a nosaltres? per aquests ulls, aquests ulls que s’han tornat seductorament rojos i ens conviden a mirar. Aquesta noia no està en el quadre, està al nostre costat: fixeu-vos! on té els peus? a l’aigua? no! al mateix terra que nosaltres; i ens mira dirigint-nos la única sensació de ser absorbits i compartir el paisatge irreal en el que tot és inestable. Els edificis no tenen base, les ondulacions del mar pugen alt, l’estàtua ens gira l’esquena, les línies roges, colors suaus però molt contrastats entre ells, un punt de fuga que surt del quadre, etc, un paisatge que no voldríem que fos irreal, és inestable i insegur, pot arribar a ser sinistre, però hi volem anar... els humans som així, curiosos de mena. Ricard, ens ben manipules al teu gust.
Com a crítica i reflexió final, o potser com a caprici meu, dir que Les carbasses de Ana Quero em semblen delicioses i precioses, desperten la gana que La rosa més bonica del meu jardí em treu, aquest, de la mateixa autora, respon a una tècnica preciosista i molt elaborada, però sense poder-ho evitar m’enfarfega la vista i l’estomac. En canvi, Primavera de Ma. Teresa Clota, amb el mateix tema del retrat floral, aconsegueix cridar-me l’atenció per uns jocs cromàtics i unes pinzellades acurades que fan un conjunt ben trobat, agradable i bellíssimament senzill.
Felicitats a aquestes artistes i, en especial, al noi de Can Casanovas.
Joan Piña
Historiador de l’Art
Sí, deu miserables dies que és l’únic que es pot oferir a Malgrat de Mar per tenir una exposició temporal oberta. El motiu és la manca d’espais? Sí, sens dubte.
Per dos motius m’esplaiaré en les tres obres exposades de Ricard Núñez: perquè ens uneix un vincle d’amistat i perquè considero que són les més interessants d’aquest recull. Un seguit d’obres amb la temàtica portes i finestres marquen un comú en les pintures de l’exposició, Ricard ha escollit dues finestres de Malgrat per seguir amb aquest joc que s’han plantejat les pintores que l’acompanyen.
Finestra I (2004) ens mostra un finestró petit i enrunat que ja no existeix i es trobava al carrer Desclapers a prop de la part del darrera del Centre Cultural; contrasta amb Finestra II (2009) que parteix d’una fotografia feta a una de les precioses finestres de Ca la Vídua Sala quan encara estava en condicions, el finestral es veu net i ben posat, no com la paret del voltant que presenta la degradació que aviat afectarà també a la finestra, inquietant.
La finestra, i allò que ens mostra, ha estat una metàfora per referir-se a les teles o quadres que ha recorregut tota la història de l’art, i en aquesta exposició juguen amb aquest tòpic, tot i que cap de les presents ens revela el principal enigma: el que amaguen. Totes resten tancades i alienes a l’espectador, no mostren res més que la seva presència. Així, La porta de Ca les Finetes de Ma. Àngels Freixas també resta tancada, però el joc de colors càlids ens transmet quelcom diferent i ens oblida l’interès per saber què ens amaga o, sí més no, el dissimula.El contrari passa amb un quadre que no em va destacar per la tècnica, sinó per un fort sentiment que em va transmetre, aquest és Passatge dels Arcs de Glòria Baró, que, com un finestral obert, ens presenta aquest llindar i tot el que ofereix el seu interior; nostàlgia és el que em fa sentir, de veure com era tot empedrat, impol·lut, amb les seves dues pedres de guarda-rodes (de les quals, des de que es va "arreglar" el carrer de Passada només en queda una), i tota la força que transmet aquesta gola que t’absorbeix cap a aquest reducte històric de Malgrat i que, alhora, expulsa els abusos de la contemporaneïtat, de la mateixa manera que l’autora desdibuixa el terra per uns corrents d’aigua que baixen per aquest empedrat que avui dia té més forats que lloses. Disculpeu, els que em coneixen saben que no puc evitar treure la part emotiva quan em refereixo al meu barri!
El tercer i últim quadre que presenta en Ricard es titula Nova York (2009) i jo el resumiria dient que ens mostra una línia roja, una línia que es veu en diferents formes fins acabar integrada en l’espectador. M’explico: aquesta línia, que em proposo com a tema d’aquesta aquarel·la, ressegueix els edificis del fons, les ondulacions de l’aigua, tot sinuosament fins que resseguint la base de l’Estàtua... Ep! es dispara, travessa els ulls de la noia, i deixa el quadre romput per la meitat. I com arriba fins a nosaltres? per aquests ulls, aquests ulls que s’han tornat seductorament rojos i ens conviden a mirar. Aquesta noia no està en el quadre, està al nostre costat: fixeu-vos! on té els peus? a l’aigua? no! al mateix terra que nosaltres; i ens mira dirigint-nos la única sensació de ser absorbits i compartir el paisatge irreal en el que tot és inestable. Els edificis no tenen base, les ondulacions del mar pugen alt, l’estàtua ens gira l’esquena, les línies roges, colors suaus però molt contrastats entre ells, un punt de fuga que surt del quadre, etc, un paisatge que no voldríem que fos irreal, és inestable i insegur, pot arribar a ser sinistre, però hi volem anar... els humans som així, curiosos de mena. Ricard, ens ben manipules al teu gust.
Com a crítica i reflexió final, o potser com a caprici meu, dir que Les carbasses de Ana Quero em semblen delicioses i precioses, desperten la gana que La rosa més bonica del meu jardí em treu, aquest, de la mateixa autora, respon a una tècnica preciosista i molt elaborada, però sense poder-ho evitar m’enfarfega la vista i l’estomac. En canvi, Primavera de Ma. Teresa Clota, amb el mateix tema del retrat floral, aconsegueix cridar-me l’atenció per uns jocs cromàtics i unes pinzellades acurades que fan un conjunt ben trobat, agradable i bellíssimament senzill.
Felicitats a aquestes artistes i, en especial, al noi de Can Casanovas.
Joan Piña
Historiador de l’Art
| [+/-] | La palafollenca Irma Guerrero disputarà la corona de Miss Espanya 2009 a Cancún |
Irma Guerrero, actual Miss Girona, haurà de desplaçar-se fins a Mèxic per a disputar el nou certamen de la gala de Miss Espanya. Enguany, l’acte tindrà lloc el dia 18 de juliol a Cancún. La candidata encapçala la votació popular a través dels missatges de mòbil. Guerrero ha obtingut 4 de cada 10 vots emesos mitjançant aquest sistema.
La 49ena gala Miss Espanya 2009 enfrontarà a 52 noies.
La 49ena gala Miss Espanya 2009 enfrontarà a 52 noies.
| [+/-] | El Tribunal Superior de Justícia revoca la nul·litat de l’acomiadament de l’exdirector de l’Escola Taller de Malgrat de Mar |
El mes de novembre de 2008, el Jutjat Social número 2 de Mataró va declarar nul l’acomiadament de Ramón Solé de la Fuente, exdirector de l’Escola Taller de Malgrat de Mar. La jutgessa va condemnar l’Ajuntament a readmetre’l en el mateix lloc de treball i amb les mateixes condicions de les que gaudia abans de ser acomiadat.
Ara, després del recurs interposat pel consistori malgratenc, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha revocat aquesta sentència, que no és ferma ja que encara es pot recórrer al Suprem.
En la seva sentència, el TSJC argumenta que l’actuació de l’Ajuntament al no contractar el mateix director per a la segona fase de l’Escola Taller és legal. També diu que no està provada la discriminació a Solé de la Fuente, així com tampoc el frau de llei en la contractació.
Ara, després del recurs interposat pel consistori malgratenc, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha revocat aquesta sentència, que no és ferma ja que encara es pot recórrer al Suprem.
En la seva sentència, el TSJC argumenta que l’actuació de l’Ajuntament al no contractar el mateix director per a la segona fase de l’Escola Taller és legal. També diu que no està provada la discriminació a Solé de la Fuente, així com tampoc el frau de llei en la contractació.
| [+/-] | Aquest estiu Ràdio Palafolls sorteja premis entre els seus oients |
Ràdio Palafolls ha posat en marxa la programació d’estiu. Ho ha fet aquest passat dia 25 de juny amb el programa "dGorra", un clàssic de la graella de l’emissora municipal.
L’espai radiofònic s’emet cada dia, de dilluns a divendres, i consisteix en un concurs on hi poden participar tots els oients. Entrades per a parcs aquàtics, cinema, concerts, dinars i sopars a la fresca en alguns dels millors restaurants de la zona són alguns dels premis que se sortegen.
Ràdio Palafolls emet a través del 107.7 fm.
L’espai radiofònic s’emet cada dia, de dilluns a divendres, i consisteix en un concurs on hi poden participar tots els oients. Entrades per a parcs aquàtics, cinema, concerts, dinars i sopars a la fresca en alguns dels millors restaurants de la zona són alguns dels premis que se sortegen.
Ràdio Palafolls emet a través del 107.7 fm.
| [+/-] | Revetlla tranquil·la i sense incidents greus |
Com ja és habitual, dissortadament, la celebració de la festa de Sant Joan també ha deixat al seu pas la seva cara més incívica. En aquest cas, tal i com mostren les imatges captades per l’objectiu de la càmera de MC, li ha tocat el rebre a les bústies del servei de Correus. Alguns brètols s’han dedicat a llençar-hi petards a dins. L’acte vandàlic ha provocat que les cartes dipositades a l’interior de la saca quedessin totalment calcinades. Operaris del servei, han manifestat que aquest és un fet que es produeix cada revetlla de Sant Joan, i que afecta a gairebé a les tretze bústies que Correus té ubicades a Malgrat de Mar. De les cartes que de les seves restes se’n pot llegir el remitent, el servei postal intenta posar-s’hi en contacte per comunicar-li que no ha arribat al destinatari.
Segons fonts de la Policia Local de Malgrat de Mar, altres incidències ocorregudes durant la revetlla de Sant Joan han estat la crema de petits matolls en diferents punts del municipi. Les mateixes fonts indiquen que no s’han produït altres incidents remarcables.
A Catalunya, al llarg de tota la revetlla, els bombers van realitzar un total de 833 actuacions (comptabilitzades de les 20.00h a les 08.00h): apagar incendis de contenidors i vehicles, vegetació urbana, agrícola o forestal, entre les quals les habituals rutes de prevenció i seguiment de fogueres.
Els Mossos d’Esquadra han fet 4.015 proves d'alcoholèmia. 300 han donat positiu.
Segons fonts de la Policia Local de Malgrat de Mar, altres incidències ocorregudes durant la revetlla de Sant Joan han estat la crema de petits matolls en diferents punts del municipi. Les mateixes fonts indiquen que no s’han produït altres incidents remarcables.
A Catalunya, al llarg de tota la revetlla, els bombers van realitzar un total de 833 actuacions (comptabilitzades de les 20.00h a les 08.00h): apagar incendis de contenidors i vehicles, vegetació urbana, agrícola o forestal, entre les quals les habituals rutes de prevenció i seguiment de fogueres.
Els Mossos d’Esquadra han fet 4.015 proves d'alcoholèmia. 300 han donat positiu.
| [+/-] | Palafolls compta amb la seva guia turística i comercial |
A partir d’aquest estiu, Palafolls tindrà la seva pròpia guia turística. En realitat es tracta d’un petit plànol on s’hi inclou l’oferta relacionada amb el patrimoni, els monuments arquitectònics, la cultura, els llocs d’oci i els serveis amb què compta el municipi. també s’hi pot trobar un apunt dedicat a l’entorn natural.
La guia, que s’ha editat en català, castellà i anglès, es presentarà oficialment aquest divendres dia 26 de juny.
La guia, que s’ha editat en català, castellà i anglès, es presentarà oficialment aquest divendres dia 26 de juny.
| [+/-] | Tot a punt per la Revetlla de Sant Joan a Malgrat de Mar |
Amb l’arribada de la Flama del Canigó a la plaça de la Sardana de Malgrat de Mar, a l’avinguda dels Països Catalans, s’iniciaran aquest vespre els actes de celebració de la tradicional Revetlla de Sant Joan. La flama arribarà al voltant de dos quarts de nou de la mà d’un grup d’esportistes de l’Esport Ciclista Malgrat. Després, la conduiran fins a la plaça de l’Església, on s’encendrà el pebeter i es donarà el tret de sortida a la cercavila a càrrec de la Colla de Diables, els Capgrossos i el Drac de la Colla de Gegantera. S’anirà fins a la plaça Rodona, on es llegirà el Manifest dels Focs de Sant Joan que donarà pas a un espectacle de focs i llum, i s’encendrà el fogueró.
La festa s’arrodonirà amb una actuació musical amb l’Orquestra de la Bona Sort i el grup de folk Societat La Polar.
anteriorment a MC...
-Revetlla de Sant Joan 2008
La festa s’arrodonirà amb una actuació musical amb l’Orquestra de la Bona Sort i el grup de folk Societat La Polar.
anteriorment a MC...
-Revetlla de Sant Joan 2008
| [+/-] | Més de seixanta nens i nenes participen a la 22ena Trobada Sardanista Infantil de Malgrat de Mar |
Aquest passat diumenge dia 21 de juny, ha tingut lloc la 22ena Trobada Sardanista Infantil de Malgrat de Mar. L’acte s’ha celebrat a la plaça Anselm Clavé. Hi han participat un total de vuit colles: Cassà de La Selva, L’Escala, Sant Pere Pescador, Verges, Salt Sardanista, Roses, Jonquera i Malgrat. Una seixantena de nens i nenes han ballat al compàs de les sardanes interpretades per la cobla del col·legi Santa Maria de Blanes. La festa ha finalitzat amb un espectacle infantil i una gran xocolatada per a tots els assistents.
imatge: ag. sardanista
imatge: ag. sardanista
| [+/-] | Un dels ocupants mort en l'accident d’helicòpter a Mollet del Vallès era de Malgrat de Mar |
Aquest dilluns al migdia, s’ha produït un accident d’helicòpter a Mollet del Vallès en què han mort els dos ocupants de l’aparell. El copilot, -S.E., de 30 anys d’edat i veí de Malgrat de Mar- ha mort a l’acte. El pilot, en estat molt crític, ha estat traslladat a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on se li ha certificat la mort.
Els dos homes realitzaven tasques habituals dedicades a la prevenció d’incendis.
informació addcional aquí
imatge: 3cat24
Els dos homes realitzaven tasques habituals dedicades a la prevenció d’incendis.
informació addcional aquí
imatge: 3cat24
| [+/-] | Detenen dos homes que havien atracat a punta de pistola una perfumeria de Malgrat de Mar |
Aquest passat dissabte dia 20 de juny, al voltant de les nou del vespre, dos homes que anaven encaputxats i armats amb dues pistoles, van entrar a robar en una perfumeria de Malgrat de Mar, situada a la cantonada entre els carrers Ramón Turró i Nàpols. Els individus –un de nacionalitat angolesa i l’altre congolesa- van esperar per entrar a l’establiment just en el moment en què les tres dependentes de la botiga tancaven la persiana de l’entrada. Després d’amenaçar-les amb les pistoles, van obligar a una de les noies a donar-los els diners de la caixa.
Uns vianants que s’havien adonat de la situació, van alertar una patrulla de la Policia Local que circulava per la zona. Els agents van veure com un home encaputxat sortia de la perfumeria amb una bossa a la mà –on hi duia el botí, uns 1.300 euros-. Ràpidament el van reduir i detenir. Al mateix temps, van sentir els crits d’alarma de les dependentes que provenien de l’interior del local i hi van entrar. Van sorprendre l’altre atracador apuntant les noies amb la pistola i s’hi van llençar a sobre per desarmar-lo. Després d’un forcejament amb el delinqüent, els policies el van detenir.
Segons fonts policials, per amençar les noies els dos atracadors duien pistola -que finalment van resultar ser falses-, també portaven brides de plàstic i cinta aïllant gruixuda per poder lligar i emmordassar les dependentes, tot i que no van arribar a fer-ho.
Sortosament, les tres dependentes de la perfumeria no van prendre mal. Només una d’elles va patir una petita crisi nerviosa.
Els dos lladres –un dels quals té antecedents- es troben detinguts a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Pineda de Mar, en espera de passar a disposició judicial.
anteriorment a MC...
-Proliferen els robatoris als comerços de Malgrat de Mar
Uns vianants que s’havien adonat de la situació, van alertar una patrulla de la Policia Local que circulava per la zona. Els agents van veure com un home encaputxat sortia de la perfumeria amb una bossa a la mà –on hi duia el botí, uns 1.300 euros-. Ràpidament el van reduir i detenir. Al mateix temps, van sentir els crits d’alarma de les dependentes que provenien de l’interior del local i hi van entrar. Van sorprendre l’altre atracador apuntant les noies amb la pistola i s’hi van llençar a sobre per desarmar-lo. Després d’un forcejament amb el delinqüent, els policies el van detenir.
Segons fonts policials, per amençar les noies els dos atracadors duien pistola -que finalment van resultar ser falses-, també portaven brides de plàstic i cinta aïllant gruixuda per poder lligar i emmordassar les dependentes, tot i que no van arribar a fer-ho.
Sortosament, les tres dependentes de la perfumeria no van prendre mal. Només una d’elles va patir una petita crisi nerviosa.
Els dos lladres –un dels quals té antecedents- es troben detinguts a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Pineda de Mar, en espera de passar a disposició judicial.
anteriorment a MC...
-Proliferen els robatoris als comerços de Malgrat de Mar
| [+/-] | La oreja de Van Gogh no tocarà a Blanes |
Aquestes darreres setmanes s’havia escampat el rumor d’un concert dels bascos La oreja de Van Gogh a Blanes. Pel que sembla, el consistori blanenc tenia la intenció de portar la formació el diumenge abans de la Festa Major de Santa Anna. Segons ha pogut saber MC de font municipals, l’Ajuntament i el representat del grup no han arribat finalment a un acord econòmic. L’elevat preu que es demanava per una actuació en directe del grup musical ha obligat la regidoria de Festes a fer-se enrere ja que l’actual situació econòmica ha fet que aquesta àrea compti amb un pressupost més reduït del que es preveia per a la festa major. De fet, tal i com es pot comprovar a l’agenda de concerts del web del grup, Blanes no hi consta com un dels llocs on han d’actuar aquest estiu.
La possibilitat d’un concert de La oreja de Van Gogh a Blanes era un dels punts que el grup polític independent PDB (Partit Democràtic de Blanes), al govern, portava en el seu programa electoral durant les passades eleccions municipals.
imatge: web LOVG
La possibilitat d’un concert de La oreja de Van Gogh a Blanes era un dels punts que el grup polític independent PDB (Partit Democràtic de Blanes), al govern, portava en el seu programa electoral durant les passades eleccions municipals.
imatge: web LOVG
| [+/-] | Fe |
Aquesta, ha estat una setmana difícil de pair. Segurament, degut als efectes secundaris d’un procés gripal, provocat pels primers contactes amb els aires condicionats, que m’han deixat els sentits i les emocions a primera línia de foc. És a dir, he estat més sensible del que és habitual. S’han barrejat massa coses aquests dies. Entre elles, la mort de "l’home del paraigües". Com el va definir un periodista en un llibre. A Vicenç Ferrer, em refereixo.
La pèrdua de gent com Ferrer et condueixen, irremeiablement, a la reflexió. I poses en dubte totes les coses que fas. I acabes pensant que, per molt que facis, no els arribes ni a la sola de la sabata. Ferrer ha canviat el món. El seu món. I ho ha fet treballant. Sense mirar enrere. Sense complexes. Sense rancúnies. Sense por. Sense demanar res a canvi. Ha canviat el món només amb la fe. Amb aquella que jo de vegades perdo i que dictamina que hi ha futur. Un futur millor. Un futur que, nosaltres, mentre seguim així, no veurem mai.
La pèrdua de gent com Ferrer et condueixen, irremeiablement, a la reflexió. I poses en dubte totes les coses que fas. I acabes pensant que, per molt que facis, no els arribes ni a la sola de la sabata. Ferrer ha canviat el món. El seu món. I ho ha fet treballant. Sense mirar enrere. Sense complexes. Sense rancúnies. Sense por. Sense demanar res a canvi. Ha canviat el món només amb la fe. Amb aquella que jo de vegades perdo i que dictamina que hi ha futur. Un futur millor. Un futur que, nosaltres, mentre seguim així, no veurem mai.
| [+/-] | Un tramvia per la Selva Marítima |
Víctor Catalán, estudiant de segon de batxillerat, és l’autor del treball de recerca: “El Tramtordera. Un tramvia per la Selva Marítima”.
Amb aquest treball, Catalán ha guanyat un premi a la Universitat Internacional de Catalunya i un altre a la Universitat de Girona.
Es tracta d’un estudi sobre la viabilitat tècnica i econòmica per a construir un traçat ferroviari (tren-tramvia) entre Palafolls, Blanes i Lloret de Mar.
El projecte es presentarà a l’IES Serrallarga de Blanes el dia 2 de juliol, a les set de la tarda.
per veure el projecte: aquí
Amb aquest treball, Catalán ha guanyat un premi a la Universitat Internacional de Catalunya i un altre a la Universitat de Girona.
Es tracta d’un estudi sobre la viabilitat tècnica i econòmica per a construir un traçat ferroviari (tren-tramvia) entre Palafolls, Blanes i Lloret de Mar.
El projecte es presentarà a l’IES Serrallarga de Blanes el dia 2 de juliol, a les set de la tarda.
per veure el projecte: aquí
| [+/-] | Mor Vicente Ferrer |
Ha estat aquesta matinada, a Anantapur, Índia. Ferrer, no ha pogut superar l’accident cerebral que havia patit el passat mes de març.
Vicente Ferrer havia dedicat més de 40 anys a millorar el sistema de vida de la casta dels intocables, en una de les zones més pobres d’Índia.
web Fundació aquí
Vicente Ferrer havia dedicat més de 40 anys a millorar el sistema de vida de la casta dels intocables, en una de les zones més pobres d’Índia.
web Fundació aquí
| [+/-] | 25.000 signatures per demanar que les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental no perdin la feina |
La situació de crisi econòmica també està passant factura als centres especials de treball catalans. Aquells centres que donen feina a les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) o malaltia mental (MM).
Després de diversos intents, pràcticament frustrats, de buscar suport en l’àmbit polític, les entitats socials que representen a aquest col·lectiu de centres especials han posat en marxa una campanya de recollida de signatures per evitar que es perdin aquests llocs de treball. Se’n volen aconseguir 25.000 a tot Catalunya, amb el suport dels treballadors, les famílies i els ciutadans.
S’ha redactat un manifest que expressa "la inquietud dels CETs socials per la vulnerabilitat dels llocs de treball de les persones DI o amb MM". El document també recorda que les ajudes per crear nous llocs de treball per a aquestes persones no han millorat en els darrers 25 anys. El col·lectiu reclama que es prenguin mesures urgents amb l’objectiu de solucionar aquesta problemàtica.
La Fundació Privada El Vilar, dedicada als serveis laborals d’Aspronis, ha distribuït els fulls, per a les persones que vulguin signar el manifest, en diferents punts: a Blanes, es pot fer a l’àrea de Serveis Personals de l’Ajuntament, a la Biblioteca Comarcal, a plaça Espanya, al Casal Cívic Can Borell i al Centre Ocupacional El Vilar; a Malgrat de Mar, es troben a l’Ajuntament, a la biblioteca La Cooperativa i al Centre Especial de Treball El Vilar; i, finalment, a Palafolls, es pot donar suport a la campanya signant el manifest al CAE i Residència Pinya de Rosa.
anteriorment a MC...
-Aspronis busca suport econòmic pel projecte de Pinya de Rosa
Després de diversos intents, pràcticament frustrats, de buscar suport en l’àmbit polític, les entitats socials que representen a aquest col·lectiu de centres especials han posat en marxa una campanya de recollida de signatures per evitar que es perdin aquests llocs de treball. Se’n volen aconseguir 25.000 a tot Catalunya, amb el suport dels treballadors, les famílies i els ciutadans.
S’ha redactat un manifest que expressa "la inquietud dels CETs socials per la vulnerabilitat dels llocs de treball de les persones DI o amb MM". El document també recorda que les ajudes per crear nous llocs de treball per a aquestes persones no han millorat en els darrers 25 anys. El col·lectiu reclama que es prenguin mesures urgents amb l’objectiu de solucionar aquesta problemàtica.
La Fundació Privada El Vilar, dedicada als serveis laborals d’Aspronis, ha distribuït els fulls, per a les persones que vulguin signar el manifest, en diferents punts: a Blanes, es pot fer a l’àrea de Serveis Personals de l’Ajuntament, a la Biblioteca Comarcal, a plaça Espanya, al Casal Cívic Can Borell i al Centre Ocupacional El Vilar; a Malgrat de Mar, es troben a l’Ajuntament, a la biblioteca La Cooperativa i al Centre Especial de Treball El Vilar; i, finalment, a Palafolls, es pot donar suport a la campanya signant el manifest al CAE i Residència Pinya de Rosa.
anteriorment a MC...
-Aspronis busca suport econòmic pel projecte de Pinya de Rosa
| [+/-] | Sí al referèndum per l’arbreda? |
L’ACA ja ha solucionat el conflicte de l’arbreda i m’omple de pena veure com finalment la riera acabarà coberta. No van servir de res aquells dies acampats al carrer? Sembla ser que no. Concentracions durant deu dies davant de l’Ajuntament i més de 5000 signatures? Varem aturar el cop, varem aturar la tala, però no l’ànsia de destruir-la.
De les 5000 signatures, deien que moltes eren de gent de fora o eren repetides, no son vàlides pel govern de majoria. Ara diuen, que el jutge que escriu la sentència de destrucció de la riera, és el senyor Zaragoza que només ve a Malgrat de Mar en època d’eleccions. 5000 contra 1. Sembla que el vent, com diuen les JSC de Malgrat, en el seu bloc, no sempre bufa a gust de tothom, però quan bufa del teu costat la ventada s’ha d’aprofitar, veritat? No només es canalitza la riera sinó que, a més, es reforçarà el formigó per poder cobrir-la, en un futur, no gaire llunyà.
Com a ciutadà, això m’indigna i em fa evident quin és el joc dels colors polítics, per això demano un referèndum. No els importa la riera, els importa mantenir-se en el càrrec. Segurament aquesta visita per pressionar al president de l’ACA, una decisió favorable al govern de majoria malgratenc, ha decidit sobre el futur de la riera i sobre els sentiments de molta gent, gent que vota i gent que no vota, nens, joves i nouvinguts a Malgrat de Mar. Cal jugar una mica amb les dades per adonar-se’n de perquè numèricament hem de reclamar un referèndum. Un sí al referèndum de l’Arbreda.
Jugar amb les dades, és una cosa que els hi encanta de fer als polítics. Perquè no jugar al mateix joc?.
cens total de Malgrat de Mar: 17000 hab. Aproximadament (any 2005)
cens electoral de Malgrat de Mar: 13306 hab. (eleccions 2007)
Sumem, restem i trobem que a Malgrat de Mar, per començar hi ha 3694 persones que no van votar, i que han decidit per elles molts temes de la seva quotidianitat, no només sobre el tema de la riera, està clar. Nens, joves i nouvinguts sense empadronar més o menys 3700 ciutadans.
Introduïm una nova dada: cens de votacions totals: 7233 hab. (eleccions 2007)
A les últimes eleccions voten 7233 habitants, 7200 per arrodonir. El vot és voluntari i no obligat, és un dret però no una obligació del ciutadà. Així contrarestem dades i 6073, 6000, persones decideixen no votar a les eleccions municipals. Segurament per motius varis. Això no vol dir que no tinguin dret a opinar en un futur, la llei no diu res d’això. És més, no votar pot ser una opinió política en sí mateixa, el que s’anomena abstenció.
Fem un altre petit càlcul: 3694 ciutadans que no poden votar més 6073 que decideixen no votar, fan un total de 9767 ciutadans de Malgrat de Mar que no van votar a al 2007. 9700 persones que cada dia en algun despatx decideixen per ell, sense comptar amb ell doncs no va votar.
Podria continuar amb més dades i arrodoniments. Quants vots va tenir cada partit? Quants vots van faltar per arribar a un regidor més o per quants hem guanyat? Però d’això ja se n’encarreguen els polítics i els seus pactes.
Democràcia és el govern del poble. És la decisió de la majoria, però en aquest nostre món, la majoria no decideix. Simplement un quants i des d’un despatx, i no ho dic només pel despatx del senyor Zaragoza.
Si realment el tema de l’arbreda s’ha decidit dins d’un despatx de Barcelona, aquest és un dels atemptats més greus que es poden fer a la democràcia. Doncs una minoria ha decidit sobre la majoria, i no a l'inrevés.
I si no és així, sinó és en el despatx del senyor Zaragoza on s’ha forjat aquesta decisió, serà en un altre despatx, dins de l’ACA o la VACA. Encara que estigui més a prop de Malgrat de Mar o més lluny o a l’Ajuntament, la decisió es prendrà en un despatx per uns quants encorbatats. Sense comptar amb la gent que vota i no vota, cada quatre anys, o sigui la majoria.
El suport al referèndum és per a mi una pregunta, una indignació, una resposta... És, què costa fer un referèndum i treure’n d’un cop l’entrellat? Perquè temps i diners, que sempre toquen, ja s’estan gastant: en judicis, viatges, advocats, declaracions... I això no fa una altra cosa que enrarir el clima social de Malgrat de Mar. Per això, com a malgratenc, reclamo un referèndum on tot ciutadà de Malgrat de Mar hi pugui anar a votar. I que es decideixi el futur de l’arbreda de Can Feliciano no des de un despatx sinó des del carrer, on realment la democràcia neix.
Paco Márquez Carvajal
(les dades han estat extretes del web de l'Ajuntament de Malgrat de Mar)
De les 5000 signatures, deien que moltes eren de gent de fora o eren repetides, no son vàlides pel govern de majoria. Ara diuen, que el jutge que escriu la sentència de destrucció de la riera, és el senyor Zaragoza que només ve a Malgrat de Mar en època d’eleccions. 5000 contra 1. Sembla que el vent, com diuen les JSC de Malgrat, en el seu bloc, no sempre bufa a gust de tothom, però quan bufa del teu costat la ventada s’ha d’aprofitar, veritat? No només es canalitza la riera sinó que, a més, es reforçarà el formigó per poder cobrir-la, en un futur, no gaire llunyà.
Com a ciutadà, això m’indigna i em fa evident quin és el joc dels colors polítics, per això demano un referèndum. No els importa la riera, els importa mantenir-se en el càrrec. Segurament aquesta visita per pressionar al president de l’ACA, una decisió favorable al govern de majoria malgratenc, ha decidit sobre el futur de la riera i sobre els sentiments de molta gent, gent que vota i gent que no vota, nens, joves i nouvinguts a Malgrat de Mar. Cal jugar una mica amb les dades per adonar-se’n de perquè numèricament hem de reclamar un referèndum. Un sí al referèndum de l’Arbreda.
Jugar amb les dades, és una cosa que els hi encanta de fer als polítics. Perquè no jugar al mateix joc?.
cens total de Malgrat de Mar: 17000 hab. Aproximadament (any 2005)
cens electoral de Malgrat de Mar: 13306 hab. (eleccions 2007)
Sumem, restem i trobem que a Malgrat de Mar, per començar hi ha 3694 persones que no van votar, i que han decidit per elles molts temes de la seva quotidianitat, no només sobre el tema de la riera, està clar. Nens, joves i nouvinguts sense empadronar més o menys 3700 ciutadans.
Introduïm una nova dada: cens de votacions totals: 7233 hab. (eleccions 2007)
A les últimes eleccions voten 7233 habitants, 7200 per arrodonir. El vot és voluntari i no obligat, és un dret però no una obligació del ciutadà. Així contrarestem dades i 6073, 6000, persones decideixen no votar a les eleccions municipals. Segurament per motius varis. Això no vol dir que no tinguin dret a opinar en un futur, la llei no diu res d’això. És més, no votar pot ser una opinió política en sí mateixa, el que s’anomena abstenció.
Fem un altre petit càlcul: 3694 ciutadans que no poden votar més 6073 que decideixen no votar, fan un total de 9767 ciutadans de Malgrat de Mar que no van votar a al 2007. 9700 persones que cada dia en algun despatx decideixen per ell, sense comptar amb ell doncs no va votar.
Podria continuar amb més dades i arrodoniments. Quants vots va tenir cada partit? Quants vots van faltar per arribar a un regidor més o per quants hem guanyat? Però d’això ja se n’encarreguen els polítics i els seus pactes.
Democràcia és el govern del poble. És la decisió de la majoria, però en aquest nostre món, la majoria no decideix. Simplement un quants i des d’un despatx, i no ho dic només pel despatx del senyor Zaragoza.
Si realment el tema de l’arbreda s’ha decidit dins d’un despatx de Barcelona, aquest és un dels atemptats més greus que es poden fer a la democràcia. Doncs una minoria ha decidit sobre la majoria, i no a l'inrevés.
I si no és així, sinó és en el despatx del senyor Zaragoza on s’ha forjat aquesta decisió, serà en un altre despatx, dins de l’ACA o la VACA. Encara que estigui més a prop de Malgrat de Mar o més lluny o a l’Ajuntament, la decisió es prendrà en un despatx per uns quants encorbatats. Sense comptar amb la gent que vota i no vota, cada quatre anys, o sigui la majoria.
El suport al referèndum és per a mi una pregunta, una indignació, una resposta... És, què costa fer un referèndum i treure’n d’un cop l’entrellat? Perquè temps i diners, que sempre toquen, ja s’estan gastant: en judicis, viatges, advocats, declaracions... I això no fa una altra cosa que enrarir el clima social de Malgrat de Mar. Per això, com a malgratenc, reclamo un referèndum on tot ciutadà de Malgrat de Mar hi pugui anar a votar. I que es decideixi el futur de l’arbreda de Can Feliciano no des de un despatx sinó des del carrer, on realment la democràcia neix.
Paco Márquez Carvajal
(les dades han estat extretes del web de l'Ajuntament de Malgrat de Mar)
| [+/-] | L’Aplec de la Sardana de Malgrat de Mar estarà dedicat a gent del municipi |
.jpg)
La 35ena edició de l’Aplec de la Sardana de Malgrat de Mar estarà dedicada íntegrament a veïns i veïnes del municipi. Al llarg de tot el matí, un total de disset sardanes sonaran en honor a persones com Pepito Mora, Jaume Creus, les dones de la junta de l’agrupació sardanista, al Bernat i l’Eulàlia... entre moltes altres. Durant aquesta primera part de l’Aplec, s’estrenaran dues sardanes: “A en Francesc de Can Tata” i “Els amics de Ràdio Malgrat”.
A la tarda –a partir de 2/4 de quatre-, s’interpretaran una vintena més de sardanes, entre les quals la que ha estat escollida sardana de l’any. “L’Aplec de Malgrat”, del compositor Josep Ma Tarridas i Barri, clourà la pròxima edició de l’Aplec.
Enguany, el 35è Aplec de la Sardana de Malgrat de Mar comptarà amb la presència de les cobles: Principal del Llobregat, Jovenívola de Sabadell, La Selvatana i La Principal de la Bisbal.
L’Aplec tindrà lloc al parc Francesc Macià, diumenge dia 4 d’octubre. Començarà al voltant de les deu del matí i està dividit en dues parts. Hi haurà un bus amb parada en diferents punts del municipi que conduirà als qui ho vulguin fins el parc, servei de begudes i entrepans dins el recinte i un dinar popular.
La trobada sardanista, però, començarà el dia abans amb la tradicional Revetlla de l’Aplec. Sota la direcció de Joan Lluís Moraleda i Perxachs, la cobla Jovenívola de Sabadell oferirà un concert de sardanes al Centre Cultural de Malgrat de Mar. Serà el dissabte dia 3 d’octubre a dos quarts de deu de la nit.
podeu veure el programa de l’Aplec fent clic aquí
anteriorment a MC:
-L'Aplec de tothom
imatge: Vicens Tomàs
A la tarda –a partir de 2/4 de quatre-, s’interpretaran una vintena més de sardanes, entre les quals la que ha estat escollida sardana de l’any. “L’Aplec de Malgrat”, del compositor Josep Ma Tarridas i Barri, clourà la pròxima edició de l’Aplec.
Enguany, el 35è Aplec de la Sardana de Malgrat de Mar comptarà amb la presència de les cobles: Principal del Llobregat, Jovenívola de Sabadell, La Selvatana i La Principal de la Bisbal.
L’Aplec tindrà lloc al parc Francesc Macià, diumenge dia 4 d’octubre. Començarà al voltant de les deu del matí i està dividit en dues parts. Hi haurà un bus amb parada en diferents punts del municipi que conduirà als qui ho vulguin fins el parc, servei de begudes i entrepans dins el recinte i un dinar popular.
La trobada sardanista, però, començarà el dia abans amb la tradicional Revetlla de l’Aplec. Sota la direcció de Joan Lluís Moraleda i Perxachs, la cobla Jovenívola de Sabadell oferirà un concert de sardanes al Centre Cultural de Malgrat de Mar. Serà el dissabte dia 3 d’octubre a dos quarts de deu de la nit.
podeu veure el programa de l’Aplec fent clic aquí
anteriorment a MC:
-L'Aplec de tothom
imatge: Vicens Tomàs
| [+/-] | Malgrat de Mar tindrà desfibril·ladors |
Malgrat de Mar comptarà amb dos desfibril·ladors en dependències municipals. Un estarà ubicat al Parc de Bombers Voluntaris i l’altre a la caserna de la Policia Local. Personal especialitzat impartirà cursets a totes aquelles persones que vulguin conèixer el funcionament d’aquests aparells.
Els desfibril·ladors arriben al municipi després d’una proposta que va presentar el grup d’Iniciativa-Esquerra Unida durant el ple ordinari del passat mes d’octubre de 2008. En aquells moments, el govern local va rebutjar l’adquisició i instal·lació dels aparells argumentant "problemes per definir el nivell de formació" dels qui havien d’usar-los. Tot i això, es va decidir estudiar la proposta i es va deixar pendent per posar-ho en marxa més endavant.
Els desfibril·ladors externs automàtics són uns aparells que identifiquen, sense marge d'error, si és necessari realitzar una descàrrega elèctrica a una persona afectada per una aturada cardíaca. El desfibril·lador permet actuar amb rapidesa i seguretat amb l’objectiu d’augmentar les possibilitats de supervivència de la víctima, fins a l'arribada dels Serveis Mèdics d'Emergència.
Aquests aparells poden ser utilitzats per personal no mèdic adequadament format per al seu ús.
Els desfibril·ladors arriben al municipi després d’una proposta que va presentar el grup d’Iniciativa-Esquerra Unida durant el ple ordinari del passat mes d’octubre de 2008. En aquells moments, el govern local va rebutjar l’adquisició i instal·lació dels aparells argumentant "problemes per definir el nivell de formació" dels qui havien d’usar-los. Tot i això, es va decidir estudiar la proposta i es va deixar pendent per posar-ho en marxa més endavant.
Els desfibril·ladors externs automàtics són uns aparells que identifiquen, sense marge d'error, si és necessari realitzar una descàrrega elèctrica a una persona afectada per una aturada cardíaca. El desfibril·lador permet actuar amb rapidesa i seguretat amb l’objectiu d’augmentar les possibilitats de supervivència de la víctima, fins a l'arribada dels Serveis Mèdics d'Emergència.
Aquests aparells poden ser utilitzats per personal no mèdic adequadament format per al seu ús.
| [+/-] | Salvem Pinya de Rosa! |
Aquest passat dilluns, l’associació Salvem Pinya de Rosa va oferir un acte públic que va reunir més de cent persones, blanencs i veïns, alarmats pels excessos en les tasques de reducció de massa forestal a la finca. L’associació va informar de fets, contactes telefònics i accions judicials.
Fa set anys es va aconseguir reunir 18.000 signatures per aturar el projecte de construcció de tres-cents trenta xalets al paratge de Pinya de Rosa.
Ara, no fa gaire, un inversor estranger va comprar la finca per 24 milions d'euros -la Generalitat l'havia valorada en 4 milions.
A l'acte hi va assistir el naturalista i Doctor en Ciències Ambientals Martí Boada, que va parlar de crisi de sistema de vida, va comparar el valor de Pinya de Rosa amb una catedral i va defensar la importància de mantenir la biodiversitat, entre altres. Segons el naturalista, l'autèntic termòmetre de l'estat d'un país no és ni l'esperança de vida ni el PIB, l'indicador de com va un país és el nombre de peixos d'aigua dolça d'un riu. Boada, va afegir que tenim complex de sud, que als visitants del nord els duem a les fagedes i ells s'aturen a admirar suredes i pinedes; que no portem boina perquè no ens diguin on vas amb boina i que en canvi tothom s'estarrufa si ens posem una gorra de beisbol al cap.
Abans de finalitzar l’acte, va parlar un senyor del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que es va queixar que s'hagués demanat la seva dimissió. Aquest home no sabia enraonar, va confessar que no havia estat mai a Pinya de Rosa -confessió respectable si hagués afegit que tenia intenció de conèixer el paratge- i no va mostrar cap preocupació ni cap mena de sensibilitat per la defensa i la preservació de l'espai -actitud igualment respectable si es dediqués a una altra feina, no pas al medi ambient.
Ja fa sis anys que s’hauria d'haver constituït un Consell Rector que vetllés per la gestió del PNIN de Pinya de Rosa. Tot just ara se'n comença a parlar.
Amb càrrecs polítics com aquell senyor anem ben arreglats. La gent que defensa el paratge hi posa hores que treu del seu temps lliure. La gent del Departament de Medi Ambient, que disposa d'hores remunerades per dedicar-hi, mira cap a una altra banda.
Pinya de Rosa és un dels cinc espais naturals de Catalunya que haurien d'estar més protegits. Ara, amb prou feines s'hi podrà anar. Només s’hi podrà fer un tram del camí de ronda.
Un representant de l'Associació Salvem Pinya de Rosa va dir que a Mallorca ha estat passant el mateix que ara passa aquí: la compra de paratges verges de costa a mans d'inversors estrangers que en limiten l'ús públic.
Josep Hernández
Fa set anys es va aconseguir reunir 18.000 signatures per aturar el projecte de construcció de tres-cents trenta xalets al paratge de Pinya de Rosa.
Ara, no fa gaire, un inversor estranger va comprar la finca per 24 milions d'euros -la Generalitat l'havia valorada en 4 milions.
A l'acte hi va assistir el naturalista i Doctor en Ciències Ambientals Martí Boada, que va parlar de crisi de sistema de vida, va comparar el valor de Pinya de Rosa amb una catedral i va defensar la importància de mantenir la biodiversitat, entre altres. Segons el naturalista, l'autèntic termòmetre de l'estat d'un país no és ni l'esperança de vida ni el PIB, l'indicador de com va un país és el nombre de peixos d'aigua dolça d'un riu. Boada, va afegir que tenim complex de sud, que als visitants del nord els duem a les fagedes i ells s'aturen a admirar suredes i pinedes; que no portem boina perquè no ens diguin on vas amb boina i que en canvi tothom s'estarrufa si ens posem una gorra de beisbol al cap.
Abans de finalitzar l’acte, va parlar un senyor del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que es va queixar que s'hagués demanat la seva dimissió. Aquest home no sabia enraonar, va confessar que no havia estat mai a Pinya de Rosa -confessió respectable si hagués afegit que tenia intenció de conèixer el paratge- i no va mostrar cap preocupació ni cap mena de sensibilitat per la defensa i la preservació de l'espai -actitud igualment respectable si es dediqués a una altra feina, no pas al medi ambient.
Ja fa sis anys que s’hauria d'haver constituït un Consell Rector que vetllés per la gestió del PNIN de Pinya de Rosa. Tot just ara se'n comença a parlar.
Amb càrrecs polítics com aquell senyor anem ben arreglats. La gent que defensa el paratge hi posa hores que treu del seu temps lliure. La gent del Departament de Medi Ambient, que disposa d'hores remunerades per dedicar-hi, mira cap a una altra banda.
Pinya de Rosa és un dels cinc espais naturals de Catalunya que haurien d'estar més protegits. Ara, amb prou feines s'hi podrà anar. Només s’hi podrà fer un tram del camí de ronda.
Un representant de l'Associació Salvem Pinya de Rosa va dir que a Mallorca ha estat passant el mateix que ara passa aquí: la compra de paratges verges de costa a mans d'inversors estrangers que en limiten l'ús públic.
Josep Hernández
| [+/-] | El grup malgratenc Daclub! finalista del Giramaresme |
Daclub! Està format per Jaume Creus, Albert Arnau, Joel Sempere, Jose Aladid, Gonzalo Piña, Toni Trejo i Berta García.
Les seves cançons mesclen Jazz, Funk, Blues, Soul... la majoria d’elles sonen amb lletres carregades de missatge. La banda ofereix un directe potent durant els concerts, on, fins i tot, s’atreveix amb temes a ritme de Hip-Hop.
Daclub! s’ha classificat per a disputar la final del concurs musical Giramaresme, al costat de Wantun, Manduca Latin & Rumba i Water d Vater -aquests últims s'han classificat després de proclamar-se guanyadors de les votacions populars.
El millor d’aquest grups es decidirà divendres dia 19 de juny, a partir de les deu de la nit. Serà després del concert que oferiran cadascun dels finalistes i que se celebrarà a la plaça de l’Església de Tordera.
imatge: Giramaresme
Les seves cançons mesclen Jazz, Funk, Blues, Soul... la majoria d’elles sonen amb lletres carregades de missatge. La banda ofereix un directe potent durant els concerts, on, fins i tot, s’atreveix amb temes a ritme de Hip-Hop.
Daclub! s’ha classificat per a disputar la final del concurs musical Giramaresme, al costat de Wantun, Manduca Latin & Rumba i Water d Vater -aquests últims s'han classificat després de proclamar-se guanyadors de les votacions populars.
El millor d’aquest grups es decidirà divendres dia 19 de juny, a partir de les deu de la nit. Serà després del concert que oferiran cadascun dels finalistes i que se celebrarà a la plaça de l’Església de Tordera.
imatge: Giramaresme
| [+/-] | Concert de l’Orquestra de la Bona Sort al centre Innova de Pineda de Mar |
L’Orquestra de la Bona Sort, formada per nois i noies del taller de musicoteràpia del Centre de Dia d’Adults de Palafolls, actua aquest dimecres dia 17 de juny al centre Innova de Pineda de Mar.
Més concretament, l'actuació tindrà lloc a l’espai de l’aparcament de l’àrea de Promoció Econòmica, ubicat al carrer Torres Quevedo nº 16.
El concert començarà a les dues de la tarda.
Més concretament, l'actuació tindrà lloc a l’espai de l’aparcament de l’àrea de Promoció Econòmica, ubicat al carrer Torres Quevedo nº 16.
El concert començarà a les dues de la tarda.
| [+/-] | Yate celebra la revetlla de Sant Joan |
publicitat
Es comencen a imposar els preparatius per a la celebració de la nit més llarga de l’any, la revetlla de Sant Joan. El sopar, l’ambient, el lloc...
Un dels espais idonis per a fer-ho és el Yate, a l’avinguda dels Pins de Malgrat de Mar. Embolcallat per una imatge idíl·lica com és la de trobar-se just davant la platja, Yate llança la seva proposta: ambient festiu brasiler, exhibició de capoeira, malabars, foc, batucada...També s’hi pot anar a sopar. Amanides de tots tipus, graellada de carn, pa amb tomàquet, sangria... Tampoc hi faltaran la tradicional coca de Sant Joan i el cava.
Horari sopar: de 9 a 11 de la nit
Reserves: 666 778 371 – 661 522 149
Es comencen a imposar els preparatius per a la celebració de la nit més llarga de l’any, la revetlla de Sant Joan. El sopar, l’ambient, el lloc...
Un dels espais idonis per a fer-ho és el Yate, a l’avinguda dels Pins de Malgrat de Mar. Embolcallat per una imatge idíl·lica com és la de trobar-se just davant la platja, Yate llança la seva proposta: ambient festiu brasiler, exhibició de capoeira, malabars, foc, batucada...També s’hi pot anar a sopar. Amanides de tots tipus, graellada de carn, pa amb tomàquet, sangria... Tampoc hi faltaran la tradicional coca de Sant Joan i el cava.
Horari sopar: de 9 a 11 de la nit
Reserves: 666 778 371 – 661 522 149
| [+/-] | L’aula Contrapunt de Malgrat de Mar tanca el curs amb una gran festa musical |
Aquest dissabte dia 20 de juny, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Música, l’aula de música Contrapunt de Malgrat de Mar organitza la festa d’estiu. És una de les darreres activitats abans de posar punt i final al darrer curs.
La festa començarà a les deu del matí amb un recital a càrrec dels alumnes de l’aula, al Centre Cultural. Una hora més tard, a les onze, el parc de Can Campassol –al carrer de Mar- aplegarà un nombrós grup de bateries que oferiran un repertori de temes musicals acompanyats d’altres instruments.
De cara al vespre, a dos quarts de vuit, l’escenari del Centre Cultural servirà per acollir el Concert d’Estiu. Hi actuaran les corals de l’aula, els alumnes de bàsic, els de llenguatge adults, l’orquestra, els grups de cambra i el de guitarres.
Aquesta festa d’estiu es clourà amb un sopar. Serà a les nou de la nit al parc de Can Campassol. També hi haurà un espectacle a càrrec Marcel Gros, "Giralluna".
informació addicional aquí
anteriorment a MC...
-estiu i música
La festa començarà a les deu del matí amb un recital a càrrec dels alumnes de l’aula, al Centre Cultural. Una hora més tard, a les onze, el parc de Can Campassol –al carrer de Mar- aplegarà un nombrós grup de bateries que oferiran un repertori de temes musicals acompanyats d’altres instruments.
De cara al vespre, a dos quarts de vuit, l’escenari del Centre Cultural servirà per acollir el Concert d’Estiu. Hi actuaran les corals de l’aula, els alumnes de bàsic, els de llenguatge adults, l’orquestra, els grups de cambra i el de guitarres.
Aquesta festa d’estiu es clourà amb un sopar. Serà a les nou de la nit al parc de Can Campassol. També hi haurà un espectacle a càrrec Marcel Gros, "Giralluna".
informació addicional aquí
anteriorment a MC...
-estiu i música
| [+/-] | El València es proclama campió del Memorial Josep Barceló |
El València CF ha estat el clar vencedor del XIIè Memorial Josep Barceló, que s'ha celebrat aquest cap de setmana a les instal·lacions del Club Futbol Tordera. El València ha guanyat tant en la categoria Benjamí A com en la B. En la C (prebenjamins) el vençedor ha estat el FC Barcelona. Les finals s'han començat a jugar pels volts de les dues de la tarda d'aquest diumenge. La primera en disputar-se ha estat la dels prebenjamins i ha enfrontat el València CF amb el FC Barcelona. El resultat ha estat aclaparador, de 0 gols a 9, a favor del Barça. Les altres dues finals s'han disputat de forma simultània. En la categoria Benjamí B, el València ha guanyat per 3 gols a 0 al RCD Espanyol. En la Benjamí A, ha batut per 2 gols a 1 a la UE Lleida.
En aquesta edició del torneig de futbol 7 Memorial Josep Barceló, s'ha comptat amb el suport de personalitats destacades com el reconegut i polifacètic periodista Carlos Pérez de Rozas o l'exjugador del Barça Julio Alberto. A més, enguany el Memorial ha col·laborat amb una associació sense ànim de lucre que treballa pels nens i nenes malalts o amb seqüeles d'accidents, El Petit da Vinci.
Un d'aquests nens ha fet el xut d'honor que inaugurava el torneig. A més l'entitat ha disposat d'un estand dins les instal·lacions del CF Tordera per divulgar la seva tasca i ha participat en la cerimònia de cloenda lliurant un dels trofeus i fent un parlament on s'ha demanat a tothom que pensés i es solidaritzés amb els menuts que pel seu estat de salut no poden fer esport o divertir-se com qualsevol altre nen. En la cerimònia de cloenda s'ha recordat un any més la figura de Josep Barceló i s'ha homenatjat la seva família. De fet, el Memorial va néixer justament com un homenatge cap a aquest membre del CF Tordera mort en accident de trànsit.
La XII edició del Memorial s'ha caracteritzat per les altes temperatures i per una gran afluència de públic: cap a 2000 persones entre jugadors (més de 700), staff, acompanyants i públic en general. L'organització del torneig, encapçalada per Santi Barrera, valora molt positivament les dades d'assistents així com el bon futbol mostrat pels petits jugadors. En aquesta edició hi participaven 48 equips de 22 clubs diferents. Entre els de més anomenada hi havia el Barça, el Sevilla, l'Espanyol, l'Athlètic de Madrid... També hi havia un equip vingut d'Itàlia, el Mercedes Calcio.
Les dues personalitats que han volgut donar suport al Memorial amb la seva presència -Carlos Pérez de Rozas i Julio Alberto- n'han destacat la bona organització i la gran capacitat de convocatòria que té. A més, tots dos han coincidit en remarcar la importància de treballar els valors des de l'esport de base per poder formar persones íntegres i no només esportistes.
En aquesta edició del torneig de futbol 7 Memorial Josep Barceló, s'ha comptat amb el suport de personalitats destacades com el reconegut i polifacètic periodista Carlos Pérez de Rozas o l'exjugador del Barça Julio Alberto. A més, enguany el Memorial ha col·laborat amb una associació sense ànim de lucre que treballa pels nens i nenes malalts o amb seqüeles d'accidents, El Petit da Vinci.
Un d'aquests nens ha fet el xut d'honor que inaugurava el torneig. A més l'entitat ha disposat d'un estand dins les instal·lacions del CF Tordera per divulgar la seva tasca i ha participat en la cerimònia de cloenda lliurant un dels trofeus i fent un parlament on s'ha demanat a tothom que pensés i es solidaritzés amb els menuts que pel seu estat de salut no poden fer esport o divertir-se com qualsevol altre nen. En la cerimònia de cloenda s'ha recordat un any més la figura de Josep Barceló i s'ha homenatjat la seva família. De fet, el Memorial va néixer justament com un homenatge cap a aquest membre del CF Tordera mort en accident de trànsit.La XII edició del Memorial s'ha caracteritzat per les altes temperatures i per una gran afluència de públic: cap a 2000 persones entre jugadors (més de 700), staff, acompanyants i públic en general. L'organització del torneig, encapçalada per Santi Barrera, valora molt positivament les dades d'assistents així com el bon futbol mostrat pels petits jugadors. En aquesta edició hi participaven 48 equips de 22 clubs diferents. Entre els de més anomenada hi havia el Barça, el Sevilla, l'Espanyol, l'Athlètic de Madrid... També hi havia un equip vingut d'Itàlia, el Mercedes Calcio.
Les dues personalitats que han volgut donar suport al Memorial amb la seva presència -Carlos Pérez de Rozas i Julio Alberto- n'han destacat la bona organització i la gran capacitat de convocatòria que té. A més, tots dos han coincidit en remarcar la importància de treballar els valors des de l'esport de base per poder formar persones íntegres i no només esportistes.| [+/-] | Celebració de la primera fase del Memorial Josep Barceló |
Aquest dissabte al matí, s'ha iniciat la primera jornada de la dotzena edició del Memorial Josep Barceló. Enguany aquest torneig de futbol 7 organitzat pel CF Tordera ha volgut col·laborar amb l'associació El Petit da Vinci, divulgant la seva tasca: ajudar als nens i nenes amb malalties greus o amb importants seqüeles degut a accidents de trànsit. Precisament, ha estat un d'aquests nens el que ha inaugurat el torneig amb el seu xut.
El tret de sortida del Memorial també ha comptat amb la presència i el suport del reconegut i polifacètic periodista Carlos Pérez de Rozas. El periodista, s'ha mostrat gratament impressionat per la magnitud de l'esdeveniment, que aplega més de 700 petits jugadors al municipi de Tordera (Maresme). Pérez de Rozas també ha lloat la tasca que els clubs presents al XIIè Memorial -com el mateix CF Tordera, el Barça, el València, el CF Damm, l'Espanyol o el Sevilla- fan des del futbol base. Una feina que, segons el periodista, "serveix per a crear grans jugadors de futbol, però també per a formar persones". Pérez de Rozas ha posat èmfasi en els fruits que es poden extreure d'un bon treball amb la pedrera com ara el triplet que enguany ha aconseguit el primer equip del Barça.
Seguidament a l'acte d'inaguguració, han començat els partits de classificació per a la fase final que se celebra aquest diumenge. Els 48 equips que enguany hi participen s'han agrupat per categories: Benjamí A, Benjamí B i Benjamí C. Dins de cada categoria s'han fet quatre grups amb quatre equips cadascun. El guanyador i el que queda segon de cada grup s'enfronten en la fase final. Els partits s'han disputat en quatre camps de gespa artificial des de les nou del matí fins a les vuit del vespre.
resultats 1a fase aquí
El tret de sortida del Memorial també ha comptat amb la presència i el suport del reconegut i polifacètic periodista Carlos Pérez de Rozas. El periodista, s'ha mostrat gratament impressionat per la magnitud de l'esdeveniment, que aplega més de 700 petits jugadors al municipi de Tordera (Maresme). Pérez de Rozas també ha lloat la tasca que els clubs presents al XIIè Memorial -com el mateix CF Tordera, el Barça, el València, el CF Damm, l'Espanyol o el Sevilla- fan des del futbol base. Una feina que, segons el periodista, "serveix per a crear grans jugadors de futbol, però també per a formar persones". Pérez de Rozas ha posat èmfasi en els fruits que es poden extreure d'un bon treball amb la pedrera com ara el triplet que enguany ha aconseguit el primer equip del Barça.
Seguidament a l'acte d'inaguguració, han començat els partits de classificació per a la fase final que se celebra aquest diumenge. Els 48 equips que enguany hi participen s'han agrupat per categories: Benjamí A, Benjamí B i Benjamí C. Dins de cada categoria s'han fet quatre grups amb quatre equips cadascun. El guanyador i el que queda segon de cada grup s'enfronten en la fase final. Els partits s'han disputat en quatre camps de gespa artificial des de les nou del matí fins a les vuit del vespre.resultats 1a fase aquí
| [+/-] | El centre de Malgrat de Mar s’omple de catifes de flors |
Aquest dissabte, diferents entitats i associacions de Malgrat de Mar s’han aplegat per vestir els carrers Desclapers, Mar i Ramón Turró amb les tradicionals catifes de flors, que es podran veure al llarg de tot el dia.
feu clic damunt les imatges per veure-les en gran
feu clic damunt les imatges per veure-les en gran
| [+/-] | Judit Ponsdomènech guanya el concurs de cartells de la Festa Major de Malgrat de Mar |
D’un total de tretze treballs originals, el cartell de la malgratenca Judit Ponsdomènech s’ha endut el primer premi del concurs de cartells de la Festa Major Sant Roc 2009. El cartell serà la portada del programa d’actes de la festa major d’estiu a Malgrat de Mar.
El lliurament de premis ha tingut lloc aquest divendres a la tarda, al Centre Cívic de la Immaculada.
El lliurament de premis ha tingut lloc aquest divendres a la tarda, al Centre Cívic de la Immaculada.
| [+/-] | Tot a punt per a la celebració del XIIè Memorial Josep Barceló |
Aquest cap de setmana -13 i 14 de juny- se celebra el XII Memorial Josep Barceló a les instal·lacions del Club Futbol Tordera. Un torneig de futbol 7 on s'hi apleguen alguns dels millors clubs d'arreu. Entre altres, enguany hi participaran el Barça, l'Atlètic de Madrid, el Sevilla, el València, l'Espanyol...També hi ha una àmplia representació del territori català. Hi seran el Girona, el Palamós, el Lleida, el Mollerussa, el Gimnàstic de Manresa, el Mollet, el Nàstic de Tarragona, el Lloret, el Martinenc...
Se celebra en camps de gespa artificial i permet veure el treball en futbol base que fan els diferents clubs. Les categories que hi participen són la Benjamí A, B i C (prebenjamins), és a dir, nens d'entre 8 i 10 anys.
El torneig té una marcada vocació social i de formació en valors com la solidaritat, la responsabilitat, l'esforç, el voluntariat, la il·lusió o la igualtat. El seu nom, Memorial Josep Barceló, és en honor a un destacat membre del club que va morir en accident de trànsit. Any rere any, la celebració del torneig serveix per recordar-lo.
Enguany, aquesta vessant extra esportiva s'ha volgut reforçar amb un convidat d'honor. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre que treballa per a nens i nenes amb malalties greus i amb seqüeles d'accidents: El Petit da Vinci. Aquesta associació serà l'encarregada d'inaugurar i cloure el Memorial i de transmetre als petits jugadors i als seus acompanyants la importància de la seva tasca. L'entitat tindrà un estand propi al torneig des d'on podrà divulgar què fa i vendre exemplars del llibre que recull la seva vocació, anomenat també "El Petit da Vinci". L'any que ve aquest llibre serà material de reflexió a moltes escoles catalanes gràcies al conveni entre l'associació i la Generalitat de Catalunya que n'ha adquirit uns quants milers d'exemplars. Tots els diners van destinats a la construcció d'una casa de colònies medicalitzada a Gerri de la Sal (Pirineu lleidatà) per poder oferir estades a nens i nenes amb malalties cròniques, terminals o amb greus seqüeles d'accidents i a les seves famílies. La idea és que puguin gaudir del més similar a unes vacances en plena natura i amb tota l'atenció mèdica que necessiten i així allunyar-se per un temps del fred ambient hospitalari. L'entitat compta amb el recolzament de nombrosos estaments entre els quals hi ha els hospitals i equips mèdics més rellevants del país.
Dissabte, a 3/4 de 9 del matí l'associació farà el xut d'honor que donarà inici a la competició. Al llarg de tot el dia (fins a les 20h) es disputaran els partits per decidir els equips que passen a la fase final. El sistema és de lligueta, tots contra tots. A cada categoria hi ha 16 equips que es divideixen en 4 grups de 4 equips cadascun. Diumenge els primers i els segons de cada grup s'enfrontaran en les fases finals. Les finals absolutes de cada categoria es jugaran entre les 13h i les 14'15h de la tarda. Els partits duren 30 minuts en dues parts de 15 minuts cadascuna. Un cop acabades les finals, es lliuraran els premis dins la cerimònia de cloenda. En l'acte es fa especial incís en aquests valors que es volen transmetre als petits futbolistes, s'homenatja la figura i la família de Josep Barceló i enguany l'associació El Petit da Vinci transmetrà el què fa a través d'un parlament. La intenció és que els nens pensin en aquells altres menuts que no tenen les mateixes possibilitats que ells i els dediquin la seva participació en el Memorial. A través d'actes com aquest el Memorial Josep Barceló i el CF Tordera volen aprofitar l'esport base per formar persones íntegres i amb ganes de construir un món millor.
anteriorment a MC...
-La nova edició del Memorial Josep Barceló reforça el vessant solidari
Se celebra en camps de gespa artificial i permet veure el treball en futbol base que fan els diferents clubs. Les categories que hi participen són la Benjamí A, B i C (prebenjamins), és a dir, nens d'entre 8 i 10 anys.
El torneig té una marcada vocació social i de formació en valors com la solidaritat, la responsabilitat, l'esforç, el voluntariat, la il·lusió o la igualtat. El seu nom, Memorial Josep Barceló, és en honor a un destacat membre del club que va morir en accident de trànsit. Any rere any, la celebració del torneig serveix per recordar-lo.
Enguany, aquesta vessant extra esportiva s'ha volgut reforçar amb un convidat d'honor. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre que treballa per a nens i nenes amb malalties greus i amb seqüeles d'accidents: El Petit da Vinci. Aquesta associació serà l'encarregada d'inaugurar i cloure el Memorial i de transmetre als petits jugadors i als seus acompanyants la importància de la seva tasca. L'entitat tindrà un estand propi al torneig des d'on podrà divulgar què fa i vendre exemplars del llibre que recull la seva vocació, anomenat també "El Petit da Vinci". L'any que ve aquest llibre serà material de reflexió a moltes escoles catalanes gràcies al conveni entre l'associació i la Generalitat de Catalunya que n'ha adquirit uns quants milers d'exemplars. Tots els diners van destinats a la construcció d'una casa de colònies medicalitzada a Gerri de la Sal (Pirineu lleidatà) per poder oferir estades a nens i nenes amb malalties cròniques, terminals o amb greus seqüeles d'accidents i a les seves famílies. La idea és que puguin gaudir del més similar a unes vacances en plena natura i amb tota l'atenció mèdica que necessiten i així allunyar-se per un temps del fred ambient hospitalari. L'entitat compta amb el recolzament de nombrosos estaments entre els quals hi ha els hospitals i equips mèdics més rellevants del país.
Dissabte, a 3/4 de 9 del matí l'associació farà el xut d'honor que donarà inici a la competició. Al llarg de tot el dia (fins a les 20h) es disputaran els partits per decidir els equips que passen a la fase final. El sistema és de lligueta, tots contra tots. A cada categoria hi ha 16 equips que es divideixen en 4 grups de 4 equips cadascun. Diumenge els primers i els segons de cada grup s'enfrontaran en les fases finals. Les finals absolutes de cada categoria es jugaran entre les 13h i les 14'15h de la tarda. Els partits duren 30 minuts en dues parts de 15 minuts cadascuna. Un cop acabades les finals, es lliuraran els premis dins la cerimònia de cloenda. En l'acte es fa especial incís en aquests valors que es volen transmetre als petits futbolistes, s'homenatja la figura i la família de Josep Barceló i enguany l'associació El Petit da Vinci transmetrà el què fa a través d'un parlament. La intenció és que els nens pensin en aquells altres menuts que no tenen les mateixes possibilitats que ells i els dediquin la seva participació en el Memorial. A través d'actes com aquest el Memorial Josep Barceló i el CF Tordera volen aprofitar l'esport base per formar persones íntegres i amb ganes de construir un món millor.
anteriorment a MC...
-La nova edició del Memorial Josep Barceló reforça el vessant solidari
| [+/-] | Malgrat de Mar i Pineda, a l'epicentre de la crisi econòmica |
Malgrat de Mar i Pineda són dos dels municipis de la província de Barcelona amb els pitjors indicatius econòmics. Així s’apunta en l’Informe Territorial de la Província de Barcelona elaborat pel director de l’Institut d’Economia de Barcelona, Martí Parellada, i l'economista, Elisabet Viladecans. Aquest informe ofereix un balanç econòmic de la demarcació i analitza els punts forts i els punts dèbils de cadascuna de les comarques i municipis.
El document evidencia que la crisi econòmica és generalitzada, però remarca que hi ha zones on la recessió és molt més marcada. Són les comarques del Maresme, Garraf, Anoia, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Totes elles tenen un alt percentatge de població a l’atur.
El PIB (Producte Interior Brut) de la comarca del Maresme ha augmentat només un 3%, quatre dècimes per sota que l’any anterior i menys que la mitjana de la província de Barcelona (3’6%) i de la de Catalunya (3’5%). La mala conjuntura del Maresme també es demostra observant el nombre d’empreses que han tancat les seves portes. A finals de 2008 hi havia 910 empreses menys que al 2007. És a dir, que a finals de l’any passat hi havia menys empreses al Maresme que l’any 2004 quan s’estava en plena expansió econòmica.
Segons els autors de l’estudi, aquestes dades es deuen a l’excessiu pes tant de la construcció com de les manufactures tradicionals en aquesta comarca i a la poca importància d’altres sectors en alça com el tecnològic. La crisi immobiliària i del tèxtil han fet que l’ocupació caigui en picat. Una altra comparativa: l’any 2005 hi havia un miler més de persones ocupades que no pas a finals del 2008.
L’informe també assenyala que la comarca ha baixat pel que fa a tots els indicadors del nivell de vida dels seus ciutadans. Aquesta dada s’obté relacionant el nombre d’habitants, les places hospitàlaries disponibles, els policies locals per població, les places a residències geriàtriques, en escoles o el nombre de llars amb connexió a internet.
Si l’anàlisi es fa per municipis, Malgrat de Mar i Pineda surten a la llista dels deu municipis on més s'ha decrescut. Actualment la llista de persones aturades és desproporcionada en relació al seu pes demogràfic. En el cas de Pineda s’especifica que era un dels municipis de la comarca on es donava feina a més persones i on la destrucció d'ocupació ha estat especialment significativa degut a la concentració de llocs de treball en dos sectors en crisi: la construcció i la indústria tradicional. Tant Pineda com Malgrat de Mar se situen ara al segon grup dels municipis de la demarcació amb menys densitat econòmica, és a dir, on només entre el 25% i el 37’7% dels habitants tenen un contracte laboral. Palafolls, Tordera i Calella també entren dins aquest grup. Per sota hi ha encara un altra classificació de municipis amb menys d'un 20% de la població amb feina. Són Canet de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Cabrils, Òrrius, Premià de Mar i Tiana.
Per contra, els municipis que millor estan suportant la crisi econòmica són els que tenen empreses dedicades a la tecnologia, els serveis i les manufactures avançades. Uns sectors que continuen augmentant el nombre d’empleats.
Per això, dins aquest informe es recomana a la comarca del Maresme que honori la seva tradició emprenedora i faci una aposta clara per a les persones immerses en projectes d’emprenedoria, especialment les que treballen en els sectors a l’alça.
L'informe ha estat encarregat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Inclou alguns dels projectes endegats per aquests organismes, amb l'objectiu de fer front a la crisi econòmica.
podeu llegir l'informe fent clic aquí
El document evidencia que la crisi econòmica és generalitzada, però remarca que hi ha zones on la recessió és molt més marcada. Són les comarques del Maresme, Garraf, Anoia, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Totes elles tenen un alt percentatge de població a l’atur.
El PIB (Producte Interior Brut) de la comarca del Maresme ha augmentat només un 3%, quatre dècimes per sota que l’any anterior i menys que la mitjana de la província de Barcelona (3’6%) i de la de Catalunya (3’5%). La mala conjuntura del Maresme també es demostra observant el nombre d’empreses que han tancat les seves portes. A finals de 2008 hi havia 910 empreses menys que al 2007. És a dir, que a finals de l’any passat hi havia menys empreses al Maresme que l’any 2004 quan s’estava en plena expansió econòmica.
Segons els autors de l’estudi, aquestes dades es deuen a l’excessiu pes tant de la construcció com de les manufactures tradicionals en aquesta comarca i a la poca importància d’altres sectors en alça com el tecnològic. La crisi immobiliària i del tèxtil han fet que l’ocupació caigui en picat. Una altra comparativa: l’any 2005 hi havia un miler més de persones ocupades que no pas a finals del 2008.
L’informe també assenyala que la comarca ha baixat pel que fa a tots els indicadors del nivell de vida dels seus ciutadans. Aquesta dada s’obté relacionant el nombre d’habitants, les places hospitàlaries disponibles, els policies locals per població, les places a residències geriàtriques, en escoles o el nombre de llars amb connexió a internet.
Si l’anàlisi es fa per municipis, Malgrat de Mar i Pineda surten a la llista dels deu municipis on més s'ha decrescut. Actualment la llista de persones aturades és desproporcionada en relació al seu pes demogràfic. En el cas de Pineda s’especifica que era un dels municipis de la comarca on es donava feina a més persones i on la destrucció d'ocupació ha estat especialment significativa degut a la concentració de llocs de treball en dos sectors en crisi: la construcció i la indústria tradicional. Tant Pineda com Malgrat de Mar se situen ara al segon grup dels municipis de la demarcació amb menys densitat econòmica, és a dir, on només entre el 25% i el 37’7% dels habitants tenen un contracte laboral. Palafolls, Tordera i Calella també entren dins aquest grup. Per sota hi ha encara un altra classificació de municipis amb menys d'un 20% de la població amb feina. Són Canet de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Cabrils, Òrrius, Premià de Mar i Tiana.
Per contra, els municipis que millor estan suportant la crisi econòmica són els que tenen empreses dedicades a la tecnologia, els serveis i les manufactures avançades. Uns sectors que continuen augmentant el nombre d’empleats.
Per això, dins aquest informe es recomana a la comarca del Maresme que honori la seva tradició emprenedora i faci una aposta clara per a les persones immerses en projectes d’emprenedoria, especialment les que treballen en els sectors a l’alça.
L'informe ha estat encarregat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Inclou alguns dels projectes endegats per aquests organismes, amb l'objectiu de fer front a la crisi econòmica.
podeu llegir l'informe fent clic aquí
| [+/-] | Neus Serra parlarà sobre propostes de futur per a Malgrat de Mar |
La portaveu de Convergència i Unió a Malgrat de Mar ofereix una conferència per parlar de les seves propostes de futur per al municipi. Neus Serra, també farà balanç dels dos anys de mandat de l’actual equip de govern local (PSC-PP).
La conferència tindrà lloc aquest divendres dia 12 de juny a dos quarts de deu de la nit al Centre Cultural i porta per nom: "2 anys, obrim les finestres". "Volem parlar dels canvis que Malgrat necessita, però, sobretot, perquè pensem que el nostre Ajuntament fa olor de tancat. Que és urgent obrir les finestres i que corri l’aire", ha manifestat Serra.
La conferència tindrà lloc aquest divendres dia 12 de juny a dos quarts de deu de la nit al Centre Cultural i porta per nom: "2 anys, obrim les finestres". "Volem parlar dels canvis que Malgrat necessita, però, sobretot, perquè pensem que el nostre Ajuntament fa olor de tancat. Que és urgent obrir les finestres i que corri l’aire", ha manifestat Serra.
| [+/-] | Simulacre d'incendi al port de Blanes |
Bombers, Mossos d’Esquadra, Policia Local, Guàrdia Civil i ambulàncies s’han desplaçat fins al port de Blanes provocant certa alarma entre els veïns. En realitat, però, no calia patir. I és que només es tractava d’un simulacre d'incendi que Ports de la Generalitat ha organitzat per avaluar com funcionen els mecanismes d’emergència.
Ha estat aquest matí i, concretament, hi ha intervingut dos camions de bombers, una ambulància, tres unitats de la Policia Local, dos patrulles dels Mossos, una llanxa de la Guàrdia Civil, una embarcació de la Creu Roja i una del Club de Vela.
S’ha simulat que es cremava una de les barques amarrades a les passarel·les del port. A més, suposadament, l’embarcació duia passatgers a bord. De seguida, personal del port ha donat l’alarma i s'ha començat a rescatar els ocupants del vaixell i a sufocar l’incendi des de terra i des de mar. Poc després ha arribat la Policia Local que s’ha encarregat d’obrir pas als bombers. Els equips mèdics han atès el pretesos ferits. Mentrestant, s’ha acordonat la zona per evitar que ningú prengués mal. També s’han posat barreres de contenció al voltant de la barca perquè el petroli del dipòsit no s’escampés pel mar.
El simulacre ha servit per avaluar tant el Pla d’Autoprotecció del port de Blanes com el Pla d’Emergències Municipal i ha demostrat la importància de coordinar els diferents cossos i serveis. Segons la valoració que n’ha fet tant Ports de la Generalitat com els diversos equips que hi han participat, l’actuació ha estat correcta i ràpida.
Ha estat aquest matí i, concretament, hi ha intervingut dos camions de bombers, una ambulància, tres unitats de la Policia Local, dos patrulles dels Mossos, una llanxa de la Guàrdia Civil, una embarcació de la Creu Roja i una del Club de Vela.
S’ha simulat que es cremava una de les barques amarrades a les passarel·les del port. A més, suposadament, l’embarcació duia passatgers a bord. De seguida, personal del port ha donat l’alarma i s'ha començat a rescatar els ocupants del vaixell i a sufocar l’incendi des de terra i des de mar. Poc després ha arribat la Policia Local que s’ha encarregat d’obrir pas als bombers. Els equips mèdics han atès el pretesos ferits. Mentrestant, s’ha acordonat la zona per evitar que ningú prengués mal. També s’han posat barreres de contenció al voltant de la barca perquè el petroli del dipòsit no s’escampés pel mar.
El simulacre ha servit per avaluar tant el Pla d’Autoprotecció del port de Blanes com el Pla d’Emergències Municipal i ha demostrat la importància de coordinar els diferents cossos i serveis. Segons la valoració que n’ha fet tant Ports de la Generalitat com els diversos equips que hi han participat, l’actuació ha estat correcta i ràpida.
| [+/-] | Tornen el vehicles clàssics a Malgrat de Mar |
Aquest, serà el tercer any consecutiu que els vehicles que han marcat més d’una època es passejaran pels carrers de Malgrat de Mar. La 3a Cercavila de Vehicles Clàssics se celebrarà el dia 20 de juny a les quatre de la tarda. La concentració es farà al carrer Verneda, al polígon industrial de Can Patalina.
Una altra de les activitats, convertida ja en gairebé tota una tradició, és la que tindrà lloc a principis del mes que ve. La 18ena Llotja de la Moto i de l’Automòbil Antic de Malgrat de Mar, aglutinarà als més apassionats dels vehicles antics. A l’avinguda dels Països Catalans s’hi instal·laran tot un seguit de parades relacionades amb el món de les motos i cotxes antics. La nova edició de la llotja es farà el dia 4 de juliol.
anteriorment a MC...
-tornar al passat
Una altra de les activitats, convertida ja en gairebé tota una tradició, és la que tindrà lloc a principis del mes que ve. La 18ena Llotja de la Moto i de l’Automòbil Antic de Malgrat de Mar, aglutinarà als més apassionats dels vehicles antics. A l’avinguda dels Països Catalans s’hi instal·laran tot un seguit de parades relacionades amb el món de les motos i cotxes antics. La nova edició de la llotja es farà el dia 4 de juliol.
anteriorment a MC...
-tornar al passat
| [+/-] | Càritas demana als ajuntaments que prioritzin les accions socials |
El Bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha reclamat als ajuntaments que es preocupin dels seus ciutadans, "revisin les inversions i prioritzin les accions socials" per mitigar les conseqüències de la crisi econòmica. Ha estat durant la presentació de la Memòria del 2008 de Càritas Diocesana de Girona que s’ha fet aquest matí.
Segons les dades recollides en la Memòria, Càritas ha augmentat un 181% els ajuts per necessitats bàsiques com l’alimentació respecte l’any anterior. La crisi ha provocat que cada cop siguin més les persones que demanen ajuda a l’entitat que els n’ofereix a través de diferents programes. Les actuacions d’urgència se centren en proporcionar sostre, aliments i higiene. I cada cop són més les persones nascudes a Catalunya que sol·liciten aquestes ajudes perquè s’han quedat sense feina. L’augment al 2008 ha estat d’un 25% de les persones nascudes a Catalunya ateses per Càritas. Només pel que fa a aliments, al llarg de 2008 Càritas n’ha repartit 380.000 quilos per un valor de 252.000 euros. L’entitat també ofereix altres serveis que han experimentat un fort augment de la demanda com el de rober, d’assessorament als immigrants, d’acompanyament a la gent gran o el d’orientació laboral.
És precisament en l’àmbit de la feina on Càritas ha fet una despesa superior. Dels 3’3 milions d’euros que gestionava el 2008, en va gastar més de la meitat (el 51’39%) en el programa laboral, que mira de trobar feina a persones amb risc d’exclusió social. En total es van atendre 2000 persones. A 925 de les quals se’ls va trobar feina. El 87% dels atesos eren persones immigrades i el 18% no sabien llegir ni escriure. L’entitat reconeix que cada cop els resulta més difícil trobar feina a les persones que els ho demanen degut a la conjuntura econòmica actual. Per això reclama a les administracions que treballin colze a colze amb les entitats i que promoguin la igualtat d’oportunitats al mercat laboral.
En la Memòria, Càritas també alerta sobre el risc d’exclusió social de molts infants degut a la precària situació econòmica de les famílies que en molts casos ni tan sols disposen d’habitatge.
En relació a d'on vénen els ingressos de Càritas, el 2008 el 41% ha sortit de subvencions, el 31% d'ingressos propis, el 26% de l'economia solidària i un 2% d'altres fonts.
Pel que fa als serveis que ofereixen alguns dels municipis de la zona, Pineda de Mar compta amb servei d’aliments, de dutxes, de rober, de menjador social, d’acompanyament a la gent gran, cursos d’alfabetització, costura i guarderia. A Blanes hi ha el servei d’aliments, d’acompanyament a la gent gran, el d’atenció a l’immigrant, el de rober i cursos formatius. A Malgrat de Mar hi ha els serveis d’aliments, de rober i d’acompanyament a la gent gran.
Càritas de la Diòcesi de Girona compta amb 1179 voluntaris i que fan possible aquesta tasca juntament amb el personal contractat per l'entitat.
anteriorment a MC...
-La crisi multiplica els casos de persones que busquen menjar a les escombraries
-"A Càrites hem doblat el nombre de persones ateses fa un any"
Segons les dades recollides en la Memòria, Càritas ha augmentat un 181% els ajuts per necessitats bàsiques com l’alimentació respecte l’any anterior. La crisi ha provocat que cada cop siguin més les persones que demanen ajuda a l’entitat que els n’ofereix a través de diferents programes. Les actuacions d’urgència se centren en proporcionar sostre, aliments i higiene. I cada cop són més les persones nascudes a Catalunya que sol·liciten aquestes ajudes perquè s’han quedat sense feina. L’augment al 2008 ha estat d’un 25% de les persones nascudes a Catalunya ateses per Càritas. Només pel que fa a aliments, al llarg de 2008 Càritas n’ha repartit 380.000 quilos per un valor de 252.000 euros. L’entitat també ofereix altres serveis que han experimentat un fort augment de la demanda com el de rober, d’assessorament als immigrants, d’acompanyament a la gent gran o el d’orientació laboral.
És precisament en l’àmbit de la feina on Càritas ha fet una despesa superior. Dels 3’3 milions d’euros que gestionava el 2008, en va gastar més de la meitat (el 51’39%) en el programa laboral, que mira de trobar feina a persones amb risc d’exclusió social. En total es van atendre 2000 persones. A 925 de les quals se’ls va trobar feina. El 87% dels atesos eren persones immigrades i el 18% no sabien llegir ni escriure. L’entitat reconeix que cada cop els resulta més difícil trobar feina a les persones que els ho demanen degut a la conjuntura econòmica actual. Per això reclama a les administracions que treballin colze a colze amb les entitats i que promoguin la igualtat d’oportunitats al mercat laboral.
En la Memòria, Càritas també alerta sobre el risc d’exclusió social de molts infants degut a la precària situació econòmica de les famílies que en molts casos ni tan sols disposen d’habitatge.
En relació a d'on vénen els ingressos de Càritas, el 2008 el 41% ha sortit de subvencions, el 31% d'ingressos propis, el 26% de l'economia solidària i un 2% d'altres fonts.
Pel que fa als serveis que ofereixen alguns dels municipis de la zona, Pineda de Mar compta amb servei d’aliments, de dutxes, de rober, de menjador social, d’acompanyament a la gent gran, cursos d’alfabetització, costura i guarderia. A Blanes hi ha el servei d’aliments, d’acompanyament a la gent gran, el d’atenció a l’immigrant, el de rober i cursos formatius. A Malgrat de Mar hi ha els serveis d’aliments, de rober i d’acompanyament a la gent gran.
Càritas de la Diòcesi de Girona compta amb 1179 voluntaris i que fan possible aquesta tasca juntament amb el personal contractat per l'entitat.
anteriorment a MC...
-La crisi multiplica els casos de persones que busquen menjar a les escombraries
-"A Càrites hem doblat el nombre de persones ateses fa un any"
| [+/-] | Malgrat de Mar ja té a punt el vial de connexió des de la carretera fins a les fàbriques de la platja |
A la imatge, la via que connecta l’entrada a Malgrat de Mar des de Palafolls, el carrer de Girona, el polígon industrial de Can Patalina i el pas soterrat de la cooperativa de pagesos.
Les obres van començar a finals del mes març d’aquest any. Han comptat amb un pressupost de 372.644 euros i la previsió de la seva posada en funcionament era la de principis d’estiu. Aquest tram de carretera s’obrirà al trànsit d’aquí a pocs dies, quan s’acabin d’enllestir els detalls que hi falten ja que el gruix de l’obra està pràcticament finalitzat.
L’obra respon a la primera fase del projecte del vial perimetral que ha de connectar les fàbriques de la platja amb la carretera BV-6001, entre Malgrat de Mar i Palafolls. D’aquesta manera, els vehicles podran accedir a la zona de la platja sense haver de travessar el municipi. Un altre dels objectius és eliminar el pas constant de vehicles pesants pel centre de la població.
Les obres van començar a finals del mes març d’aquest any. Han comptat amb un pressupost de 372.644 euros i la previsió de la seva posada en funcionament era la de principis d’estiu. Aquest tram de carretera s’obrirà al trànsit d’aquí a pocs dies, quan s’acabin d’enllestir els detalls que hi falten ja que el gruix de l’obra està pràcticament finalitzat.
L’obra respon a la primera fase del projecte del vial perimetral que ha de connectar les fàbriques de la platja amb la carretera BV-6001, entre Malgrat de Mar i Palafolls. D’aquesta manera, els vehicles podran accedir a la zona de la platja sense haver de travessar el municipi. Un altre dels objectius és eliminar el pas constant de vehicles pesants pel centre de la població.
| [+/-] | Autopista a l’infern |
Que s’esgotin en menys de quatre hores les gairebé 18.000 entrades al Palau Sant Jordi, tornar a Barcelona per a tocar a l’Estadi Olímpic i aconseguir que s’hi apleguin uns 63.000 assistents, ja es pot considerar que s’ha assolit el primer lloc del podi dels grups que més omplen a Barcelona. Juntament, això sí, amb els britànics U2 i l’americà Bruce Springsteen.
Però, tenint en compte que han estat gairebé vuit anys sense gravar un disc ni realitzar cap gira i que tenen un públic fidel, la festa i l’assistència de públic al concert d’AC/DC estaven assegurades.
A les set de la tarda, l’ambient al voltant de l’Estadi Olímpic era el de les grans ocasions. Gent per tot arreu, uniformada amb samarretes, collarets i banyes dels AC/DC. La venda il·legal de cerveses buidava les “neveretes” en qüestió de moments, mentre algun personatge intentava revendre entrades a 250 euros. Una burrada!
A pocs metres de l’entrada, se sentia com els teloners escalfaven l’ambient. L’accés va ser ràpid i controlat. Varem aprofitar les dues hores que faltaven pel concert d’AC/DC per fer un tomb i observar la infraestructura tècnica: els altaveus, i la seva marca i model (deformació professional)... varem triar un bon lloc per veure el concert.
Amb puntualitat britànica, a les deu de la nit es van apagar els llums de l’estadi. A les pantalles gegants, situades als extrems i al mig de l’escenari, es veia una tira còmica d’un tren. Amb AC/DC al damunt acompanyats d’unes noies un xic “vicioses”. Al final del vídeo, la pantalla del mig es va dividir en dos per deixar aparèixer el tren. Simulant que s’havia estrellat. De fons, començaven a sonar els primers acords de “Rock 'N Roll Train”, el tema que enceta el darrer disc de la banda, “Black Ice”. Immediatament, “Hell ain't a bad place to be” es va convertir en el segon tema de la nit.
El primer cop d’efecte va arribar amb la interpretació del mític “Black in black”. Crec que cap dels assistents ens esperàvem un clàssic tan aviat. L’estadi al complert cridava i botava.
A partir d’aquest moment, els australians es van posar el públic a la butxaca i van fer de nosaltres el que van voler.
Angus Young i Brian Jonshon utilitzaven una passarel·la que sortia de l’escenari i travessava mig estadi per córrer al seu gust, provocant a la gent.
Un altre dels moments àlgids va ser la interpretació de “You shook me all night”, on tothom en va corejar la tornada.
“Hells bells” va servir per fer baixar una campana gegant des dalt l’escenari. En Brian Johnson s’hi va pujar al damunt tot simulant que la tocava, al mateix temps que sentien els primers compassos de la cançó.
Amb “Thunderstruck” l’estadi va embogir de nou, mentre sonava únicament el mític riff de guitarra.
Durant alguns moments de màxima emoció, degut a la quantitat de decibels que hi havia a l’interior de l’estadi –una amiga va poder escoltar el concert des de casa seva-, la música i l’emoció de veure els Déus del rock-and-roll, provocaven que t’abracessis a gent que no coneixies; que beguessis cervesa que “passava per allà” i coneguessis a persones a tort i a dret. Coses com aquestes només passen en les grans ocasions. I aquesta ho era.
Amb “Let there be rock”, va arribar el torn d’Angus Young. Tot l’estadi es va rendir als seus peus. Sí, així de clar.
Es va macar un “solo” de guitarra de gairebé vint minuts. Va començar a l’escenari, es va passejar per la passarel·la fins al mig de l’estadi, es va amagar dins un quadrat i, finalment va sortir amb una plataforma elevadora del no res. Amb pluja de confeti inclosa, al més pur estil americà. Desprès va recórrer de nou la pasarel·la per acabar el seu torn deixant al públic amb la boca oberta. Ningú parava de fer fotos, mentre flipaven amb el regals de l’amic Young.
Amb “Highway to Hell” i en Jonshon lluint la samarreta del Barça, l’estadi va tornar a cridar i a votar. Sabíem que el final del concert s’acostava. Per això, varem disfrutar les cançons fins a no poder més. Si quan vas a un bar et posen aquesta cançó i flipes, sentir-ho a un volum brutal i interpretat en directe per la banda que el va crear és un no parar de saltar, botar i picar de mans.
Per cloure el concert, van aparèixer del darrera de l’escenari sis canons, que disparaven al ritme de “For those about to rock”. Era l’últim tema, ho sabíem. Com també sabíem que potser serà l’última vegada que els tornarem a veurem en directe a Barcelona…
Dues hores i quart després de l’inici del concert, i per acabar-lo, ens van obsequiar amb un castell de focs d’artifici.
Un so gairebé perfecte, una il·luminació espectacular, una realització de vídeo al més estil video-clip, una banda que van fer molt bé la seva feina i un públic que va estar a l’alçada en tot moment. 9 sobre 10.
AC/DC són:
Brian Jonshon: Veu
Angus Young: Guitarra Solista
Malcom Young: Guitarra Rítmica
Cliff Williams: Baix
Phil Rudd: Bateria
Grup: AC/DC
Lloc: Estadi Olímpic Lluís Companys. Barcelona
Data: 07 de juny del 2009
Públic: 63.000 persones
Grups teloners: Lilith i Answer
Albert Sanjuán
tècnic de so
bloc
Però, tenint en compte que han estat gairebé vuit anys sense gravar un disc ni realitzar cap gira i que tenen un públic fidel, la festa i l’assistència de públic al concert d’AC/DC estaven assegurades.
A les set de la tarda, l’ambient al voltant de l’Estadi Olímpic era el de les grans ocasions. Gent per tot arreu, uniformada amb samarretes, collarets i banyes dels AC/DC. La venda il·legal de cerveses buidava les “neveretes” en qüestió de moments, mentre algun personatge intentava revendre entrades a 250 euros. Una burrada!
A pocs metres de l’entrada, se sentia com els teloners escalfaven l’ambient. L’accés va ser ràpid i controlat. Varem aprofitar les dues hores que faltaven pel concert d’AC/DC per fer un tomb i observar la infraestructura tècnica: els altaveus, i la seva marca i model (deformació professional)... varem triar un bon lloc per veure el concert.
Amb puntualitat britànica, a les deu de la nit es van apagar els llums de l’estadi. A les pantalles gegants, situades als extrems i al mig de l’escenari, es veia una tira còmica d’un tren. Amb AC/DC al damunt acompanyats d’unes noies un xic “vicioses”. Al final del vídeo, la pantalla del mig es va dividir en dos per deixar aparèixer el tren. Simulant que s’havia estrellat. De fons, començaven a sonar els primers acords de “Rock 'N Roll Train”, el tema que enceta el darrer disc de la banda, “Black Ice”. Immediatament, “Hell ain't a bad place to be” es va convertir en el segon tema de la nit.El primer cop d’efecte va arribar amb la interpretació del mític “Black in black”. Crec que cap dels assistents ens esperàvem un clàssic tan aviat. L’estadi al complert cridava i botava.
A partir d’aquest moment, els australians es van posar el públic a la butxaca i van fer de nosaltres el que van voler.
Angus Young i Brian Jonshon utilitzaven una passarel·la que sortia de l’escenari i travessava mig estadi per córrer al seu gust, provocant a la gent.
Un altre dels moments àlgids va ser la interpretació de “You shook me all night”, on tothom en va corejar la tornada.
“Hells bells” va servir per fer baixar una campana gegant des dalt l’escenari. En Brian Johnson s’hi va pujar al damunt tot simulant que la tocava, al mateix temps que sentien els primers compassos de la cançó.
Amb “Thunderstruck” l’estadi va embogir de nou, mentre sonava únicament el mític riff de guitarra.
Durant alguns moments de màxima emoció, degut a la quantitat de decibels que hi havia a l’interior de l’estadi –una amiga va poder escoltar el concert des de casa seva-, la música i l’emoció de veure els Déus del rock-and-roll, provocaven que t’abracessis a gent que no coneixies; que beguessis cervesa que “passava per allà” i coneguessis a persones a tort i a dret. Coses com aquestes només passen en les grans ocasions. I aquesta ho era.
Amb “Let there be rock”, va arribar el torn d’Angus Young. Tot l’estadi es va rendir als seus peus. Sí, així de clar.
Es va macar un “solo” de guitarra de gairebé vint minuts. Va començar a l’escenari, es va passejar per la passarel·la fins al mig de l’estadi, es va amagar dins un quadrat i, finalment va sortir amb una plataforma elevadora del no res. Amb pluja de confeti inclosa, al més pur estil americà. Desprès va recórrer de nou la pasarel·la per acabar el seu torn deixant al públic amb la boca oberta. Ningú parava de fer fotos, mentre flipaven amb el regals de l’amic Young.
Amb “Highway to Hell” i en Jonshon lluint la samarreta del Barça, l’estadi va tornar a cridar i a votar. Sabíem que el final del concert s’acostava. Per això, varem disfrutar les cançons fins a no poder més. Si quan vas a un bar et posen aquesta cançó i flipes, sentir-ho a un volum brutal i interpretat en directe per la banda que el va crear és un no parar de saltar, botar i picar de mans.
Per cloure el concert, van aparèixer del darrera de l’escenari sis canons, que disparaven al ritme de “For those about to rock”. Era l’últim tema, ho sabíem. Com també sabíem que potser serà l’última vegada que els tornarem a veurem en directe a Barcelona…
Dues hores i quart després de l’inici del concert, i per acabar-lo, ens van obsequiar amb un castell de focs d’artifici.
Un so gairebé perfecte, una il·luminació espectacular, una realització de vídeo al més estil video-clip, una banda que van fer molt bé la seva feina i un públic que va estar a l’alçada en tot moment. 9 sobre 10.
AC/DC són:
Brian Jonshon: Veu
Angus Young: Guitarra Solista
Malcom Young: Guitarra Rítmica
Cliff Williams: Baix
Phil Rudd: Bateria
Grup: AC/DC
Lloc: Estadi Olímpic Lluís Companys. Barcelona
Data: 07 de juny del 2009
Públic: 63.000 persones
Grups teloners: Lilith i Answer
Albert Sanjuán
tècnic de so
bloc
| [+/-] | Es declara un petit incendi al carrer de Gaudí de Malgrat de Mar |
Aquest dilluns, al voltant de les tres de la tarda, s’ha declarat un incendi al carrer de Gaudí de Malgrat de Mar. En realitat, el foc ha cremat una part del sotabosc que hi ha entre aquest carrer i la pujada del Castell. S’ha temut que el foc es propagués degut al fort vent que feia en aquells moments. Per sort, els bombers l’han pogut sufocar ràpidament. Les causes de l’incendi a hores d’ara es desconeixen.
| [+/-] | Salvem la Riera acusa José Zaragoza de manipular l’afer de Can Feliciano |
A través d’un comunicat, la plataforma ciutadana que defensa la riera de Can Feliciano de Malgrat de Mar, assenyala directament el secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, com el màxim responsable sobre la decisió de l’inici de les obres d’aquest tram de la riera de Sant Genís de Palafolls al seu pas per Malgrat de Mar. La plataforma considera que l’afer només respon a "un mercadeig polític" i no respecte el projecte presentat per l’Agència Catalana d l’Aigua (ACA), que és qui marca les directrius en matèria mediambientals. També acusen l’ACA de "manca de lideratge".
Segons el comunicat, la plataforma assegura que continuarà treballant per aconseguir, si cal, l’enderroc de la part de la riera que s’ha cobert de ciment i d’aquesta manera convertir l’espai en un entorn fluvial.
Salvem la Riera, també acusa l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy, de desinformar a la població quan, aquesta, afirma que es reforçarà la riera per a poder-la cobrir en un futur. La plataforma manifesta que aquest fet "és mentida perquè aquest projecte de cobriment no existeix i molt menys s’ha aprovat". En cas contrari, asseguren, l’impugnarà.
Finalment, el comunicat acaba recordant la impossibilitat d’urbanitzar en zones quailificades d’inundable, tal i com especifica la normativa. És per això, diu la plataforma, que Campoy "proclama il·lusions falses als veïns que limiten amb la riera".
informació addicional aquí
imatge: Salvem la Riera
Segons el comunicat, la plataforma assegura que continuarà treballant per aconseguir, si cal, l’enderroc de la part de la riera que s’ha cobert de ciment i d’aquesta manera convertir l’espai en un entorn fluvial.
Salvem la Riera, també acusa l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy, de desinformar a la població quan, aquesta, afirma que es reforçarà la riera per a poder-la cobrir en un futur. La plataforma manifesta que aquest fet "és mentida perquè aquest projecte de cobriment no existeix i molt menys s’ha aprovat". En cas contrari, asseguren, l’impugnarà.
Finalment, el comunicat acaba recordant la impossibilitat d’urbanitzar en zones quailificades d’inundable, tal i com especifica la normativa. És per això, diu la plataforma, que Campoy "proclama il·lusions falses als veïns que limiten amb la riera".
informació addicional aquí
imatge: Salvem la Riera
| [+/-] | El nou ordre mundial |
Inexorablement, caminem inconscients cap l’establiment d’un ordre a nivell mundial. Des que els poders fàctics exerceixen com a tals. S’ho han muntat bé, tot sigui dit de pas. Tard o d’hora, aquest món que coneixem i en el que sobrevivim acabarà gestionat per un sistema únic, que unificarà els mateixos criteris i directrius en els àmbits econòmic, polític, social, cultural i religiós. Ara bé, només depèn de nosaltres que la implantació d’aquest ordre es faci amb el nostre consentiment –és a dir, participant de la farsa de la democràcia actual-, o a través de la imposició –deixant que segueixin fent la seva-.
Personalment, cada vegada que es convoquen eleccions europees, generals, autonòmiques i municipals, m’envaeix el sentit de la responsabilitat ciutadana. Aquest, l’indecís moment d’exercir el vot i pensar a qui oferir-lo, és potser l’únic instant de decisió que m’atorguen, la resta són obligacions. No vull que ells, els altres o els de més enllà em diguin què he de fer. A mi m’agrada ser lliure i pensar i decidir per mi mateix. Com a tants.
Sé que de tots els sistemes possibles tenim el menys dolent –com va dir algú un dia-. També sé, que la millor manera de canviar el sistema és des de les seves entranyes. Enganyant-lo. Com ell fa amb nosaltres. Sé que ara és el moment de començar a fer-ho. Mentre arriba el definitiu i esperat canvi generacional, que, com a mínim, portarà un nou alè d’esperança. Un ordre mundial, el nostre.
Personalment, cada vegada que es convoquen eleccions europees, generals, autonòmiques i municipals, m’envaeix el sentit de la responsabilitat ciutadana. Aquest, l’indecís moment d’exercir el vot i pensar a qui oferir-lo, és potser l’únic instant de decisió que m’atorguen, la resta són obligacions. No vull que ells, els altres o els de més enllà em diguin què he de fer. A mi m’agrada ser lliure i pensar i decidir per mi mateix. Com a tants.
Sé que de tots els sistemes possibles tenim el menys dolent –com va dir algú un dia-. També sé, que la millor manera de canviar el sistema és des de les seves entranyes. Enganyant-lo. Com ell fa amb nosaltres. Sé que ara és el moment de començar a fer-ho. Mentre arriba el definitiu i esperat canvi generacional, que, com a mínim, portarà un nou alè d’esperança. Un ordre mundial, el nostre.
| [+/-] | "L'àlbum" |
D’ençà d’allò, en Creus carrega sempre al seu damunt un petit àlbum de butxaca on hi guarda unes quantes fotografies. Passeja amunt i avall amb aquells recordatoris, una petita sinopsis visual en cinc capítols de la seva vida anterior al desastre. Un trajecte narrat en imatges que culmina en aquell fatídic succés. Sempre que l’ocasió s’ho val, el mostra i explica el seu mal fat.
A la primera instantània, s’observa un Creus joveníssim, d’una vintena d’anys, somrient a càmera. És un pla americà picat on podem apreciar que vesteix de vint-i-un botons. Va de gala. Endiumenjat. Trajo i corbata. Recolze un peu amb la cama lleugerament flexionada sobre un pedrís. Mira a l’objectiu conscient que l’obturador capturarà aquell gest seu baronívol, seductor, que desprèn ganes d’agradar, que vol menjar-se el món. Desconeixem qui va congelar aquell moment de petita vanitat, fregant una glòria desconeguda però que de segur que ell ja l’entreveia traspuar en algun indret d’un horitzó abastable. En Creus mostrava ínfules de galant conqueridor, era la seva targeta de presentació. Que s’allunyin les xicotes més innocents i meselles. En Creus era un jovenell fatxenda que encara havia de voltar molt de món per donar-se-les de cràpula.
A la segona estampa, ens apareix una fadrina radiant. Sembla un àngel de cabells rossos. Una bellesa nòrdica nascuda prop de la Mediterrània. Algun al·lel barbar havia perdurat generació rere generació, gravat en l’ADN de la seva família. Les dèbils arrels godes seguien transmetent-se a mitjans del segle XX. Ens trobem davant d’un primer pla d’una donzella. A la part posterior d’aquell retrat, hi ha escrit en una lletra pèssima, una dedicatòria ridícula i ensucrada dirigida cap a un pretendent. Li proposa que guardi aquella penyora ben a prop seu: a la cartera o a la tauleta de nit. Aquell present, és tota una ofrena. El teu àngel ros t’entrega el seu cor. Era seva i de ningú més. Era tendra i esblaimada. Segurament tota una toia que ignorava del cert, quines eren les intencions més recòndites i lascives, d’aquell vailet que la festejava.
El tercer retrat que guarda en Creus, mostra una parelleta de promesos novells, junts per primera vegada. Eren dos. A la fi. Indivisibles. Indestriables. Units per la mateixa cadena que lligava Jesús i Maria. Nets d’esperit, empolainats per l’ocasió. Anirien al ball després de la sessió d’estudi. Uns grans badocs. Uns somiatruites. Intentaven aturar el temps en aquella representació enquadrada en un fotograma. Restaven fogosos per trobar un racó on amagar-se de certes mirades censuradores, per fugir de l’opressió d’una moral cristiana que els hi negava els plaers de la carn, que frenava l’empenta del desig famolenc, que castrava les febrades amatòries i les ejaculacions provocades per un petit esglai causat pel més mínim contacte llarg, intens i sentit rere un pilar que els aixoplugués donant-los una bona ombra. Aquell dia només es farien uns quants petons. D’allà no passarien. Tot anava a pas de tortuga. Poc a poc i amb bona lletra. Haurien d’empassar-se un munt d’etapes preliminars abans de tastar els plaers més amagats d’aquella vida que tot just encetaven.
La quarta reproducció és en color. El paper on s’ha imprès l’emulsió fotogràfica és d’un altre tipus, no té la tessitura de cartró, ni taques rovelloses, ni cap arruga com les tres anteriors. Ni vira el blanc i negre cap a una dominant sèpia. S’observa una Àngela adulta asseguda en una cadira de balca, entregirada, mirant a càmera, regalant un somriure postís, poruc i feble pels temors que l’esguarden. Faltaven pocs dies per la intervenció. Era un moment crucial de la seva existència. Un punt d’inflexió en la seva història.
El cinquè record que tragina en Creus, és una imatge que s’ha obtingut a partir d’una gravació casolana realitzada amb una vídeo-càmera domèstica. A la part inferior esquerra del frame congelat, hi ha uns números digitals incrustats. És la data del rodatge. Han passat uns dies des que l’Àngela va ser operada. La qualitat de la resolució és molt dolenta. Pixelada i borrosa, amb poca llum i amb nombroses zones cremades per una sobreexposició, en primer terme apareix un relleu monstruós i dantesc. Una enorme panxa inflada, prou nítida, focalitza el centre d’atenció. És el punt calent que es va filmar. L’han destapat de les flassades que ocultaven aquella barbàrie sagnant per ser enregistrada en viu i en directe. L’Àngela jeu postrada en el llit d’on s’aixecarà en comptades ocasions. L’espera la mort.
Mitot
A la primera instantània, s’observa un Creus joveníssim, d’una vintena d’anys, somrient a càmera. És un pla americà picat on podem apreciar que vesteix de vint-i-un botons. Va de gala. Endiumenjat. Trajo i corbata. Recolze un peu amb la cama lleugerament flexionada sobre un pedrís. Mira a l’objectiu conscient que l’obturador capturarà aquell gest seu baronívol, seductor, que desprèn ganes d’agradar, que vol menjar-se el món. Desconeixem qui va congelar aquell moment de petita vanitat, fregant una glòria desconeguda però que de segur que ell ja l’entreveia traspuar en algun indret d’un horitzó abastable. En Creus mostrava ínfules de galant conqueridor, era la seva targeta de presentació. Que s’allunyin les xicotes més innocents i meselles. En Creus era un jovenell fatxenda que encara havia de voltar molt de món per donar-se-les de cràpula.
A la segona estampa, ens apareix una fadrina radiant. Sembla un àngel de cabells rossos. Una bellesa nòrdica nascuda prop de la Mediterrània. Algun al·lel barbar havia perdurat generació rere generació, gravat en l’ADN de la seva família. Les dèbils arrels godes seguien transmetent-se a mitjans del segle XX. Ens trobem davant d’un primer pla d’una donzella. A la part posterior d’aquell retrat, hi ha escrit en una lletra pèssima, una dedicatòria ridícula i ensucrada dirigida cap a un pretendent. Li proposa que guardi aquella penyora ben a prop seu: a la cartera o a la tauleta de nit. Aquell present, és tota una ofrena. El teu àngel ros t’entrega el seu cor. Era seva i de ningú més. Era tendra i esblaimada. Segurament tota una toia que ignorava del cert, quines eren les intencions més recòndites i lascives, d’aquell vailet que la festejava.
El tercer retrat que guarda en Creus, mostra una parelleta de promesos novells, junts per primera vegada. Eren dos. A la fi. Indivisibles. Indestriables. Units per la mateixa cadena que lligava Jesús i Maria. Nets d’esperit, empolainats per l’ocasió. Anirien al ball després de la sessió d’estudi. Uns grans badocs. Uns somiatruites. Intentaven aturar el temps en aquella representació enquadrada en un fotograma. Restaven fogosos per trobar un racó on amagar-se de certes mirades censuradores, per fugir de l’opressió d’una moral cristiana que els hi negava els plaers de la carn, que frenava l’empenta del desig famolenc, que castrava les febrades amatòries i les ejaculacions provocades per un petit esglai causat pel més mínim contacte llarg, intens i sentit rere un pilar que els aixoplugués donant-los una bona ombra. Aquell dia només es farien uns quants petons. D’allà no passarien. Tot anava a pas de tortuga. Poc a poc i amb bona lletra. Haurien d’empassar-se un munt d’etapes preliminars abans de tastar els plaers més amagats d’aquella vida que tot just encetaven.
La quarta reproducció és en color. El paper on s’ha imprès l’emulsió fotogràfica és d’un altre tipus, no té la tessitura de cartró, ni taques rovelloses, ni cap arruga com les tres anteriors. Ni vira el blanc i negre cap a una dominant sèpia. S’observa una Àngela adulta asseguda en una cadira de balca, entregirada, mirant a càmera, regalant un somriure postís, poruc i feble pels temors que l’esguarden. Faltaven pocs dies per la intervenció. Era un moment crucial de la seva existència. Un punt d’inflexió en la seva història.
El cinquè record que tragina en Creus, és una imatge que s’ha obtingut a partir d’una gravació casolana realitzada amb una vídeo-càmera domèstica. A la part inferior esquerra del frame congelat, hi ha uns números digitals incrustats. És la data del rodatge. Han passat uns dies des que l’Àngela va ser operada. La qualitat de la resolució és molt dolenta. Pixelada i borrosa, amb poca llum i amb nombroses zones cremades per una sobreexposició, en primer terme apareix un relleu monstruós i dantesc. Una enorme panxa inflada, prou nítida, focalitza el centre d’atenció. És el punt calent que es va filmar. L’han destapat de les flassades que ocultaven aquella barbàrie sagnant per ser enregistrada en viu i en directe. L’Àngela jeu postrada en el llit d’on s’aixecarà en comptades ocasions. L’espera la mort.
Mitot
| [+/-] | S’inaugura l’exposició “Croma i poètica dels objectes” |
Aquest divendres al vespre, la sala d’exposicions del Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar, ha acollit la presentació oficial del treball “Croma i poètica dels objectes”, realitzat conjuntament per la poetessa Anna Hernández –de Malgrat de Mar- i la pintora Montse Roig –d’Arenys de Munt.
Una bicicleta, una planxa, uns coberts o un raspall, són alguns dels objectes que inspiren l’obra d’Hernández i Roig. Mentre la primera les recrea a través de les seves paraules i les lletres, l’altra autora ho fa amb els pinzells i les plasma en una tela. Des de la seva particular perspectiva, ambdues artistes donen forma i vida a un conjunt d’objectes que, degut a la seva quotidianitat, ens passen desapercebuts.
Durant la inauguració també es va presentar el llibre que recull l’obra de les autores. “Croma i poètica dels objectes” es podrà fins el diumenge dia 28 de juny, al Centre Cultural Calisay.
podeu veure les imatges de la presentació fent clic aquí
Una bicicleta, una planxa, uns coberts o un raspall, són alguns dels objectes que inspiren l’obra d’Hernández i Roig. Mentre la primera les recrea a través de les seves paraules i les lletres, l’altra autora ho fa amb els pinzells i les plasma en una tela. Des de la seva particular perspectiva, ambdues artistes donen forma i vida a un conjunt d’objectes que, degut a la seva quotidianitat, ens passen desapercebuts.
Durant la inauguració també es va presentar el llibre que recull l’obra de les autores. “Croma i poètica dels objectes” es podrà fins el diumenge dia 28 de juny, al Centre Cultural Calisay.
podeu veure les imatges de la presentació fent clic aquí
| [+/-] | Estudiar és treballar, i per treballar s’ha d’estudiar |
Sóc orientadora professional i laboral, i el que vull exposar-vos són reflexions que m’ajuden a comprendre una mica més l’ésser humà.
“Anar a escola” ja fa un temps que no és exclusiu dels nois i noies en edat escolar obligatòria -3 a 16 anys-. I, amb la crisi d’aquests darrers temps, cada vegada hi ha més cursos, cursets, professions, alumnes, professionals, per tal d’anar obtenint més títols i coneixements...
En què es caracteritza l’adolescència dins el món dels estudis i el treball? I els adults?
Durant l’etapa de l’adolescència, conflictiva en molts aspectes, els nois i noies ja han de començar a decidir "què voldran ser quan siguin grans": el tipus de batxillerat, el mòdul de la formació professional, la llicenciatura, el màster... Cal recolzar-los i ajudar-los a buscar per ells mateixos les seves habilitats i informar-los del món laboral i les sortides professionals que poden tenir els estudis que faran. En un món tan global i alhora tan específic, de vegades se’ls fa difícil escollir.
Ara és moment d’exàmens, alguns estant realitzant proves d’accés i, molts d’ells, repescant els estudis que van deixar temps ençà. La crisi està permetent estudiar, de nou, sobretot als que estan a l’atur. Permet endegar nous projectes, ser més creatius i tenir més sentit de la col·laboració.
Hi ha un factor que iguala als adolescent i als adults: s’han de buscar feina i formar-se de nou. Compartir conflictes ens fa més comprensius i solidaris.
En aquests moments, per a molta gent trobar-se a l’atur significa està actiu com a estudiant. Es diu que l’adolescència s’allarga, jo dic que les situacions de conflicte i d’èxit ens van enfortint per anar encarant les dificultats per viure –em refereixo més a la qüestió econòmica derivada de la crisi-, buscant allò que ens satisfaci. Tenir un cotxe gran potser ja no ens satisfà tant com el fet d’adquirir-ne un d’ecològic, però tot té un preu.
Ara, amb la crisi, adolescents i adults ens trobem dins el mateix sac: els adolescents han de formar-se o treballar, els de mitjana edat acabar els estudis professionals que han començat i alguns dels més grans han de buscar una altra habilitat o especialitat per a poder continuar treballant.
Està a l’atur i buscar com guanyar-se la vida ja no és propi de l’adolescent o el jove. A les escoles d’adults, entitats i universitats cada vegada hi ha més gent no tant jove i una mica més gran; que es forma, es treu títols, estudia i comparteix coneixements.
De més jove, demanàvem "universitats populars". Se’ns han donat gairebé sense demanar-les, la necessitat del “saber” a totes les edats s’està imposant: cursos, estudis presencials, “on line” i mitges presencials. Cal estar tots informats i formats.
"Els temps estan canviant", diu la cançó. Això sempre ha estat així. Els grans aprenen cançons dels adolescents i joves –com per exemple el rock-, i els adolescents fan cançons a ritme de sardanes. Què fa que els adolescents passin a ser adults? La responsabilitat? Trobar una feina? Tenir la carrera acabada?
Anna Malleu
Psicopedagoga i terapeuta
tècnica Tomatis
“Anar a escola” ja fa un temps que no és exclusiu dels nois i noies en edat escolar obligatòria -3 a 16 anys-. I, amb la crisi d’aquests darrers temps, cada vegada hi ha més cursos, cursets, professions, alumnes, professionals, per tal d’anar obtenint més títols i coneixements...
En què es caracteritza l’adolescència dins el món dels estudis i el treball? I els adults?
Durant l’etapa de l’adolescència, conflictiva en molts aspectes, els nois i noies ja han de començar a decidir "què voldran ser quan siguin grans": el tipus de batxillerat, el mòdul de la formació professional, la llicenciatura, el màster... Cal recolzar-los i ajudar-los a buscar per ells mateixos les seves habilitats i informar-los del món laboral i les sortides professionals que poden tenir els estudis que faran. En un món tan global i alhora tan específic, de vegades se’ls fa difícil escollir.
Ara és moment d’exàmens, alguns estant realitzant proves d’accés i, molts d’ells, repescant els estudis que van deixar temps ençà. La crisi està permetent estudiar, de nou, sobretot als que estan a l’atur. Permet endegar nous projectes, ser més creatius i tenir més sentit de la col·laboració.
Hi ha un factor que iguala als adolescent i als adults: s’han de buscar feina i formar-se de nou. Compartir conflictes ens fa més comprensius i solidaris.
En aquests moments, per a molta gent trobar-se a l’atur significa està actiu com a estudiant. Es diu que l’adolescència s’allarga, jo dic que les situacions de conflicte i d’èxit ens van enfortint per anar encarant les dificultats per viure –em refereixo més a la qüestió econòmica derivada de la crisi-, buscant allò que ens satisfaci. Tenir un cotxe gran potser ja no ens satisfà tant com el fet d’adquirir-ne un d’ecològic, però tot té un preu.
Ara, amb la crisi, adolescents i adults ens trobem dins el mateix sac: els adolescents han de formar-se o treballar, els de mitjana edat acabar els estudis professionals que han començat i alguns dels més grans han de buscar una altra habilitat o especialitat per a poder continuar treballant.
Està a l’atur i buscar com guanyar-se la vida ja no és propi de l’adolescent o el jove. A les escoles d’adults, entitats i universitats cada vegada hi ha més gent no tant jove i una mica més gran; que es forma, es treu títols, estudia i comparteix coneixements.
De més jove, demanàvem "universitats populars". Se’ns han donat gairebé sense demanar-les, la necessitat del “saber” a totes les edats s’està imposant: cursos, estudis presencials, “on line” i mitges presencials. Cal estar tots informats i formats.
"Els temps estan canviant", diu la cançó. Això sempre ha estat així. Els grans aprenen cançons dels adolescents i joves –com per exemple el rock-, i els adolescents fan cançons a ritme de sardanes. Què fa que els adolescents passin a ser adults? La responsabilitat? Trobar una feina? Tenir la carrera acabada?
Anna Malleu
Psicopedagoga i terapeuta
tècnica Tomatis
| [+/-] | Les obres d’ampliació del Centre Terapèutic de Malgrat de Mar està previst que comencin a finals d’any |
Tal i com ja va avançar MC el mes d’abril de 2008, l’ampliació del servei de Llar Residència que la Comunitat Terapèutica de l’Alt Maresme té a Malgrat de Mar es farà a l’entrada del municipi, en un terrenys municipals qualificats per a equipaments sanitaris i on també està previst construir-hi l’Àrea Residencial Estratègica.
El nou centre permetrà ampliar les places a 45 –actualment en té 15-, estarà dotat de diverses zones d’esbarjo, hi haurà un gimnàs, sales amb ordinadors, habitacions, menjador, cuina i jardins. Tot plegat, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels usuaris.
El cost econòmic del projecte s’ha previst que sigui d’uns tres milions d’euros. Serà la mateixa comunitat qui s’encarregarà de sufragar la nova Llar Residència. Ho farà a través de les subvencions que els ha concedit el departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat. Les obres de construcció està previst que comencin a finals d'aquest 2009 o a l'inici de 2010.
Les actuals instal·lacions del centre, a l’Antic Hospital del carrer de Passada, es mantindran. Però quedaran per a ús exclusiu del servei d’Hospital de Dia de la comunitat.
Cal recordar que, en un primer moment, el govern local va proposar emplaçar la Llar Residència en uns terrenys a tocar de la platja, al costat de les pistes d’atletisme. Però, tot i que els responsables del centre veien amb bons ulls la idea de estar ubicats just davant de la platja, van considerar que quedava massa lluny del municipi i els usuaris en podien sortir perjudicats, tenint en compte els vincles i les relacions socials establertes al llarg dels anys amb la població. Finalment, aquesta proposta es va desestimar.
anteriorment a MC...
-Nou emplaçament del centre terapèutic
El nou centre permetrà ampliar les places a 45 –actualment en té 15-, estarà dotat de diverses zones d’esbarjo, hi haurà un gimnàs, sales amb ordinadors, habitacions, menjador, cuina i jardins. Tot plegat, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels usuaris.
El cost econòmic del projecte s’ha previst que sigui d’uns tres milions d’euros. Serà la mateixa comunitat qui s’encarregarà de sufragar la nova Llar Residència. Ho farà a través de les subvencions que els ha concedit el departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat. Les obres de construcció està previst que comencin a finals d'aquest 2009 o a l'inici de 2010.
Les actuals instal·lacions del centre, a l’Antic Hospital del carrer de Passada, es mantindran. Però quedaran per a ús exclusiu del servei d’Hospital de Dia de la comunitat.
Cal recordar que, en un primer moment, el govern local va proposar emplaçar la Llar Residència en uns terrenys a tocar de la platja, al costat de les pistes d’atletisme. Però, tot i que els responsables del centre veien amb bons ulls la idea de estar ubicats just davant de la platja, van considerar que quedava massa lluny del municipi i els usuaris en podien sortir perjudicats, tenint en compte els vincles i les relacions socials establertes al llarg dels anys amb la població. Finalment, aquesta proposta es va desestimar.
anteriorment a MC...
-Nou emplaçament del centre terapèutic
| [+/-] | UGT impugna el pressupost municipal de Blanes |
Aquest matí, representants del sindicat UGT han entrat al registre de l’Ajuntament de Blanes una impugnació al pressupost municipal pel 2009. Els prop de 80 treballadors de l’Ajuntament afiliats a aquest sindicat –majoritàriament agents de la policia i brigades municipals- rebutgen el pressupost perquè no preveu una partida per complir amb el preacord que es va assolir entre ells i l’equip de govern (CiU, PdB i PP, amb el suport d'Esquerra des de l'oposició).
El passat 20 de gener, es va arribar a un preacord pel que fa al nou conveni col·lectiu que s’està negociant des de fa més d’un any i mig. Aquest preacord havia de ratificar-se en sessió plenària, però això encara no s’ha fet. Segons els treballadors afiliats a UGT perquè l’interventor municipal assegura que és impossible d’assumir.
En la impugnació, els afiliats a UGT també argumenten que el pressupost no se’ls va presentar abans de ser aprovat. Segons explica el secretari de la Junta de Personal, Francesc Buixeda, la llei marca que cal presentar-lo als representants dels treballadors per tal que es puguin negociar les despeses associades al personal. Buixeda, assegura que això no s’ha fet.
El representant sindical també explica que han demanat que la mesa negociadora es torni a reunir de manera urgent per desencallar la negociació del conveni.
El pressupost municipal pel 2009 té més al·legacions. Entre elles hi ha les de l’altre sindicat majoritari –CCOO- que representa la majoria d’administratius de l’Ajuntament de Blanes. Aquesta secció sindical coincideix amb UGT en què el govern municipal ha incomplert l’obligació de negociar les despeses de personal que figuren al pressupost amb els treballadors abans d’aprovar-lo.
Comissions Obreres també critica altres aspectes com la congelació de les despeses pel que fa a personal.
El pressupost pel 2009 puja 53 milions d’euros i, si bé preveu algunes inversions importants com la piscina municipal, també congela la despesa corrent. Paral·lelament, s’ha de dur a terme un Pla de Sanejament de les arques municipals ja que l’any passat es va generar un dèficit de 5 milions d’euros, degut en bona mesura a la disminució dels ingressos provinents de llicències d’obres.
Dilluns que ve, l'equip de govern haurà de començar a estudiar i a resoldre totes les al·legacions ja que haurà finalitzat el període d'exposició pública que permet posar-ne. La secció sindical d'UGT ja ha avançat que si li rebutgen la impugnació portarà l'equip de govern als jutjats.
anteriorment a MC...
-Acusen l’interventor de l’Ajuntament de Blanes de posar traves en la negociació del conveni col·lectiu dels treballadors
El passat 20 de gener, es va arribar a un preacord pel que fa al nou conveni col·lectiu que s’està negociant des de fa més d’un any i mig. Aquest preacord havia de ratificar-se en sessió plenària, però això encara no s’ha fet. Segons els treballadors afiliats a UGT perquè l’interventor municipal assegura que és impossible d’assumir.
En la impugnació, els afiliats a UGT també argumenten que el pressupost no se’ls va presentar abans de ser aprovat. Segons explica el secretari de la Junta de Personal, Francesc Buixeda, la llei marca que cal presentar-lo als representants dels treballadors per tal que es puguin negociar les despeses associades al personal. Buixeda, assegura que això no s’ha fet.
El representant sindical també explica que han demanat que la mesa negociadora es torni a reunir de manera urgent per desencallar la negociació del conveni.
El pressupost municipal pel 2009 té més al·legacions. Entre elles hi ha les de l’altre sindicat majoritari –CCOO- que representa la majoria d’administratius de l’Ajuntament de Blanes. Aquesta secció sindical coincideix amb UGT en què el govern municipal ha incomplert l’obligació de negociar les despeses de personal que figuren al pressupost amb els treballadors abans d’aprovar-lo.
Comissions Obreres també critica altres aspectes com la congelació de les despeses pel que fa a personal.
El pressupost pel 2009 puja 53 milions d’euros i, si bé preveu algunes inversions importants com la piscina municipal, també congela la despesa corrent. Paral·lelament, s’ha de dur a terme un Pla de Sanejament de les arques municipals ja que l’any passat es va generar un dèficit de 5 milions d’euros, degut en bona mesura a la disminució dels ingressos provinents de llicències d’obres.
Dilluns que ve, l'equip de govern haurà de començar a estudiar i a resoldre totes les al·legacions ja que haurà finalitzat el període d'exposició pública que permet posar-ne. La secció sindical d'UGT ja ha avançat que si li rebutgen la impugnació portarà l'equip de govern als jutjats.
anteriorment a MC...
-Acusen l’interventor de l’Ajuntament de Blanes de posar traves en la negociació del conveni col·lectiu dels treballadors
Subscriure's a:
MC diari digital i independent
